Bloc d'en Jordi Molinera

Èxit sobiranista

2007-12-04T00:02:00.000+01:00

Estem davant d'una societat catalana que comença a renunciar de la mentalitat, de l'època dels governs convergents, victimista, que veu que els problemes que ens afecten al dia a dia, els hem de solucionar nosaltres mateixos. Per això aquest dissabte centenars de milers de catalans i catalanes vam sortir a manifestar-nos per Barcelona a exigir el que ens pertoca: el dret a decidir per nosaltres mateixos. Del victimisme a l'exigencia i del "que ens ho facin bé" al "volem fer-ho nosaltres", com la - suposada - democracia espanyola, el poble català s'està fent adult i vol emancipar-se.

Però encara n'hi ha alguns que això d'abandonar la casa espanyola per crear la casa propia els fa vergonya. Vegeu sinó Joan Ferran del PSC, que el seu màxim argument contra la manifestació de la Plataforma pel Dret a Decidir és dir que la majoria de la població catalana està en contra del dret a decidir perquè no va anar-hi. Per el mateix argument, podriem arribar a dir que la majoria de la societat espanyola està a favor d'ETA, perquè no tothom va a les manifestacions en contra d'ETA, jo el primer.

La d'abans d'ahir va ser la segona onada d'exigencies sobiranistes. Estem en un punt d'inflexió on tothom s'haurà de situar, i qui no ho faci quedarà fora de joc. La opció sobiranista està carregada d'arguments, des de l'espoli fiscal fins a la defensa de la cultura propia. Però, quins arguments tindran els unionistes, on jugarà el Barça? Els socialistes avantposaran la Unitat d'Espanya enfront el progrés social i econòmic de la nostra societat?

Comença un compte enrere, i nosaltres hem de traçar un full de ruta.

“Lídia Pelejà, milita ja!”

2007-12-03T11:12:00.000+01:00

Ha corregut un rumor com la pólvora, sincer i convincent, que les JERC, les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya, estan a punt d’incloure una jove promesa catalana en el si de l’organització independentista més gran dels Països Catalans. Es tracta, ni més ni menys, que la blocaire Lídia Pelejà. Una noia de divuit anys i que, actualment, està cursant el segon curs de Ciències Polítiques i de l’Administració a la Universitat Pompeu Fabra.

Els impulsors de la particular crida a la militància de la natural de Capçanes, els quals hem preferit mantenir-nos en l’anonimat (llàstima que ens incloguem), estem recollint adhesions en pro de l’afiliació de la prioratina. I és que quan hi ha bon vi a la vinya, hom no se’l pot deixar escapar sota cap concepte!

Sigui com sigui, el crit ha estat unànime en les joventuts que ja tracen més de 75 anys de història. Ahir, durant la manifestació pel dret de decidir en infraestructures, se sentiren molts càntics a favor d’una dona, la qual va ser corejada amb el ja famós:

“Lídia Pelejà, milita ja!”

Promotors de la particular Crida Juvenil a les JERC

(en pro de la Lídia Pelejà)

Jordi Molinera i Maiol Sanaüja

Responsabilitats.

2007-11-28T12:01:00.000+01:00

Quan va firmar-se el pacte de govern local, dit de canvi i de progrés, la veritat que hi tenia molta il·lusió, però ja em temia de que l’acord no duraria els 4 anys. A Altafulla teniem l’experiència de Torredembarra al 1999: unes eleccions mogudes amb el resultat de molts partits presents al ple, resultant-ne un govern multicolor que va acabar estripat per totes bandes amb una moció de censura com a rematada final.

Ja fa uns mesos, quan escrivia “Altafulla a la torrenca?” no només em referia a la presència de mil i un partits, sinò que també pensava en la dificultat de tenir un govern estable. Podriem dir allò de que l’ésser humà és l’únic animal que cau a terra dues vegades amb la mateixa pedra... a Altafulla només ens falta una moció de censura per part de l’oposició (cosa que no crec tan díficil com diuen d’altres) i que a les properes eleccions hi hagin menys partits.

Però bé, aquest divendres en Josep Maria Alasà, regidor d’Hisenda (i Joventut), presentarà al ple de l’Ajuntament els pressupostos per al proper any, i que com ja es sap, no tindran molt de “cash” que diguem: ens haurem d’estrenyer el cinturo. No se quin paper faran els partits de l’oposició, però espero que tots els partits siguin responsables i almenys 3 d’ells coherents.

Responsables perquè més enllà del titular periodistic per al Plaça del Pou “El govern local no tira endavant els pressupostos”, poc de bo en treuran i molt hauran d’argumentar al bloquejar l’acció de govern en moments dificils. Coherents, i aqui em refereixo al PSC i AUPA per una banda i a PAU per una altra; els primers tenen gran part de culpa dels nefastos numeros degut a que aquestos són una herencia directa de la seves actuacions a l’anterior govern (els hi sona “urbanisme social”? Jo tinc ganes de parlar-ne...), i als segons perquè fa una setmana encara eren els seus pressupostos com a partit de govern.

El tema és complicat de resumir en un simple escrit, per això segurament en tornaré a esciure al bloc, Esquerra d’Altafulla n’hem escrit un article per al butlletí i a la web i dijous a les 13:30 aniré a una tertulia a Altafulla Ràdio a parlar-ne del tema com a portaveu de les JERC d’Altafulla.

PD: El dia 1 tots a Barcelona a la manifestació! Envieu un mail a tarragona@esquerra.org o a torredembarra@esquerra.org si voleu anar-hi en bus!

PD2: L'Altafulla Confidencial a tornat a escriure... ja ho diuen: torna per nadal, un mes abans... ja va bé!

PD3: Francesc Ferré, espero haver-te contestat minimament amb aquest escrit... quan t'animes a obrir el teu propi bloc? ^

La Casa ambigüa d'en Mas.

2007-11-21T17:11:00.000+01:00

Hi ha qui comet l'error de generalitzar, i creure en la possessió única de determinades idees, obviant sovint que aquestes idees algú altre ja les ha tingudes, i encara més, ja fa temps que les vol aplicar. Això és el que va passar ahir a la Conferència de l'Artur Mas.

Dret a decidir, espoli fiscal i prou pedagogia per les Espanyes. Aquests 3 punts són els que, després de més d'una hora de conferència, crec que tenen més importancia. Però, per a mi, el més greu és que Artur Mas, a l'edat de 51 anys, hagi descobert i, el més important, compres aquestes tres idees o conceptes.

Però el més important és que les arribi a aplicar. Potser alguns independentistes i sobiranistes avui estan contents per les declaracions d'ahir d'en Mas, però vull recordar una cosa un tan pessimista. L'endemà del 30 de setembre també molts independentistes vam alegrar-nos del pas endavant que CiU s'havia atrevit a fer, vam creure que CiU era capaç de fer un salt qualitatiu respecte la seva percepció sobre el nacionalisme. Mesos després vam veure tota aquesta confiança transversal, entre el nacionalisme i l'independentisme, volar pels aires arran del pacte Mas-ZP.

Potser la paraula que millor definiria la història aquesta de la "Casa Gran del Catalanisme" és: ambigüitat. Mas va criticar tot el procès estatutari (retallades, Tribunal Constitucional...) però va dir que el tornaria a votar, deia que s'havia de protegir el Medi Ambient però bé que en el seu moment van defensar el PHN, vol aglutinar el catalanisme sota una mateixa marca mentre criticava les accions ridicules, segons ell, d'altres catalanistes, deuncia l'incompliment de les inversions de l'Estat al Principat (tal com posa a l'Estatut) i en canvi vota a favor dels Pressupostos Generals de l'Estat...

En fi, vaig sortir del Palau de Congressos de Catalunya amb la sensació de que Artur Mas començava ahir la seva cursa, de nou, cap a la Presidència a la Generalitat. Haurem de veure quan aconsegueix aquest objectiu: al març amb una sociovergència reciproca (com ja van fer amb el PP al 96) o al 2010 amb ves a saber quines combinacions: continuant de la mà de la Unió Democratica de'n Duran (tal com va dir ahir) o buscant les forces que aposten per l'autodeterminació?

Per què Renyer?

2007-11-19T15:47:00.000+01:00

A la foto una mica el resum del que serà el dia d’avui, o el que ha estat fins ara que ja són gairebé les 4 de la tarda. Al matí a classe (al fons de la foto veureu un cartell de la UPF), ara al migdia-tarda a la biblioteca (lloc de la foto i on estic ara) fent feina i per la tarda cap a Tarragona a l’antiga Audiencia al Congrés comarcal d’Esquerra on ja tinc decidit el meu vot, les dues cartes que veieu davant del portatil són d’en Jaume Renyer. Però perquè penso votar aquesta tarda a en Jaume com a candidat d’Esquerra per Tarragona a les properes generals?

Per la seva implicació amb el país, ja sigui per presentar els seus diferents llibres sobre teoria política als diferents punts de la geografia dels Països Catalans com per a treballar per a diferents organs institucionals com va fer treballant per al Consell Consultiu. A més, no voldria oblidar la seva trajectoria com a militant independentista, des de diferents organitzacions de l’esquerra independentista als 80 fins a actualment fent de President del Fòrum Català per al Dret a l’Autodeterminació (FOCDA), i com no, treballant ara per a esdevenir la veu de l’independentisme català d’esquerres de les nostres comarques al Congrés espanyol.

Per el seu alt coneixement internacionalista sobre els diferents processos d’alliberament nacional que han viscut, i estan vivint, altres nacions del món. Si al 2014 volem realment portar a termen un referendum necessitarem teorics de l’autodeterminació i no gestors, o gestores, de pressupostos, mocions o d’altres tasques més legislatives del dia a dia. Per això també l’hi donaré el meu vot a en Jaume, per a que des de Madrid, també es treballi cap a la consulta popular al poble català i el seu dret a l’autodeterminació.

Per l’interes mostrat en la opinió de la militancia, i en especial a la de les i els militants de les JERC. Fins a dia d’avui, i que jo sapiga, cap altre candidat (ni la Rosa Rossell de Tarragona ni en Lluís Aragonès de Riudoms) de les comarques tarragonines ha demanat de reunir-se amb nosaltres, ni un trist correu electronic per saber o interessar-se sobre que pensem el jovent del partit. En Jaume des del primer dia que compta amb nosaltres, alguns potser diran que per interes, no ho crec, però la intenció igualment hi ha estat, i de reunions d’en Renyer on hi havia gent de JERC, n’hi han hagut unes quantes.

Podria allargar-me més, però no ho faré perquè he d’agafar el tren cap a Tarragona. Aquesta tarda a donar suport, com ja ha anunciat més gent del partit, a en Jaume, persona que porta l’indendentisme i els valors republicans al cor i que no l’hi fa res perdre una tarda escoltant a la militancia... bé, no crec que ell ho consideri temps perdut, d’altres directament ni es molesten.

Per l'Esquerra de la llibertat... i si, tinc un Mac!

El seu oblit contra la nostra dignitat.

2007-11-15T14:15:00.000+01:00

Ara mateix estic a una xerrada, organitzada per la Plataforma Universitària pel Català (PUC) a la UPF, a càrrec d'en Josep Cruanyes, què és portaveu de la Comissió de la Dignitat. La xerrada tracta sobre els famosos Papers de Salamanca. La magnitud de la tragèdia és enorme.

Al finalitzar la Guerra Civil espanyola, el govern franquista va requisar fins a 800 tones en documents d'arreu dels Països Catalans, però de tots aquests documents només n'han sobreviscut un de cada deu "Papers de Salamanca". Però, perquè va requisar-se aquesta documentació? Desgraciadament, ja ho sabem prou bé: perseguir als perdedors de la guerra.

El mateix retorn de part dels Papers de Salamanca (uns 2.000.000 de documents, el 10% del total) va ser una demostració del centralisme pur i dur de l'Estat espanyol: de Salamanca a Madrid, i d'aquí, després d'un recurs del PP (que va suposar un nou segrest) al Tribunal Constitucional, cap a Sant Cugat.

Quin és el paper dels diferents partits? El PSOE, per boca de l'actual Ministra Chacon, va prometre el retorn en la seva totalitat abans de les ja passades eleccions municipals... ara diuen que per les eleccions generals ja ho veurem.

Mentre a Madrid s'ha aprovat una Llei de la Memòria històrica més semblant a una operació de marketing que no pas una altra cosa, encara moltes persones (d'avançada edat ja), encara esperen el retorn de documents personals. És indignant per aquesta gent gran, que prou va patir, que els partits polítics o institucions espanyoles vagin dient que ja no ve de 3 o 4 anys, e motiu de la indignació crec que és obvi.

Finalment, és penós, que l'Estat espanyol vagi per Sud Amèrica donant lliçons de democràcia, quan ell mateix és incapaç de reconèixer el patiment dels repressaliats de la Guerra Civil dignament i reparar la memòria d'aquelles persones que van ser condemnades a mort negant-se a anul·lar els judicis franquistes. Més que una Llei de Memòria Històrica, han aprovat una Llei d'Oblit Històric: 40 anys de franquisme els ha sortit gratuït.

(passeu-vos pel bloc de la Lídia Pelejà, que segur que escriura quelcom sobre l'acte)

A la Mesa del Congrés de les JERC.

2007-11-11T23:33:00.000+01:00

"Són les 11 en punt, i la Sala d'Actes de l'Escola Universitaria del Maresme, a Mataro va omplint-se. La presidenta de la mesa, Georgina Oliva, demana que la militancia vagi prenent seient."

Així començava el segon dia del XXIè Congrés Nacional de les JERC, tenia intenció d'escriure des d'allà "in situ"... però m'ha estat impossible per dues raons.

La primera és molt senzilla: no tenia la contrasenya del wifi de l'EUM, tot i que en Bernat Costas, al meu costat, ha intentat trobar-la. Però, que hi feia jo amb en Bernat Costas? Senzill també, erem dos dels set membres de la Mesa del Congrés Nacional, presidida per Georgina Oliva. La veritat que quan la Núria Gavarró, recent escollida Secretaria d'Estudis i Programmes, va proposar-me ser-ne membre, no m'imaginava que m'ho arribes a passar tan bé amb els meus companys i companyes de Mesa.

El segon motiu, el frenetic ritme que portavem: avisar a la gent del "timeing" d'inici i cloenda, contar vots, controlar el temps de les intervencions (ho sento si vaig ser massa estricte!), puntualitzar les esmenes que passaven o no al Plenari, tornar a contar vots (butlletes amunt!), explicar el funcionament de les diferents Comissions juntament amb la Sandra, parlar amb la gent de la Ponència per concretar els canvis de darrera hora... cansat però molt interessant i divertit!

De la direcció sortint, a més a més d'en Pere Aragonès, vull destacar-ne una altra persona: Joan Almacelles. El ja ex-secretari nacional d'organització i finances crec que ha estat una de les persones que més ha treballat per les JERC (incloent en Miquel Salip com va dir en mateix Joan). En persona només l'hi he pogut dir un simple "ole!" i fomentar iniciatives al sopar dels crits "Joan Almacelles, patriota català!".

De la nova gent que entra a la direcció hi han 4 persones a destacar. Com no, el nou portaveu, en Gerard Coca, a veure si pose'm coses al bloc... En Pol Pagés com a nou Secretari d'Imatge i Comunicació, del que crec que farà una excelent tasca. La Empar Crespo, com a nova Secretaria de la Dona, genial amiga i com a demostrat al Congrés, tota una gran oradora amb tota la naturalitat del món. I per últim, a la Núria Gavarró, companya de la Executiva Regional del Camp i mare (i en Marc Anguera, el pare!) pel que respecta el món de la política.

De la resta de gent, com ara m'estava dient el company Joan Plana, som més que un partit, som una gran familia, tan per els moments dolents com en els bons. Però sobretot, i al llarg del Congrés, hem demostrat la capacitat que tenim la gent de les JERC de treballar de forma conjunta per assolir el nostre objectiu: la independència, el socialisme i la reunificació dels Països Catalans.

Endavant les JERC!

Nota: Demà miraré d'anar enllaçant els blocs de tots els i les militants que he anat coneixent al llarg del cap de setmana. Avui no ho faig perquè estic enxufat al Wifi del vei de la meva tieta, i mai se sap quan es desconectarà. A la foto, la Comissió numero 3.

"El PSC-PSOE, el vot útil."

2007-10-31T02:23:00.000+01:00

Ja fa temps que volia escriure el que avui diré, i no trobava "excusa". Però es que arriba un punt que servidor explota, després de viure a diari el panorama que ens envolta, i clar, com que aquest bloc és l'espai on em sincero, doncs allà vaig.

Ja fa mesos, que la Puri Miró (número 4 a les llistes del PSC al 2007 i número 2 d'Esquerra al 2003) als comentaris de l'enquesta (que preguntava sobre la intenció de vot a les properes eleccions espanyoles) de l'Altafulla Confidencial va posar "Al PSC-PSOE, el vot útil".

Amb tots els respectes, aquets darrers dies, en un dels meus viatges en tren Barcelona Plaça Catalunya - Altafulla de gairebé 3 hores, m'he estat enrecordant del comentari de la candidata i altafullenca Miró, al mateix temps que em preguntava "PSC-PSOE útil? Per a que?". Encara espero un resposta, no només en mi mateix, sinó que també en persones properes al PSC-PSOE. Argument per argument:

El PSC-PSOE és votar esquerres: Rápid em ve al cap la situació de Nafarroa, que els socialistes navarresos, podent haver fet un tripartit a la catalana juntament amb Nafarroa Bai i Nafarroako Ezker Batua, agafen i sota les pressions dels conservadors, entreguen el govern a UPN-PP, i de pas es mante la corda tensada en el conflicte polític d'Euskal Herria.

El PSC-PSOE és votar catalanisme: Quan voten a favor d'una Constitució europea que ignora el català? Quan a Madrid el primer que fan els 21 diputats i diputades del PSC-PSOE és carregar-se l'article primer de l'Estatut del 30 de setembre "Catalunya és una nació"? Quan al País Valencià i a les Illes Balears pacten Estatuts on el català està infinitament per sota del castellà?

El PSC-PSOE és votar progrés: Justament quan prioritzen l'elitisme de l'AVE enfront l'obrerisme de rodalies i regionals. Curiosament quan ens roben a tots i totes, només al Principat (ja no posem dades dels Països Catalans), al 2006 més de 19.000 milions d'euros. Entregant a la monopolistica AENA l'aeroport del Prat per a que aquest tingui gairebé l'exlusiva tasca de donar passatgers (money, money) a Barajas.

No se que enten l'amiga Miró per útil. Per mantenir una incompetent com a Ministra de Foment? Per donar governs al PP com a Navarra? Per votar una cosa a Barcelona i una altra a Madrid? Per prioritzar la inauguració de l'AVE (foooto!) a la mobilitat diaria de més de 160.000 persones? Per realitzar l'espoli fiscal en nom de la solidaritat amb els pobles d'Espanya, quan Espanya és incapaç de solidaritzar-se amb el països pobres amb el famos 0.7%?

Ho sento si l'altafullenca Miró, o algú altre, es sent ofes, però quan t'estas gairebé 3 hores per anar de Barcelona a Altafulla i sents que votar als responsables d'aquest caos és útil... un es sent, també, ofes.

I pensar que segons la del video, haviem de ser l'enveja de tothom... eh, segur...

Conferència: treballar, avançar, guanyar.

2007-10-21T01:05:00.000+02:00

Avui Esquerra i la seva militància a tornat a fer que m'ilusioni el seu projecte. 2400 persones d'Esquerra ens hem reunit al Palau de Congressos de Catalunya per decidir el partit que volem, i sobretot, la línia (vegis full de ruta) a seguir.

Entre tots i totes les participants, des d'un impressionant de Reagrupament, fins a la "mare" d'Esquerra Independentista, Núria Arnau, passant com no per el nostre candidat a les properes eleccions espanyoles, Joan Ridao, avui hem forjat i impulsat el projecte independentista tal i com ha de fer un partit republicà i d'esquerres: debatent i respectant l'opinió variada del personal.

S'ha aprovat sobradament la ponència (àmpliament esmenada per la militància) de la direcció, les esmenes d'Esquerra Independentista han anat del 30% fins al 42% de suport de les bases i la ponència alternativa alternativa de Reagrupament a tingut el recolzament del 22% dels assistents. Tot el procés d'avui demostra com Esquerra té una militància activa i participativa, critica de cor però també responsable de cap.

Al acabar la Conferencia Nacional crec que la majoria de militants sortíem amb diferents conclusions:

Ara toca treballar per a obtenir els millors resultats possibles a les properes eleccions espanyoles, i sobretot, amb els i les millors candidates a representar l'esquerra independentista catalana a les Corts espanyoles.

Per avançar cap a una República Catalana federal, social i justa, necessitem que Esquerra, dintre de la seva pluralitat ideològica, es mantingui junta, i així ho deien les persones dels diferents moviments interns.

A la Conferència hem guanyat tots: ni la Direcció podrà obviar les esmenes amb grans suports (i per tant haurà d'actuar en consequencia), ni els diferents moviments podran imposar res, doncs avui la militància ha parlat i així ho ha decidit. Suport a la Direcció, però amb força correccions d'important calat polític.

A més, vull afegir que la Conferència Nacional, a part de la importància política, també ha tingut una forta importància personal, almenys per a mi. He compartit opinions al llarg del viatge amb l'Òscar i l'Alfred, ens hem posat al dia amb la gent del País Valencià que des de l'estiu que no els veia, he dinat amb una jove incompresa per temes politicofamiliars, he votat amb uns companys immillorables, l'Oriol Papell, flamant regidor de les JERC a Castellar del Vallés, i l'Anna Peña, incombustible portaveu del jovent independentista del sud del país... i hem construir partit, ideari i país des de la radicalitat democràtica.

Perquè, quins partits dels Països Catalans pode dir que ha reunit vora 2400 persones durant tot un dia per decidir la seva línia política? Esquerra, la republicana dels Països Catalans.

Visca els Països Catalans!

Espanya és fracàs

2007-10-17T00:21:00.000+02:00

19.000 milions d'euros espoliats el darrer any només al Principat, un aeroport del Prat que té com a màxima finalitat donar passatgers a l'aeroport de Barajas, una xarxa de rodalies de servei nefast i recorregut limitat a l'àrea metropolitana, unes polítiques energètiques trinxadores amb el territori que no són capaces ni d'evitar apagades a la capital del país, un entramat d'autopistes de pagament que a la mínima estan col·lapsades previ pas per el peatge de torn... i només hauríem de passar una tarda a una hemeroteca per trobar més fatalitats.

El passat dia 12 d'octubre, dia que no celebrem res, les JERC del Camp vam aprofitar per presentar la nostra nova campanya: "Espanya és fracàs". Amb aquesta campanya volem contribuir a la conscienciació de la ciutadania de que qualsevol projecte polític i social que provoqui que els Països Catalans vagin de la mà de l'estat espanyol esta destinat al fracàs, i com diuen per Espanya: "a los hechos nos remitimos".

Aquest darrer estiu s'ha constatat l'esgotament i la ineficàcia espanyola pel que respecta serveis, i en breu, potser al gener, podrem veure com també s'esgota, si es que mai n'hi ha hagut, la justícia i els tribunals espanyols, retallant de nou l'Estatut al Tribunal Constitucional. És per tot això que les JERC del Camp volem portar endavant aquesta tasca pedagògica: com pot ser que el nostre país, sempre titllat de "motor del sud d'Europa", tingui una sanitat precària, una població estudiantil sense beques o que ni tan sols, tenint el poder econòmic i social que tenim, no podem decidir lliure i democràticament quina mena de configuració administrativa volem?

Des del Camp, Espanya és fracàs social, econòmic, cultural, sanitari, mediambiental, judicial, democràtic, lingüístic...

Què? Estrès? Jo?

2007-09-09T00:27:00.000+02:00

Després de més d’un mes sense escriure al bloc, avui hi torno. Ja feia dies que volia escriure, però els torns de la feina i coses de JERC, com ha que no em deixaven temps per a tocar gaire l’ordinador. Així doncs, entre el darrer comentari del post sobre Benifairo i el Guillermo d’ABG que avui m’ha recordat que fa temps que no escric, ara m’he animat a escriure alguna cosa, però de política no gaire, només el perquè d’aquestes vacances blocaires, perquè el que són laborals, com a que no.

La setmana següent de tornar de València vaig estar una setmana de baixa, justament l’endemà del partit de futbol sala entre la JNC i les JERC. Una setmaneta de mal de caps 24 hores al dia, marejos i d’estar hores al llit sense dormir gaire. El diagnòstic dels metges del CAP de Torredembarra i de l’hospital Santa Tecla de Tarragona va ser el mateix: un “atac” d'estrès i nervis. El segon cop que em passa, per tenir 20 anys porto bon ritme... però vaja, això ja va fer-me pensar en tot plegat i decidir-me a reflexionar i a frenar una mica: tot no pot ser i a tot arreu no s’hi pot arribar, per alguna cosa hi han límits, malgrat no ens agradi segons que.

Però bé, ara ja estem al setembre, dilluns acabo de treballar a la RENFE (uf...) i el 26 començo a la universitat: nova etapa i canvi de xip. També amb la fi de l’estiu la gent torna a Altafulla de les seves vacances, i així doncs Esquerra d’Altafulla es reactiva. Hauríem d’haver imprès el butlletí municipal d’agost, però entre que uns estàvem d’hospitals i uns de descans fora d’Altafulla, no el vam poder portar a la impremta, si voleu podeu anar a la web del partit i llegir-hi les noticies que s’havien de publicar a l'edició de paper. També les JERC d’Altafulla teníem mig muntat un concert per la festa major petita, però com deia, entre metges, absències i que tots treballem, no va ser possible. Segur que per l'altra festa major si que el podem fer.

En fi, resumint, que la maquinaria torna a posar-se en marxa, i no només a nivell local, que el tret de sortida a estat avui amb l’acte de la coordinadora “Salvem el Gaià” a la desembocadura del riu, sinó que també a nivell nacional. Per part d’Esquerra hi ha la Conferencia Nacional aquí al costat i per part de les JERC a la tardor tenim el Congrés Nacional, que amb una mica de sort es farà a Reus.

Ara, a treballar de nou, que feina n’hi ha, i molta!

(A la foto, Antoni Garcia, el fins ara líder de Els Verds d’ICV, ara militant d’Esquerra a l’Hospitalet i que parlà recentment al seu bloc del Gaià i la coordinadora)

Dos dies de festa valenciana.

2007-08-02T00:06:00.000+02:00

Tot comença dilluns, fent-me un auto check-in a l’Euromed, destinació València. Després d’haver matinat per anar a treballar, agarro el tren de les 5 cap al sud, on aprofito per dormir fins passat Castelló, i d’ací fins al Cap i Casal del País Valencià, vaig pensant en cosetes de la secretaria regional (i “interregional” Camp-PV) d’Imatge i Comunicació.

Al baixar, Anna està a l’andana esperant-me per anar ja cap al cinema on hem quedat amb d’altres, primer amics i després companys de partit, per anar a veure Els Simpson. Els qui em coneixen saben que sóc un enganxat de les crispetes... doncs aquesta vegada, i com no podia ser d’altra manera en honor al protagonista de la pel·lícula, natxos! En fi, entre riures, partides de caixa varies i crits de “País Valencià, País Valencià”, s’acaba la pel·lícula, això si, sense que aparegui Matias Prats. Mentre sopàvem, començà la tertúlia política, sobretot parlant de CiU i la seva dualitat nacional: ànsies ministerials a Madrid i fam presidencial a Barcelona, xerrada que acaba a altes hores de la matinada al Casal d’Esquerra de València, pas que aprofito jo per fer una espoliació en tota regla de material d’Esquerra. El hobby és el hobby...

L’endemà em llevo aviat, mentre Anna no s’aixecà fins la 1:30. Ella assegura que va ser al reves, no us la cregueu. Cap allà les 2 anem a casa d’Ulisses, que ens va fer uns espaguetis boníssims, fem una migdiadeta, en uns sofàs genials, amb la incorporació de Tere mentre a la televisió fan Shrek 3. Arriben les 6 de la tarda, hora de començar a desfilar, doncs hem quedat per anar al Casal d’Esquerra, punt de sortida de l’expedició cap a Benifairó, que estan de festes i la gent d’Esquerra organitza un sopar republicà.

L’ambient del sopar era genial: més 200 persones en un acte d’Esquerra, amb parlaments, crits i regals per a l’Anna (era el seu aniversari) inclosos. Després, petita trobada raconaire prèvia al concert... quin concert! Impressionant! La gent de les JERPV muntant muixerangues, tots ballant i cantant com desesperats gaudint de l’ambient i jo cada segon que passava sentint-me més valencià que principatí!

Se’ns dubte cada vegada que vaig al País Valencià, torno amb les piles carregades, amb l’ànim més alt i amb moltes idees al cap. Tot i que no puc anar a viure allà, que ja m’agradaria, hi ha qui ja em considera un valencià del nord. Com deia al principi, molta gent del sud ja ens uneix més una amistat que no pas el fet de ser companys de partit. Havia un que deia que el seu país era petit, jo crec que el nostre país és enorme, doncs hi ha molta gent, i em refereixo especialment a la gent del sud, que tenen un cor enorme i una capacitat de treball per la causa sense límits, a tots ells i elles, una abraçada enorme!

(Final ràpid: després del concert, a dormir a casa del regidor, al mati cap a València a devorar, que no dinar, en un restaurant italià, una dutxa a casa l’Anna, comiat de sons pares i cap a l’Euromed destinació Tarragona, que demà treballo d’hora. )

Deures d'en Salvat.

2007-07-28T00:24:00.000+02:00

Coses de la vida, dues persones m’han encarregat un meme, en Jordi Salvat i l’Anna Peña. Com l’Anna està celebrant el seu pre aniversari al Rock a la Mar, contestaré primer al meme d’en Salvat, deixant el de l’Anna per quan torni ella i així demà podré escriuré sobre el ple de l’ajuntament d’Altafulla del qual acabo d’arribar.

Recomana’m un bloc en català: Escombraré una mica cap a casa i recomanaré l’Altafulla Confidencial, tot i que ara esta de vacances fins al setembre. Al llarg de la campanya i el periode post electoral va donar molta “vidilla” al poble, o almenys als que seguim de més a prop la política local. L’altre dia al tren el Fonxo va preguntar-me sobre l’autoria del confidencial violeta, i crec que l’autor és una persona de l’orbita convergent altafullenca de certa persona amb nom semblant a l’alcalde.

Recomana’m un bloc en un altre idioma: Rarament visito blocs no catalans, pel simple fet de l’oferta que hi ha: la gran majoria de blocs són en català. Tot i això, normalment em miro el bloc de Nafarroako Iratzarri, joventuts d’Aralar a Navarra. També al llarg de la campanya electoral escocesa vaig seguir el bloc de l’independentista d’Alex Salmond, líder del SNP i, ara ja, Primer Ministre d’Escocia.

Recomana’m un post d’especial interès: doncs recomanaré un post que no fa molt que ha sortit a la llum. Es tracta d’un escrit de Jaume Pros, regidor de l’ajuntament de Valls, on argumenta que la manca d’inversions al Principat de Catalunya per part del govern espanyol, és una fabrica d’independentistes. M’oblidava de dir-vos que Jaume Pros és regidor del PSC... estan despertant els federalistes?

Recomana’m un web: una web que no hi ha dia que no hi entri, Racó Català. Lloc de discussió, punt de trobada, escola de formació política virtual, espai de conyes entre amics, excusa per trobades de gent jove (i no tant jove), aparador de l’independentisme català al món virtual... vaja, ho te gairebé tot, una web amb vida pròpia.

Recomana’m una eina d’Internet: fa un temps vaig comprar-me un reproductor MP3 nou, el Zen V Plus, el qual té l’opció de posar-hi PodCast. Configures quins programes de ràdio vols escoltar cada dia i ja tens la teva ràdio a la carta al MP3, senzill i ràpid. Ara no ho puc utilitzar, doncs el MP3 va espatllar-se i l’he d’enviar de vacances a Irlanda per a que l’arreglin.

Recomana’m un vídeo: els que hem coneixen saben que sóc un viciat de qualsevol imatge corporativa: els cartells, colors principals dels partits, vídeos d’actes polítics amb molts detalls, etç. Per a mi qui s’emporta la medalla d’or és Batasuna i les seves varies marques electorals com EHAK, EAE-ANB o Abertzale Sozialisten Batasuna (amb la imatge corporativa i sobrenom d’Euskal Herri Berria). Recomanaré 2 vídeos: el primer, amb imatges de l’acte de presentació que és brutal, és d’agraïment a les 82.500 persones que van votar a EAE-ANB i el segon és un espot d’EHB amb una imatge corporativa que la trobo molt renovadora.

Recomana’m un àudio: un àudio que al llarg de tota la campanya electoral sobre l’Estatut va servir d’argumentari polític. Es tracta d’un cara a cara al Minoria Absoluta entre Xavier Vendrell, d’Esquerra i Francesc Homs, de CiU. Com no, en Xavi va estar demolidor i diria que va menjar-se en patates a l’Homs. Potser per això, avui alguns convergents comencen a dubtar del seu SI a l’Estatut...

I bé, ara he de posar deures a 5 blocaires més, traspasso la feina a en Gerard Castells, de les JERC de Tarragona, a Francesc Farré d’Alternativa Baix Gaià i alcalde d’Altafulla (no hi ha excusa que valgui!), a en Quim Amorós de CiU de Tarragona, a Josep Amilcar d’Esquerra d’Elx i a na Clara Dominguez, companya de les JERC...

... i apa, ara a dormir que demà a les 6 del mati toca treballar!

Video: Trailer 28 setmanes després... del Madrid havia de ser el crio! xD

Ficció o predicció?

2007-07-26T01:34:00.000+02:00

Fa uns dies escoltava per Catalunya Ràdio una historia de política ficció en que estàvem a la segona dècada del segle XXI i Catalunya s’havia independitzat. Representava que l’oficial 20% d’independentistes en un període de 10 anys, des del 2007, anava augmentant fins arribar al 65% de ciutadania sobiranista. Els motius són fets que avui mateix part de la ciutadania esta vivint.

La justícia espanyola, ja sigui amb el seu Tribunal Constitucional llençant a la paperera la voluntat popular catalana o amb l’Audiencia Nacional (espanyola, clar!) censurant al més pur estil franquista publicacions satíriques, les principals infraestructures del país en mans espanyoles oferint un rendiment i serveis nefastos (tots recordem els fets de l’aeroport del Prat de l’estiu passat, les eternes problemàtiques i esperes a la RENFE o la recent apagada de Barcelona) per culpa de falta d’inversions i una centralització gairebé única al món occidental o com els dos grans partits estatals espanyols, PP i PSOE (amb PSC inclòs) s’obliden de l’eix esquerra-dreta per posar-se d’acord per mirar de minimitzar la força dels partits polítics independentistes de les diferents nacions d’Espanya.

Un procés de sobirania és llarg i ple de dificultats, però crec que s’estan posant les bases: part de l’esquerra catalana i els seus dirigents estan preparats per posar damunt la taula el dret a decidir i la ciutadania comença a estar cansada d’aquells organismes i empreses, que depenen de l’Estat espanyol, per la seva ineficàcia. Per continuar el procés només faltaria que a les properes eleccions guanyes el PP (amb les seves polítiques centralistes, conservadores i espanyolistes), doncs com deia Lenin (crec) “quan pitjor, millor”. Sovint penso que als i les catalanes, ja va bé que ens fotin canya de la bona per a que reaccionem... ja ho diuen, a bufetades s’acaba aprenent...

... m’oblidava d’un detall, la dreta catalana i el seus dirigents s’haurien d’oblidar de “Ministerios” per mirar de tenir “Ministeris”, per què es tracta de buscar el millor pel país, no?

Fotos del mobil

2007-07-17T00:25:00.000+02:00

Avui penjaré fotos que tinc al mobil. En faig bastantes i de tan en tan les penjo al bloc sense cap motiu... avui fa mandra parlar de política i faig un recull fotografic, que sinó després alguns diran que tinc el bloc abandonat...

Aquí teniu a en Tel, un dels dos gossos que tinc. Va néixer el dia de la Hispanitat de l’any passat, i clar, com a bons patriotes espanyols que som a casa, el vam adoptar... el pobre Top, l’altre gos de la casa i en època de jubilació (ja té 13 anyets) n’està fart d’ell, no para de molestar-lo i llepar-lo, en fi.

L’Anna descansant una d’aquestes tardes que hem quedat per anar a fer un gelat o un cafè a Can Guasch. Feia temps que no quedàvem tan i tan sovint, i la veritat que m’he alegrat molt. Potser des de que ella ha marxat a Girona a estudiar que no ens veiem més, però ja farem els possibles per quedar, ja sigui per planejar coses d’Esquerra, posar-nos al dia de les nostres vides o per anar a la platja a jugar a cartes.

Recordo que la Diada Nacional de l’any passat, al nostre ajuntament hi onejava la bandera catalana... i la espanyola. Vaig preguntar-li a en Josep Maria el perquè, i va comentar-me que alguns regidors de l’equip de govern volien que també penges del balcó de l’ajuntament la “rojigualda”... per sort les coses han canviat i ara al balco de l’ajuntament, quan són festes, només hi ha la senyera, en aquest cas acompanyada d’una bruixa en motiu de la Nit de bruixes que va celebrar-se.

Aquesta fotografia és la més recent. És del concert dels Obrint Pas a l’Acampada Jove que hem organitzat les JERC aquest cap de setmana a Sant Celoni. Realment val la pena anar-hi, hi ha un ambient de festa i de lluita brutal, i sincerament, si jo fos del bàndol contrari, em preocuparia que 38.000 joves anessin a un festival ludicopolitic independentista i d’esquerres. Jo només hi vaig anar dissabte, a l’arribar a les 8 vaig acreditar-me, vaig anar a sopar amb l’Anna i després a la barra amb els companys del Camp a xerrar i servir... fins que a les 12 de la nit va començar el meu torn de feina, al segon accés a la zona d’acampada, fins les 6 de la matinada.

En fi, tinc més fotos, però tampoc em posaré ara a penjar-les totes... salut!

La necessitat de decidir

2007-07-11T02:02:00.000+02:00

En una situació política d’avorriment del personal, amb debats que gairebé no porten enlloc i de disputa entre partits per qüestions purament electoralistes, algú ha de donar el pas i posar damunt la taula un projecte que sigui capaç de moure la gent, ja sigui a favor o en contra. I crec que és Esquerra el partit que, com ja va passar al 2003 amb l’Estatut, té aquesta capacitat d’encapçalar un projecte que faci posicionar a tothom que viu al nostre país.

Un cop vista la deriva “felipista” de Zapatero portant al fracàs qualsevol projecte federalista, la gairebé inutilitat d’un Estatut aprovat per la ciutadania catalana malgrat les retallades patides i el nul respecte de les institucions espanyoles a les decisions populars catalanes, s’ha de fer el pas i fer una pregunta que no té terme mig: continuem amb Espanya o no?

En el marc d’una calçotada de les JERC a Reus, Xavier Vendrell va proposar la formació d’un govern per l’autodeterminació. Molts polítics i entesos en la matèria van titllar la proposta de poc seriosa, i lluny de valorar la proposta des d’un punt de vista polític, va començar a fer-ne mofa per el lloc on el vicesecretari de Coordinació Interna d’Esquerra va fer la proposta.

Però tot i així, durant setmanes el debat sobre l’autodeterminació i el dret a decidir va estar damunt la taula. Va demostrar-se que el dret a decidir si que interessa realment i aixeca passions i enemistats. És per això, que Esquerra ha de seguir unes noves línies que marquin una agenda política que, mai oblidant-se les polítiques socials d’esquerres, posi de nou i de forma solemne el dret a decidir damunt la taula i al dia a dia de la vida política.

Serà d’aquesta manera, i no sent còmplices de governs socialistes a Espanya, com Esquerra recuperarà la credibilitat perduda i retornarà la il·lusió a molts catalans i catalanes. Perquè desconnectant de l’esquerra espanyola també és poden fer unes bones polítiques socials, és més, de la mateixa manera que des del sobiranisme català demanem més vols intercontinentals des del Prat enlloc de connexions amb TGV a Madrid, també hem de fer una ruptura clara però sense drames amb la classe política espanyola que promet però no compleix i buscar noves complicitats al panorama internacional.

La clau en aquesta posada en escena del dret a decidir pot estar en la seva pròpia radicalitat democràtica. Difícilment basant-se amb idees democràtiques algú podria negar-se a l’elaboració d’un referèndum d’autodeterminació. Tot l’arc parlamentari català es veuria obligat a prendre posició en un plantejament on no s’hi valen mitges tintes. Quedaria per veure fins a quin punt pot arribar el nacionalisme de CiU, com PSC i ICV defensarien la continuïtat amb una Espanya que, de nou, a renegat al federalisme o s’atrevirien a donar el projecte de l’Espanya plural per mort.

Aquets darrers anys Esquerra ha fet confiança al federalisme i a l’esquerra espanyola, una mà estesa que ha trobat com a resposta sovint la bufetada i la porta a la cara. A arribat l’hora de que siguin els federalistes els qui confiïn en el nostre projecte, que creguin en un altre federalisme: el de les terres dels Països Catalans.

Només fa falta que mirem un any enrere, el 18 de febrer de 2006. Milers de catalans i catalanes vam llençar-nos al carrer sota el crit “Som una nació i tenim el dret de decidir”. Aquella tarda per els carrers de Barcelona es respirava emoció i esperança: canalitzem-la de nou i apostem per una Esquerra que es basi en el símptoma de la democràcia més radical i pur, el Dret de Decidir.

En aquest bloc 122 persones (85%) han votat que estan a favor del dret a l'autodeterminació, mentre que 21 (15%) hi han votat en contra.

Comencem a treballar.

2007-06-29T01:44:00.000+02:00

Aquesta setmana m’han donat la nota de la selectivitat (aprovat!), he acabat el curset per treballar a ADIF a les finestretes d’atenció al client de l’estació de RENFE a Tarragona i he començat a mirar cosetes de joventut, seguint a en Josep Maria, que el regidor de joventut és ell!

Ahir dimecres vam anar a la seu de la Secretaria General de Joventut a la presentació d’un estudi sobre la participació dels i les joves respecte la política. A l’arribar, després de tot el dia a l’estació de Sants fent el curset d'ADIF, vaig anar a una taula on havia de dir que havia arribat. “Molinera... d’Altafulla... i tu ets gerent, oi? El regidor és a dins”. Primer noticia, vaig com a gerent, vaja tu, quina gracia.

L’acte el va iniciar Eugeni Villalbí, Secretari de Joventut, explicant el perquè d’aquest estudi i comentant que política és tot allò que ens afecta, no només allò que surt a les pagines del diari a l’apartat de política. Tots els ponents van estar molt bé, en especial el coordinador del projecte, Isaac Gonzalez, que va fer una radiografia impressionant dels i les joves del Principat. Segons l’estudi, la gran majoria som d’esquerres i catalanistes, en algun moment hem estat en alguna entitat o associació i, malgrat el que es digui al carrer, la política ens preocupa en algun moment.

Avui, després d’haver passat la nit a Girona al pis de l’Anna – ja veieu les passejades que em faig-, a les 5 en Josep Maria i jo teniem una reunió a l’ajuntament amb en Xavier Sabaté i en Victor Garcia, dos dels promotors de la nova Associació de Joves d’Altafulla, entitat amb la que ja hem trobat punts en comú, com per exemple, moltes de les seves propostes i en la coincidència de que la Regidoria de Joventut no ha de ser una regidoria que faci festes, sinó que, a més, es preocupi a garantir el benestar social del jovent i el seu (nostre) progrés.

Després a les 7, ple (foto). M’ha fet gracia que ex-regidors, presents entre el públic, al torn de preguntes del públic, fessin encara com de regidors, alguns amb més “violència” que d’altres... com ja deia a escrits anteriors, crec que el nou govern de canvi i progrés no tindrà els 100 dies de gracia. En fi... de calma res, de feina molta!

Natura, segons AUPA.

2007-06-23T17:33:00.000+02:00

Crec que va ser el primer dia de la selectivitat, que va ser quan vaig veure un full informatiu, en un bilingüisme impecable amb senyera inclosa (...santa ironia...), d’AUPA on bàsicament el que deien era que s’havia enganyat al poble. Perquè? Doncs perquè segons la gent d’AUPA de manera natural (algú els hauria d’explicar allò dels pactes “contra natura”) el pacte de govern hauria d’haver estat ABG-PSC-AUPA, amb un total de 6 regidors, per tant majoria.

Així doncs, segons AUPA, qualsevol altre govern no és coherent amb la voluntat ciutadana. Aleshores el govern de la Generalitat tampoc és coherent amb la voluntat ciutadana, ni el de l’Estat espanyol, ni el del govern basc, ni el de les Illes Balears... sembla que AUPA volia un argument per continuar a l’ajuntament, doncs a mi que em perdonin, però aquest no cola, que se’n busquin de millors, perquè dubto molt que la ciutadania hagués entès un pacte entre les 3 primeres forces del poble tenint en compte les seves diferencies i posicions defensades a la darrera legislatura.

Trobo preocupant que AUPA es pregunti en veu alta “El poble decideix i els partits manipulen?”. El poble va decidir el dia de les eleccions, i ara els partits també decideixen. Potser el que no agrada a AUPA és el fet de que el poble hagi decidit que perdin 3 regidors, cosa que al butlletí ni ho comenten, si més no, curiós. AUPA hauria d’haver entès que el poble a les darreres eleccions va dir, i de forma contundent “AUPA go home”.

Agradi o no a AUPA (i PSC, IDEAL i PP), a Altafulla s’ha format un govern de canvi i progrés i pel que sembla no se li donaran ni els 100 dies de gracia. Alguns comentaris a d’altres blocs altafullencs ho confirmen... però “a palabras necias, oidos sordos” diuen per l’Estat espanyol.

A tall de curiositat, comentar que un cop format el nou govern, la web www.altafulla.org a deixat de ser la web del Patronat de Turisme, que oferia allotjament a la web d’AUPA.

El vídeo l’he vist avui per el K3 , i després d’una setmaneta difícil per Barcelona, m’ha calmat una miqueta... avui Revetlla de Sant Joan, festa nacional dels Països Catalans, a gaudir-ne, no només de la festa, si no de tot plegat (govern nou inclòs).

Breu cap de setmana.

2007-06-11T23:23:00.000+02:00

- Tenim canvi real. Sembla ser que ja tenim nou govern a Altafulla, format per ABG, CiU, PAU i Esquerra. Portarem la regidoria d’Hisenda i Joventut, i aquí les JERC hi tenim molt a dir i fer! N’estic molt content, per que era la opció que defensava i més m’il·lusionava!

- Llibres que marquen. A partir d’ara aniré a més presentacions de llibres, doncs poden carregar-te les piles amb un gran míting, et donen la possibilitat de compartir sopars amb els i les companyes del País Valencià (Agustí, Anna, Empar, gent de Benicarló...) i pots acabar de festa en un ambient surrealista total.

- Escoltar, aprendre i opinar. És genial trobar-se amb persones de les quals, d’una simple conversa, n’aprens molt. Aquest cap de setmana a estat gairebé de formació continua, el míting d’en Vendrell, sopant amb amics i amigues del partit, concert d’Obrint Pas....

- Si que podem. Avui la selecció catalana de futbol sala a guanyat a la selecció espanyola 5-3 a la Copa del Món. I demà sortirà el sol, no hi haurà catàstrofes mundials i tampoc patirem de cop el canvi climàtic, res, la vida continuarà, això si, amb un somriure a la cara, doncs avui s’ha produït un fet, que per mi, hauria de ser del tot normal, dues nacions veïnes però diferents s’enfronten en un partit, res més.

- Esquerra Independentista. Demà farà una setmana del naixement d’aquest moviment de base d’Esquerra, i ja hi han més de 400 militants d’Esquerra que s’hi han adherit. A mi personalment és un projecte que m’il·lusiona molt, ara hem de treballar per posar damunt la taula allò que molesta a “l’enemic”: el dret a decidir.

- Diada d’Eivissa. Vulguis o no, toca fer plans per l’estiu, que vaja, gairebé es resumeixen en treballar. Dic gairebé perquè amb una mica de sort, i si tinc dies de festa, el 8 i 9 d’agost estaré a Eivissa, per la diada, amb gent de les JERC, Empar inclosa, que tu també ets jove malgrat que de petita escoltessis La Trinca!!!

- Demà selectivitat. Ni nervis ni res, a fer els exàmens i llestos. Tinc ganes d’acabar ja, per pensar ja en Ciències Polítiques, començar a mirar coses de Joventut, organitzar coses d’Esquerra d’Altafulla...feina, feina i més feina!

(La foto fa goig, no?)

Canvis si, però reals.

2007-06-06T21:13:00.001+02:00

Abans de tot, recordar que aquest bloc és personal, per tant, aquí hi escric la meva opinió, i no la de la gent que forma part d’Esquerra d’Altafulla.

Aquets darrers dies una de les paraules que més es pot sentir per Altafulla és la paraula “canvi”, però, que entenem per canvi? Una cosa sembla que està clara, el canvi és que AUPA no estigui al proper govern municipal (això es pot donar per fet gairebé) i que sigui substituït per ABG com a guanyador de les eleccions. Però per a mi, el canvi no acaba aquí, ha d’anar més enllà per ser un canvi de debò i 100% real.

Que vull dir? A les “porres” que s’estan fent el segon partit de govern és el PSC, partit que encara avui, i de forma provisional, porta hisenda, cultura, urbanisme, medi ambient i esports, i el partit del que formo part ha estat força crític en diferents coses fetes des de les regidories del PSC, com per exemple el PGOU, promovent una gran urbanització amb complex d’alt standing inclòs per a gent gran ( era necessari per a Altafulla? Obrirà la porta a futurs projectes urbanístics a la zona?) a Brises, o tot el tema del IBI, que alguns van trobar-se que se’ls havia incrementat fins a un 200% de cop.

És per això que crec que si al proper govern hi ha el PSC, aquest no serà un govern de canvi real, sinó d’allargament de l’agonia o d’assoliment de les aspiracions institucionals del personal... de pillar cadira que es diu, vaja. Per coherència pròpia no puc estar a favor d’un pacte o d’un govern amb el PSC per ara, no puc de la nit al dia oblidar-me de certs temes de tanta importància per al poble i que al llarg de la darrera legislatura i la campanya electoral ens hem o m’he mostrat crític.

Per resumir, i dir el que fa dies que penso, si al proper govern hi ha el PSC, per molt que l’alcalde sigui d’ABG, no serà un govern de canvi, i deixeu-me que dubti, de progrés, serà un govern continuista. Per a un canvi real progressista els partits que han estat a l’equip de govern aquests darrers 4 anys haurien de passar en bloc a l’oposició, a partir d’aquí crec que hi ha forces (i regidors) mínimament progressistes suficients per fer un govern local de canvi real.

Comentar-vos també a nivell local de l’existència de fa dies ja de l’Altafulla Confidencial i que Joan Spuch ha donat per finalitzat el seu bloc i sembla ser que en Gené no li ha acabat d’agradar el tema dels blocs. A nivell nacional també vull dir que m’he adherit al moviment de base d’Esquerra, Esquerra Independentista, moviment que m’ha donat molta il·lusió per a continuar treball en el projecte d’Esquerra.

No només canvis locals.

2007-06-03T18:47:00.000+02:00

Les JERC demanen un canvi de rumb per combatre l’abstenció independentista

Les JERC, el jovent independentista, han valorat avui en la seva Direcció Nacional els resultats de les darreres eleccions municipals. En primer lloc, els joves independentistes han volgut destacar que “els resultats no són bons, ja que no només no s’han assolit les expectatives sinó que en bastants municipis s’ha anat enrere”. Segons la direcció juvenil independentista, les causes d’aquests mals resultats són diverses: l’abstenció, la falta d’il·lusió i d’un horitzó esperançador, i l’extensió entre el votant independentista de la sensació d’una manca de perfil propi d’Esquerra al govern de la Generalitat del Principat.

Les JERC consideren que és “el moment de fixar una estratègia de l’esquerra independentista”, i posen els recursos polítics i humans de l’organització al servei d’aquest objectiu immediat. Segons els joves independentistes, cal reorientar i enfortir el paper d’Esquerra a la Generalitat, fixar les línies vermelles de l’actuació governamental, impulsar una agenda política d’esquerra independentista a les institucions, i treballar per consolidar el moviment independentista més enllà de la lògica electoral.

En aquest sentit, les JERC es comprometen a “impulsar immediatament un procés de consulta a tota la militància” a través de les assemblees territorials de l’organització juvenil, per tal de renovar el discurs i l’estratègia independentista i d’esquerres. En aquest sentit, l’organització juvenil s’ha mostrat preocupada per l’alta abstenció, i creuen que “cal fer l’autocrítica necessària per revertir aquesta situació”, i emprendre mesures immediates, “basades en la radicalitat democràtica i la capacitat transformadora dels independentistes d’esquerres presents a les institucions”.

Finalment, les JERC han mostrat la seva satisfacció pels resultats obtinguts a les eleccions autonòmiques a les Illes Balears, on Esquerra ha aconseguit la primera diputada independentista al parlament balear i una notable presència municipal, i al País Valencià, on Esquerra ha augmentat el suport electoral.

Frustració

2007-05-28T02:27:00.000+02:00

El que ha passat avui a Altafulla no ho entenc de cap de les maneres: hem estat la última força política i hem tret representació de miracle, i per uns moments no teníem ni això, que, qui m’ho anava a dir, en Gené del PSC m’ha donat una bona noticia: “tranquil que sortiu”. I tant que sortim, però darrere de tothom, inclús d’IDEAL, vull pensar que la gent no s’ha deixat comprar per tot la oferta gastronòmica, lúdica i festiva d’aquets darrers 15 dies.

Vull creure que la gent ens ha castigat ves a saber perquè, i han preferit d’altres opcions polítiques dignes de Marbella i Andratx. Hem consola saber que pot haver un tripartit local (desavinences personals del personal a part) i que AUPA s’ha fotut una hòstia més gran que nosaltres. Ara no se que toca, hem preocupa el partit, està clar que aquí passa alguna cosa, però com m’ha dit l’Amadeu, ara a recuperar forces i a treballar de nou.

Estic una mica frustrat, perquè tot i portar només una mica més d’un any a Esquerra d’Altafulla, de feina n’havíem feta molta: tirar endavant el butlletí local, mocions de les JERC com la del cinema en català, actes de campanya, els parlaments dels actes... hem sento com quan estudies molt per un examen, creus que tindràs bona nota i al final tens un 5 pelat, que és potser com ens hem quedat a Esquerra d’Altafulla, pelats.

Que hem de fer ara? Doncs continuar treballant per d’aquí 4 anys, però que aquesta feia es noti al llarg de la legislatura, fer d’Esquerra d’Altafulla un partit actiu tot l’any i no només els 15 dies de campanya com d’altres partits. Volem una Altafulla viva, i nosaltres li donarem tanta vida com puguem. De les derrotes se n’aprèn, i des d’avui fins als propers 4 anys, els d’Esquerra d’ara i tota la nova gent que s’incorpori al projecte la liarem, així de clar, sense res a perdre i tot a guanyar. Segur que hi ha coses a canviar, però d’altres també a conservar, doncs Esquerra és un projecte integrador, mai excloent.

Avui hem perdut, però demà comencem a treballar per alçar-nos de nou i amb més força que mai. Vull felicitar des d’aquí a en Marc Anguera, portaveu regional de les JERC, amic i bon conseller en moments difícils, que avui ha estat escollit regidor de Constantí. Com no, felicitar també a la gent d’ABG per la seva clara victòria.

Servidor només sap ser sincer...

De campanya! ( 4 hores i fet)

2007-05-27T16:23:00.000+02:00

Un cop dinat, i veient que d’altres blocaires del país també ho fan, faré un “post” (no ho tenia previst) per abans del recompte de vots. Al primer avanç de participació a Altafulla ja han votat el 33% de la ciutadania (41% el 2003) i sembla ser doncs que l’abstenció serà un dels protagonistes del dia.

Al llarg del matí per La Portalada i la guarderia han anat passant molta gent coneguda, però sobretot, gairebé tots els membres de totes les llistes, tots ben macos amb l’acreditació del partit. Com no, s’han deixa’t veure tots els alcaldables, cadascú una mica a la seva, però la qüestió és fer-se veure en un últim intent d’aconseguir el vot.

Jo he votat a les 12:30, he agafat una papereta d’Esquerra i una del PP, i en Pere (2 de la llista) se m’ha quedat mirant mentre un interventor socialista hem deia si tenia dubtes de darrera hora. Un cop posada la butlleta d’Esquerra al sobre (he comprovat fins a 3 cops si hi havia posat la d’Esquerra i no la del PP!), he anat a la meva mesa, on hi havia dos xiquetes (les de la foto) que estaven esperant a poder posar els vots dels seus avis a l’urna.

Després de parlar una estona amb l’Amadeu (5 de la llista), la Marga (6 de la llista), la Montse (8 de la llista) i gent d’ABG i el PSC, he anat cap a l’altre col·legi electoral del poble, on hi havia en Jaume (9 de la llista), en Joan (7 de la llista) i la Sílvia (3º suplent). He estat una bona estona parlant amb en Joan Maria Conesa (5 d’ABG) sobre el tema dels cartells i la propaganda, arribant a la conclusió de que d’aquí 4 anys no es pot repetir l’abús propagandístic.

Després he tornat a la Portalada una estona, m’he trobat amb mons pares i he anat a casa l’Anna (10 de la llista), que a les 3 marxa a Girona que esta d’exàmens a la UdG. Ara aniré cap a La Portalada, que encara no he vist a la Montse (3 de la llista) ni a l’Hèctor (11 de la llista) i després a esperar al recompte, a veure com ha anat a Esquerra d’Altafulla i també a Esquerra del País Valencià.

En 4 hores tot estarà aclarit.

De campanya! ( 15 - Ara ve el millor...)

2007-05-26T14:26:00.000+02:00

Bé, ja s’ha acabat la campanya electoral, avui teòricament toca reflexionar, però com va dir-me ahir al Faristol “la jornada de reflexió és per a que els que s’han implicat en la campanya puguin descansar de la ressaca que han pillat del darrer dia de campanya”. Ressaca d’alcohol no en tinc, però una mica cansat si, han estat 15 dies molt intensos on s’hi barreja tot, doncs el món no s’atura per les eleccions. Diferents apunts del dia d’ahir:

-Al darrer ple de l’ajuntament d’Altafulla va aprovar-se una moció, la ultima de la legislatura també, que vam presentar les JERC a favor del cinema en català, amb l’únic vot en contra del PP, cosa que va estranyar-me força... esperava el vot en contra d’AUPA també... però potser el fet de ser l’últim ple a 2 dies de les eleccions va fer canviar-los el seu sentit de vot.

-Vaig anar a 4 mítings ahir: al de PAU, on en Fontxo i companyia, malgrat la poca assistència de públic, van demostrar que són una llista que hi ha molta il·lusió, la d’IDEAL, que van provocar que per primera vegada en la meva vida tingues vergonya de ser altafullenc (van muntar un espectacle penós), al d’AUPA, que després de la “missa d’Eva” vaig acabar servint cava i, després de sopar, al d’ABG al Faristol, on vam poder estar xerrant una bona estona amb la gent de la llista i d’altres que no, que van animar-me força per a demà.

I bé, no se que més dir... avui m’he llevat al mig dia, he passejat als gossos, a la tarda he quedat amb l’Anna i en Cascales per xerrar mentre fem un cafè i a la nit sopar familiar que és l’aniversari de la meva tieta, casada amb en Xavier, regidor de Vila-seca per CiU... i els sopars familiars ja sabem tots com acaben: parlant de política. Serà divertit, no tan com diumenge però.

Salut i gracies a tots per suportar-nos aquets 15 dies de campanya!

Avui us poso un vídeo d’una de les freakades més grans que he fet mai, com no, amb l’Anna (la valenciana) i d’altres “pingüinaires”.

De campanya! (13 i 14-Actes finals coherents)

2007-05-25T00:33:00.000+02:00

Avui toca fer un post doble, per comentar el dia d’ahir i d’avui. Com ja sabeu, ahir Esquerra d’Altafulla vam fer l’acte final de campanya a la Violeta que bàsicament va consistir en que els diferents membres de la llista vam explicar diferents punts del nostre programa polític. L’acte crec que va anar molt bé, bona assistència de públic amb un centenar de persones i això sense oferir xocolatades, paella o d’altres àpats gratuïts.

Jo vaig parlar de política de joves, explicant que aquestes polítiques són totalment transversals, és a dir, no afecten només a una regidoria, tot el contrari, gairebé les polítiques de joves afecten a totes les regidories de l’ajuntament. És per això s’ha de coordinar bé l’ajuntament per tal d’oferir solucions a les principals mancances que tenim els joves d’Altafulla en oci, cultura i educació, habitatge i treball. Val a dir que Esquerra d’Altafulla em plantejat propostes realistes, lluny de voler enganyar a la gent amb propostes trampa.

En polítiques d’oci per al jovent volem crear la Casa de la Música i l’Oci, on el diferents grups de música d’Altafulla i el Baix Gaià hi podran assajar i també fer-hi concerts. Respecte cultura i educació apostem per que la biblioteca municipal ocupi tot l’edifici de les escoles Teresa Manero, donant una nova ubicació al Centre d’Estudis i dotant a la biblioteca de Wi-Fi amb capacitat de donar Internet gratuït tan a l’interior de la biblioteca com a l’esplanada que hi ha al sortir. Sobre habitatge, a diferencia de CiU, apostem clarament per un habitatge social per tal de que els joves d’Altafulla ens puguem independitzar de casa sense haver de marxa del poble i en qüestions de treball treballarem per tal de que les empreses que s’instal·lin al nostre poble, prescindeixin de les famoses ETT’s i ofereixin contractes dignes al jovent.

Bé, més o menys va ser això... estic un pel cansat ja... comentaré que avui he passat pel míting final de CiU i ràpidament respondre al seu numero 4, Ramon Martinez: Esquerra d’Altafulla com molts volen fer creure, entre d’altres la gent de CiU, no és només en Josep Maria Alasà, si hagués vingut al nostre acte d’ahir ho hauria pogut veure que som molts els que estem amb el projecte d’Esquerra, entre d’altres, els joves... perquè... on són els joves a la llista de CiU?

També dir-li al senyor Ramon Martinez, que esta molt bé que critiqui els partits que munten àpats populars varis gratuïts, que van regalant coses, fent espectacles i concerts en campanya... però per favor quan ho digui, miri a quin acte està vostè, perquè el que ha criticat avui a la tarda, ho estaven vostès fent. I ja que parlaven de diners gastats... quan ha costat l’acte d’avui de CiU?

Per cert... jo al llarg de la campanya no he vist a ningú penjant cartells de CiU... per acabar us poso un vídeo que m’ha fet molta gracia i explica com hauria de ser la política en matèria de salut jove... ja va bé després d’aquestes dues setmanes de campanya... apa, a cuidar-se.

;-)

De campanya! (12- Trobades, actes i carrers)

2007-05-23T11:42:00.000+02:00

“Ahir no vas escriure al bloc, no tens excusa!” em deia en Guillermo Alonso (10 de a llista crec) de l’ABG per la Ronda. Bé, excusa, excusa, diria que si que en tinc. Dilluns vaig reunir-me amb el grup de diables per parlar amb ells sobre el grup i les necessitats que tenen, però al final vam acabar parlant d’urbanisme i de les promeses –gairebé- irrealitzables d’alguns partits, com el PSC i la piscina coberta. D’altres van arribar a preguntar-me pel tema de l’IBI i en Manu sobre l’alicatat que tenen els submarins nuclears als seus lavabos...

Al sortir de la reunió vaig sopar i després cap a casa en Pere, a recollir el numero 3 del butlletí d’Esquerra d’Altafulla, l’Altaveu Independentista Altafullenc, per tal de repartir els 500 exemplars al llarg de la nit, fins les 3 vaig estar. Això implica anar per els carrers del poble i poc a poc me’ls vaig aprenent... però ja fa temps que m’hi fixo: tenim carrers amb noms de comarca, de plantes, d’homes importants del poble... remarco, homes, perquè almenys encara no he vist cap carrer amb nom de dona. Més enllà de les antigues escoles Teresa Manero, no he vist res més del poble amb nom d’alguna dona, que segur alguna n’hi ha que s’ho mereix ;-).

Ahir dimarts va ser un dia relaxat. Al mati vaig quedar per esmorzar amb en Cascales, vam estar parlant d’Esquerra d’Altafulla, de coses que podríem fer aprofitant que ell estudia per forestal i l’Anna (la nostra 10 a la llista) va per biòloga i la veritat, van sortit bones idees i jo vaig treure una petita conclusió: si als 80 es deia que Barcelona donava l’esquena al mar, Altafulla fa anys que li dona l’esquena al Gaia. Més coses a mirar de solucionar...

Per la tarda va tocar reunió d’Esquerra d’Altafulla per preparar l’acte d’avui que fem a les 8 a la Violeta: que dirà més o menys cadascú, que s’ha de portar i tot això. Dijous segurament estarem per Brises del Mar i divendres teníem pensat un acte, però per ètica política i respecte a la intel·ligència de la gent poble no el farem en període electoral, doncs de festes se’n poden fer al llarg de la legislatura, i no dic res més...

A la foto, el Carrer Mossèn Miquel Amorós amb el terra ple de propaganda d’IDEAL... així serà la seva política mediambiental?

De campanya! (11- Eleccions virtuals)

2007-05-20T23:45:00.000+02:00

Avui parlaré (o escriuré) poc d’actes reals. Vull comentar la campanya virtual. Aquí Altafulla els primers en tenir bloc vam ser en Fèlix Alonso d’ABG, que va fer unes 3 o 4 entrades (no trobo el bloc) i jo. Més endavant va aparèixer el bloc d’en Francesc Farré, també d’ABG, d’en Joan Spuch de CiU i Josep Maria Gené del PSC.

Qui escriu cada, o gairebé cada, dia? Doncs en Francesc Farré i jo. Després tenim els blocs dels candidats del PSC i CiU, que malgrat dir als seus programes que aposten per les noves tecnologies, la seva participació a la xarxa és escassa, doncs tenen uns blocs gairebé inactius (i diria que no hi escriuen ells) i no disposen de pagina web pròpia.

Qui té pagina web pròpia? AUPA (al servidor del Patronat de Turisme i no dic res més que sinó ens foten una denuncia...), ABG, Esquerra d’Altafulla, PAU (en forma de bloc de partit) i diria que ja està. Però qui preveu utilitzar Internet més enllà del 27 de maig? Diria que només nosaltres i segurament ABG... els altres té tota la pinta de que han fet una petita incursió al món virtual per mira, quedar bé.

Però una cosa que m’ha fet molta gracia és que han sorgit blocs més enllà dels partits, certa enveja que li tenia a Torredembarra amb el seu bloc confidencial. Ara nosaltres tenim un tipus de bloc que encara no havia vist: una porra virtual altafullenca. Qui l’ha tirat endavant? Diria que CiU, doncs el bloc que va “descobrir” el bloc-porra és el del candidat de CiU.

Tot i així l’esforç s’agraeix, unes 23 persones han fet la seva porra i uns altres 5 s’han atrevit ja a fer porres sobre pactes de govern. Iniciatives com aquestes demostren a l’ajuntament actual que Altafulla pot arribar a ser molt participativa i que durant els darrers anys s’ha menyspreat la capacitat dels altafullencs i altafullenques i les seves ganes d’incidir i dir la seva a la política del nostre poble.

Des d’Esquerra d’Altafulla treballarem, i no només via Internet, també establint un Reglament de Participació Ciutadana, per a tenir una vila participativa al 100%, que en conseqüència implica una transparència total i donar la cara, i això a segons quins partits diria que els incomoda una mica.

A la vida real, avui hem estat a Baix Mar, a la Plaça del Vents a una paradeta informativa on s’han apropat des de gent del barri fins a turistes que ens compraven estelades mentre els explicàvem el seu significat. Als de Gran Bretanya amb un “like Scotland” acabava ràpid... coses de la globalització suposo.

De campanya! (9 i 10- Contrastos)

2007-05-19T18:50:00.000+02:00

Dos dies força estranys. Ahir a la nit vaig quedar amb l’Anna, la deu de la llista, per anar al Faristol per parlar sobre l’acte d’avui a la biblioteca de les JERC. Vam començar a preparar les nostres exposicions i tot això, i a mesura que anàvem parlant, d’altres joves del poble van anar seient a la nostra taula. Total, que a les 2 de la matinada vam acabar explicant les nostres propostes a d’altres joves d’Altafulla.

Molts d’ells tenien dues preocupacions: els diners que es gasten els partits i les propostes “ganxo-trampa” que fan alguns partits. Responent a la seva primera preocupació els vaig dir que els pressupost d’Esquerra d’Altafulla per ara no arriba a mil euros, gastats en material per al carrer i tota la pesca i també vaig comentar que mentre uns fan campanya a cop de talonari, d’altres, com jo, la fem a base d’esforç i de diners de la nostra butxaca, que no és que en sobrin precisament.

A la segona preocupació va sortir el tema de la piscina coberta, promesa feta per alguns aquesta campanya... i també fa 4 anys, quan pel que tinc entès Altafulla, per les seves dimensions encara no es pot beneficiar de les ajudes a la Generalitat, cosa que fa gairebé impossible que l’ajuntament pugui assumir el cost de la construcció de la piscina coberta... a no ser que apareguin constructores, però que com tots sabem tenen, els ja famosos, interessos segons.

D’ahir en vaig sortir força content, vaig poder estar parlant amb d’altres joves del poble durant potser dues hores, i sense, com deien ells, “finançar una borratxera a canvi de propostes”, en al·lusió a la “campanya a cop de talonari”. Ahir a la nit les JERC vam fer campanya de la única manera que sabem, a base d’esforç i de saber escoltar als joves que tenen preocupacions, i pel que vaig veure en són moltes: des d’alternatives a l’economia de la totxana fins a com pensem integrar a la nostra societat als nouvinguts.

D’altra banda, avui al mati teníem l’acte de JERC, un fracàs, perquè negar-ho, doncs no ha vingut ningú. Uns diran per la mala hora ( a les 12 ) i d’altres que potser hem fet poca publicitat, no ho se. Almenys em consola saber que la nit abans la vam aprofitar al Faristol i que demà toca reunió amb els grup de diables, que sembla que també tenen molt a dir.

Malgrat tot, la campanya continua.

De campanya! (7- El jovent volem participar)

2007-05-16T23:16:00.000+02:00

Avui hi ha hagut a Altafulla Radio el segon debat. I s’ha demostrar el que ja semblava: el projecte d’AUPA i el PSC per Altafulla a tocat fons. Els dos candidats gairebé que només parlaven del que han fet, m’han donat la sensació de poca perspectiva de futur i molta capacitat publicitària, quan és la ciutadania d’Altafulla la que ha de jutjar la seva feina.

El tema més calent d’avui potser ha estat el de la comunicació. A la reunió prèvia que em tingut els d’Esquerra, em remarcat el greu dèficit en pluralitat que hi ha en els mitjans de comunicació del poble, que es resumeixen en el butlletí municipal “Plaça del Pou” i “Altafulla Radio”. El primer és més aviat el “pamflet del regim”, tot és maco, tot va bé, “Altafulla va bien”. El segon doncs una mica del mateix, amb més llibertat potser, però segueix tancant, per ara, la porta a tots els representats d’Altafulla, tan polítics com socials. Podríem dir que per als mitjans de comunicació públics d’Altafulla l’oposició política a l’actual govern no existeix.

D’altra banda, en aquest debat hi ha hagut més enfrontaments, però s’ha seguit parlant molt dels joves. És per això que les JERC d’Altafulla enviarem demà mateix cartes a les altres candidatures del poble emplaçant-les a acceptar un debat entre els candidats joves de les llistes, doncs si som, gairebé, el centre del debat, potser que hi participem.

Alguns diran “val, això ho proposa gent d’Esquerra que tenen 3 joves de 20 anys a les llistes”. Doncs si, però que els altres partits no tinguin joves no és problema nostre, si no del seu projecte polític que potser no engresca prou al jovent d’Altafulla.

Ja us aniré dient quina respostes rebem de les cartes enviades.

De campanya! (6- Treballar amb il·lusió)

2007-05-15T23:24:00.000+02:00

En aquesta campanya electoral me n’estic adonant que a tota campanya hi ha dos moments: el de fer la feina i el de fer visible aquest esforç. Fins ara, les campanya electorals en les que havia participat només havia d’anar al míting o acte en concret i llestos. Ara bé, a les eleccions municipals o et fas tu les coses o ningú te les farà. Ja ho vaig comprovar quan vam fer l’acte de presentació dels caps de llista d’Esquerra al Baix Gaià.

A Esquerra d’Altafulla ja fa uns mesos que hem agafat una dinàmica treballadora, participativa i d’equip molt engrescadora. Fa uns minuts, l’Hèctor m’enviava el seu text per al proper Altaveu Independentista Altafullenc, per la tarda en Pere ha anat a buscar la publicitat de l’acte de dissabte, la Montse em passava números de telèfon de la gent, en Gerard feia unes pancartes de JERC i ara fa res en Josep Maria m’ha donat els papers dels interventors i apoderats que demà he de donar a en Xavier Folch d’Esquerra de la Torre.

Aquest esperit i empenta que em agafat és el que volem que tingui el nostre ajuntament, que entre tots fem possible un projecte posant-li tota la il·lusió del món sense esperar guanyar diners a canvi. Potser és això el que l’hi fa falta a Altafulla, un equip de persones disposades a treballar per els seus veïns i veïnes, lluny de projectes faraònics i fotogràfics i a prop dels problemes quotidians de la gent.

Llegia ara al bloc d’en Francesc Farré, d’ABG, que Altafulla ja està disfressada, referint-se a les banderoles i cartells dels 8 partits. En Francesc també diu que els partits repartim propaganda pels establiments del poble, prometent el millor per Altafulla. Jo a nivell individual sóc incapaç de prometre el millor pel poble, massa difícil satisfer les necessitats de tota la ciutadania, però el que si que sóc capaç de comprometre’m és a treballar, i aquí si que dono el millor de mi. Aquesta campanya m’està carregant les piles, tan debò tingues més temps a dedicar-li.

Doncs bé, ja tinc acabat aquest article, ja he posat la publicitat de l’acte de dissabte de JERC dins del díptic d’Esquerra d’Altafulla i també he acabat la segona cara on hi va l’Hèctor, del proper butlletí local. Ara ha repartir coses pel poble! Bona nit!

-----------------------------------

[Avui us poso el vídeo electoral d'Esquerra, el darrer crit d'"utilitza’ns" em motiva molt! Com al Catalunya-Brasil quan tot el públic cantava els Segadors!]

De campanya! ( 5-Ajudant a l'enemic)

2007-05-14T19:22:00.000+02:00

Ahir va tocar descans polític. Al migdia vaig anar a dinar amb uns amics a La Pobla, la veritat va relaxar-me, a més feia temps que no quedàvem junts tota aquella colla, doncs cadascun a agafat un caminet diferent i coincidim poc tots a l’hora. Ahir, com deia, d’activitat política poca, vaig mig enllestir el disseny del butlletí d’Esquerra de la Nou de Gaià, que tenen molts bons pronòstics per a les properes eleccions, i vaig tocar un parell de coses de la seva web i ja està... que tocava estudiar ahir.

Avui, quart dia de campanya, diguem que he treballat per l’enemic, no polític, sinó territorial, això si, amb molt bon rotllo: he fet campanya per Esquerra de Torredembarra. Al sortir de classe a les 10, he anat al local d’Esquerra de la Torre que hi ha tocant a la Plaça de les monges i allà hi havia en Xavier Folch (3) i la Carme Miquel (13 diria), em estat parlant una estona, m’han explicat com tenen la campanya, i deu ni do, s’han posat les piles a mala manera, i diria que en gran part és gracies a en Xavier Folch, una persona molt vital, participativa i animada, que estic segur que serà un gran regidor per Torredembarra.

Cap a les 11 en Gerard Ciuró, en Xavier Folch, la Carme Miquel, un home que no recordo el seu nom i jo ens em dirigit cap al CAP de Torredembarra per a saber si els usuaris del centre mèdic estan contents o no amb el servei que s’hi ofereix. I majoritàriament no, queixes per tot, des del pàrquing que no està asfaltat fins als llargs temps d’espera o la manca d’especialització en segons quins tractaments mèdics com petita cirurgia o radiografies.

Jo ara tinc una reunió d’Esquerra d’Altafulla, em de preparar el debat de la radio de dimecres i l’entrevista que li faran a en Josep Maria dijous a Altafulla Radio. D’altra banda les JERC estem preparant dos actes, un el puc dir, l’altre està pendent de confirmar encarà. I el que puc dir és que dissabte que ve, a les 12 del migdia les JERC presentarem les propostes d’Esquerra en oci, cultura i participació a la biblioteca del poble, i al acabar, síndria i maduixes per refrescar a tothom!

De campanya! (3 - La presentació)

2007-05-13T00:18:00.000+02:00

Avui la gent d’Esquerra d’Altafulla em fet el primer acte de la campanya: la presentació de les persones que anem a la llista. Alguns diran, que tard, no? Potser, però el 4 de març ja vam fer la presentació dels candidats d’Esquerra al Baix Gaià aquí Altafulla, i si hi afegim alguns problemes que em tingut per fer coincidir les 11 persones de la llista, vam creure que avui era un bon dia per presentar-nos.

Al principi jo patia, perquè IDEAL feia un acte a la mateixa hora, amb show inclòs, però per sort unes 70 persones del poble han vingut al nostre. Jo m’havia fet un petit guio (cada membre de la llista ha fet un petit discurs) que al final m’he l’he saltat i he acabat improvisant. En el meu discurset bàsicament he explicat, després de presentar-me, perquè un jove d’esquerres d’Altafulla hauria de votar a Esquerra.

Primer. Perquè com a joves volem dir la nostra i incidir en les coses que passen al nostre poble, mostrant preocupació i implicació al mateix temps, i és Esquerra el partit que més gent jove té a les llistes al mateix temps que és l’únic partit de la vila que compta amb joventuts, les JERC, que jo en sóc el portaveu.

Segon. Tenint una ideologia d’esquerres volem una Altafulla cohesionada, integradora i participativa. No em de permetre que el caciquisme imperi per el nostre poble tal i com succeeix ara en alguns moments, aplicant diferents maneres de mesurar depenent de la persona o col·lectiu que es tracta. Per això des d’Esquerra d’Altafulla volem promoure una participació ciutadana molt activa, doncs democràcia no és només anar a votar un cop cada 4 anys.

I tercer. Com a altafullencs i altafullenques ens mereixem que el nostre ajuntament sigui respectuós amb el medi ambient, que promogui una cultura activa i que no em de permetre que la nostra vila caigui en mans de partits que estan integrats i tenen el suport econòmic d’immobiliàries, constructores i d’altres negocis que generen gran quantitat de diners a canvi de destruir Altafulla.

He animat a la gent a votar a Esquerra d’Altafulla per dues raons:

- La gent Esquerra d’Altafulla som persones que si ens em implicat en aquest projecte no és per res més que per treballar per Altafulla, sense segons interessos com d’altres, en preferència a les llistes amb gent de diner.

- Votar Esquerra a Altafulla no és només donar la confiança a un projecte local, també nacional: al votar Esquerra al nostre poble també donem suport a d’altres candidatures d’Esquerra d’arreu dels Països Catalans, des de Sueca fins a Binissalem.

Doncs bé, més o menys he fet un discurs així. Agraeixo molt a la gent que ha vingut a l’acte del nostre partit, i bé, crec que ara és l’hora d’en Josep Maria Alasà, d’aquí 4 anys ja veurem... que ell ja em presenta com l’”hereu”. Com diu l’Anna: “Mama por”.

--------

( Demà miraré de posar una foto, que passaré per casa del nostre fotògraf oficial a recollir-les! Moltes gracies Jordi!)

De campanya! (2 - Finançament)

2007-05-11T23:45:00.000+02:00

Avui era el primer dia de campanya, que bàsicament a consistit en penjar cartells i banderoles per tot el poble (tonto l’últim) i en la participació dels caps de llista a un debat sobre les propostes de cultura i esports dels diferents partits... i bé, perquè enganyar-nos, una mica avorrit.

Un tema que a provocat picabaralla a estat el de les festes majors, com s’han d’organitzar, si més qualitat que quantitat o viceversa, si s’han de centralitzar al poble o descentralitzar als barris o urbanitzacions. Però l’aspecte més polèmic a estat el finançament de les festes que es fan el poble.

El candidat de CiU, Joan Spuch (bloc inactiu) ha parlar de les falles de València, cosa que m’ha fet pensar en un possible finançament per a les festes del poble. A València tinc entès que les falles que fan als carrers estan finançades per els veïns, però moltes reben diners de diverses empreses, potser per netejar la seva consciencia o com a tàctica publicitària, no ho se.

Fent un repàs a les llistes del poble, hi trobarem constructors, empresaris i d’altra gent de diners que aquets dies de campanya s’omplen la boca de dir quina Altafulla volen i com se l’estimen. Aquesta gent, propietària d’empreses culpables en certa manera de la destrucció d’Altafulla mitjançant la construcció desorbitada, quina paradoxa, podrien fer com fan a València.

Ja que ells s’han omplert les butxaques de diners a costa de destruir el patrimoni mediambiental a cop de totxo i paletada de ciment, i de pas han aprofitat aquets diners per finançar les campanyes del seus partits que diuen que tan s’estimen Altafulla... perquè no s’animen i mostren la seva estima finançant la propera festa major per tenir uns concerts dignes per al jovent i uns bons espectacles per a que els altafullencs i altafullenques en podem gaudir.

O serà que potser ara inverteixen tants diners perquè tenen certs interessos? Com els de València en tenen... bé, jo no dic res més...

Per cert, demà dia 12, com podeu veure a la imatge de dalt, és la presentació de la llista d’Esquerra d’Altafulla a les 8 del vespre al Casal La Violeta, hi esteu tots convidats!

De campanya! (1)

2007-05-10T23:00:00.000+02:00

Bé, doncs ja falta poc més d’una hora per a que comenci la (meva primera) campanya electoral municipal. Els cartells preparats, les pancartes fetes, les falques de la radio arreglades (ja les penjaré per aquí!) i la moral molt alta, malgrat que a darrera hora soregeixin algunes sorpreses.

Avui en Pere Rivelles, el numero dos d’Esquerra d’Altafulla a la llista, a anat a una reunió a l’ajuntament per distribuir l’espai del poble entre els partits que ens presentem a les eleccions. L’ajuntament a presentat un mapa on ja s’havia distribuït l’espai... quina casualitat que els millors llocs eren per AUPA, el partit de l’alcalde. Tard, i a més a més, malament.Com pot ser que a poques hores de l’inici de la campanya, es faci aquesta feina que a d’altres llocs va fer-se fa mesos!

Aquestes eleccions seran mogudes: partits independents que depenen de constructores, persones que es munten un partit a mida i que van arrancant els butlletins d’Esquerra de l’estació, partits de govern que pengen la seva web al servidor de l’ajuntament... en fi, un gran panorama. Com el que hi havia avui a la presentació de l’Agenda 21 a Altafulla.

D’Esquerra estavem en Josep Maria (1), en Pere (2), jo (4), la Marga (6) i en Jaume (8), d’Alternativa en Francesc (1), en Jano (2) i la Marisa (3), del PP en Del Castillo (1), del PSC en Josep (10). Un fet curiós, que ha dit la persona que s’encarrega de l’Agenda 21 a Altafulla és que, com ha dit ell, als pobles on hi ha Agendes 21, hi ha un “boom” de nous partits.

Jo per a les properes eleccions tinc uns quants desitjos: 2 regidors per Esquerra, un majoria de les Esquerres a l’ajuntament i que els partits relacionats amb el món de la construcció i el negoci, que es fotin una vota patacada.

Apa, marxo a encartellar!

Plaça Catalunya

2007-05-09T01:19:00.000+02:00

A moltes viles del Principat hi ha grans places que porten el nom de Plaça Catalunya, i Altafulla, com no podria ser d’altra manera, també tenim una gran Plaça Catalunya. Però em deixava un detall, la majoria de Places Catalunya d’arreu del país solen ser punts de trobada, espais verds o si més no un lloc amb quelcom d’especial.

Al nostre poble no. La nostra Plaça Catalunya és un reflex del que s’ha convertit part del nostre país, incloent-hi Altafulla: un esplanada d’asfalt. A això sumem-li 4 faroles altíssimes i com a element decoratiu els nous contenidors per a reciclar, res més. Una mica trist oi?

Recordo quan de petit, l’avi d’en Jordi Quixalos ens portava a ell i a mi a passejar per on ara hi ha la urbanització La Pedrera, on està la Plaça Catalunya. Aleshores, a principis dels 90, la zona estava plena de garrofers, vegetació i refugis de quan la guerra civil. Ara hi trobem xalets (molts d’ells buits doncs són segones residencies), llargs carrers i una trista Plaça Catalunya d’asfalt.

Seria genial que algú fes un gran acte simbòlic: treure l’asfalt de la Plaça Catalunya per a fer-hi un punt de trobada per als veïns de la zona, un lloc on puguem veure de nou el verd que hi havia fa uns 15 anys i que les ànsies urbanístiques d’uns van carregar-se per sempre, que algú s’atreveixi a dignificar el nom de la Plaça, que crec que s’ho mereix.

Seria genial fer a Plaça Catalunya un gran punt verd de trobada, un salt en el temps a La Pedrera original abans de que fos destrossada o altrament dit, urbanitzada. La gent d’Esquerra d’Altafulla ho volem fer, qui més s’anima a trencar l’asfalt de la Plaça Catalunya?

[A la foto, Plaça Catalunya de Barcelona a la manifestació sobiranista del 18-F]

Participació i transparència.

2007-05-07T20:49:00.000+02:00

Aquets dies, amb el cap a Altafulla, un ull mirant al País Valencià i l’altre a l’Estat francès, s’adona que aquets últims quan els toca participa s’hi posen de valent i només 4 prefereixen abstenir-se de fer ús d’aquest dret tan democràtic com és el vot.

Fa un parell d’estius vaig estar un mes de practiques al GEPEC de Torredembarra, on van demanar-me que mires com estava el tema de participació ciutadana, tan a nivell de Torredembarra com de Principat, i jo ja de pas vaig mirar a nivell espanyol i europeu, aquets darrers demanaven uns requisits gairebé impossibles per a les intencions d’aleshores del GEPEC: aturar Muntanyans II mitjançant la participació ciutadana, en la majoria dels casos recollint firmes, DNI i tota la pesca (qui no recorda la recollida de 500.000 firmes de la Plataforma pro seleccions catalanes?). Però a nivell municipal existeix un reglament de participació ciutadana, que si es presenta una proposta al ple de l’ajuntament seguit del 5% de les firmes de ciutadans de Torredembarra, els partits de l’ajuntament s’hi han de posicionar, teòricament.

Afegint el triangle geogràfic de França, més del 80% de participació a la segona ronda, el País Valencià, llei molt estricta a l’hora d’accedir a Corts Valencianes, el famós 5%, i d’Altafulla, 40% d’abstenció a les darreres eleccions catalanes i 46% a l’Estatut, a la gent d’Esquerra del poble se’ns han passat pel cap un parell de propostes per fer de la nostra vila un lloc més participatiu i transparent.

Per començar promourem la creació d’un reglament de participació ciutadana en que si el 5% de la ciutadania del poble presenta una proposta al ple, aquest s’hi haurà de pronunciar, SI o SI, sense fases prèvies sobre tramitacions i coses d’aquestes. Perquè un 5%? És la barrera electoral que hi ha a tot l’estat per a aquells partits polítics que vulguin accedir a un ajuntament, per això creiem que per un dia ( o setmanes, mesos, el que duri la cosa ), un grup de ciutadans del poble podran fer de partit polític i estar present d’alguna forma al ple. La política no ha de ser només votar un cop cada 4 anys als teus representants, per això volem que, seguint una sèrie de mesures, el poble també digui la seva a les seves institucions al llarg de la legislatura.

Després, volem crear una eina per adaptar Altafulla a les noves tecnologies, per això aquets darrers dies en Gerard Alasà de les JERC d’Altafulla està fent una web que serà totalment participativa: podrem tenir una connexió directe amb els regidors, opinar en fòrums o enquestes sobre la vila, llegir les noticies que pengin els diferents partits locals... vaja, Altafulla i tot allò que l’afecta en un click, ràpid i transparent.

Perquè, a algú li molesta la transparència i la democràcia participativa?

[Tot té una explicació] [A la foto, tots els de la llista d'Esquerra del poble]

Som dels PPCC, saps?

2007-05-02T17:43:00.000+02:00

Al Principat sembla haver-hi la consigna interna en determinats partits que quan un dels dos partits grans tenen un problema intern, aquets darrers dies el PSC amb les entrevistes d’en Maragall, s’ha de tirar pilotes fora i si van cap a la porteria d’Esquerra millor que millor. Aquesta vegada la pilota va xutada per Jaume Bosch d’ICV i amb un efecte valencià.

És curiós que per una vegada que ICV parla del País Valencià, sigui per llençar un dard a Esquerra. Després es dirà que qui provoca tensions entre ambdues formacions, som els d’Esquerra, ens diran que no sabem tenir la boca callada i tot això. Doncs bé, aquets darrers dies, Jaume Bosch a demanat a Esquerra que es retiri de les eleccions al País Valencià, per tal d’evitar que es perdin vots a l’hora de fer fora al PP de la Generalitat valenciana.

Per començar, crec que tota aquella formació que vulgui presentar-se a unes eleccions ho ha de fer lliurement, independentment de la conjuntura o d’altres partits. Però bé, seguiré la “Teoria de Bosch”, que diu que, en la circumstancia en que el PP pot guanyar unes eleccions per majoria absoluta, els partits petits d’esquerres s’han de retirar d’aquelles circumscripcions on no tindran prous vots com per obtenir representació i ajudar als altres partits grans i rivals del PP a tenir més vots per plantar cara als peperos.

Seguint aquesta teoria... amics d’ICV, perquè a les eleccions al Congrés espanyol us vau presentar a Girona, Lleida i Tarragona, sabent que no trauríeu representació, sota l’amenaça de ZP de no governar si no era el que tenia més vots i “llençant a la paperera” (com dieu que passarà amb els vots d’Esquerra al País Valencià) 36.674 vots? Us aplicareu la vostra teoria a les properes eleccions al Congrés? Perquè el PP va fort... però tot i així, jo us demano, com a demòcrata, a que us seguiu presentant a tot el Principat. Si Esquerra es presenta al País Valencià és perquè defensa un ideari que cap altre formació defensa, i coi, perquè volem!

Un altre dia parlaré de Mansanet, el Bloc i les seves amistats amb el PSOE valencià i IU. Curiós que al sud els nacionalistes moderats vagin de la maneta de qui els nacionalistes moderats del nord odien i critiquen a ultrança dia i nit... quan ambdos van junts en algunes eleccions. Quin país!

Apunts municipalistes

Sembla ser que al final la presentació de la llista d’Esquerra d’Altafulla serà el 13 de maig... em tingut problemes amb el lloc on volíem fer la presentació, entre tants partits que es presenten i fer coincidir als components de la llista no és cosa fàcil! El lloc i hora exactes ho podreu veure al proper Altaveu Independentista Altafullenc, i com no, en aquest bloc.

També dir-vos que les JERC d’Altafulla farem un acte en campanya electoral on segurament presentarem les propostes en participació ciutadana d’Esquerra. Algú dirà “com és que els joves d’Esquerra parlen de participació ciutadana i no de la política relacionada amb els joves?”

Si membres de les JERC estem a les llistes d’Esquerra no és per parlar única i exclusivament sobre joves, com a tals volem implicar-nos en tots els aspectes que ens afecten, i per això volem promoure la participació ciutadana entre la població. Ja us avisarem de la data i el lloc!

[La foto és d’una de les pancartes que vam penjar pel poble les JERC en motiu del 25 d’abril]

Més oci i cultura!

2007-04-30T15:53:00.000+02:00

Sovint parlant amb els amics coincidim en que a Altafulla no hi ha llocs on anar a escoltar música mentre prenem algo. Tanmateix al poble hi han bastants grups de musica i cadascun s’ho ha de muntar com pugui a l’hora d’assajar: al garatge de casa, al local d’un familiar... I no parlem ja dels problemes que hi han quan es vol fer un concert al poble...

És per això que des de les JERC d’Altafulla hem proposat a Esquerra d’Altafulla que hi ha una possibilitat de matar dos pardals d’un tret. Una de les nostres propostes cara les properes eleccions municipals serà la creació d’una “Casa de la Música i l’Oci” (el nom potser és el de menys) on tots els grups d’Altafulla tindran un lloc on assajar insonoritzat i amb el material musical necessari.

Al mateix temps, em pensat que aquest espai es podria utilitzar com a sala de concerts. Siguem sincers, a Altafulla no muntem concerts com els que es fan a Barcelona al Sant Jordi, per això que amb un recinte on hi puguem posar el grup de musica, l’equip de so i un espai on hi pugui haver el públic ( 50 persones? 100?) n’hi ha prou. Estic segur que es podria habilitar alguna pallissa o algun altre edifici de propietat municipal.

I mirant per a un futur, ja que es faria una sala insonoritzada... perquè no habilitar aquest espai per a poder gravar maquetes i així ajudar als grups locals ( i de la resta del Baix Gaià ) a promocionar-se?

Resumint, Esquerra d’Altafulla promourà la propera legislatura, la creació d’un espai de creació i difusió musical local i comarcal per a mirar de solucionar al mateix temps el dèficit d’oferta d’oci a la vila.

[Proposta amb Copyleft, sempre que s’en digui l’autor original , les JERC d’Altafulla, tan si es presenta tal i com la presentem o si es millora la proposta. Que una cosa és copiar i "millorar" el lema i una altra és copiar i "millorar" les propostes. Per allò que va dir en Nadal, saps?]

CiU ens copia i "millora".

2007-04-20T23:35:00.000+02:00

Ja estem en campanya, tot i que la legalitat ens obligui a dir-li “pre campanya”. Avui es presentava la llista de CiU, encapçalada per Joan Spuch. A l’acte, que s’ha celebrat a la sala de plens de l’ajuntament, hi havia gent de CiU, lògic, i de gairebé totes les altres candidatures, inclòs jo que ja se qui serà la meva companya inseparable al llarg de la campanya: la meva llibreteta verda.

Escenografia de CiU, una noia que feia de presentadora que ningú sabia qui era i l’Olga Arnau fent un repàs de la legislatura que ara s’acaba, això després d’un piloteig a l’alcalde tarragoní, Joan Miquel Nadal, que per ella sempre serà l’alcalde de Tarragona, com Pujol és el Molt Honorable de Catalunya... malgrat que el temps avança. M’ha fet gracia que la regidora d’Unió Democràtica reconegués que la tasca d’un o una regidora és feixuga, pel fet d’estar sola. Sola? Teòricament ella és la portaveu d’un Grup Municipal, almenys a Esquerra en Josep Maria sap que sol no està, que ell dona la cara però que al seu costat estem una bona colla.

Després a parlat Albert Vallbé, que després del piloteig de cortesia, ha comentat què és necessària la reestructuració dels límits municipals de Tarragona i Altafulla, i que, en paraules seves, “s’ha de fer justícia amb Ferran i Tamarit”. A mig acusat d’aquest fet a l’actual alcalde, no seré jo qui defensi AUPA, però crec que CiU, en les èpoques (temps era temps...) en que Pujol governava a la Generalitat, Nadal era alcalde tarragoní i Ceperuelo alcalde altafullenc, segur que quelcom hauria pogut fer respecte això. Però, com deia, ara estem en campanya... pre campanya perdo.

Aleshores ha arribat el torn del “primera espasa”, en Nadal. A estat en la seva línia, uns tics populistes però amb un sinceritat impressionant. Posaré unes frases dites avui per en Nadal, que per a mi ja són mítiques:

- “Si algú vota equivocadament, és a dir, no vota a CiU, se l’ha de convèncer com sigui”.

- “Aquesta societat nostra està plena d’impacients, per això presentem a Altafulla un candidat que és metge, acostumat a tractar amb pacients”.

- “Ja se que encara no es pot i que és il·legal, però jo us demano que voteu al candidat de CiU”.

- “En política s’ha de copiar a l’adversari i millorar-les (les idees i propostes)”.

Destacar un parell de coses del parlament d’en Nadal. Primer, en cap moment del seu parlament a pronunciat el nom d’en Joan Spuch, sempre es referia a ell com a “El Candidat”... sabia en Nadal a qui presentava? I segon, respecte l’ultima frase cèlebre, la de copiar, per mi que ja estava preparat. Els que visiteu aquest bloc (entre d’ells Francesc Ferré de CDC d’Altafulla), ja fa força temps que hi tinc posat al marge dret el lema d’Esquerra d’Altafulla, “és l’hora d’avançar”... doncs bé, el lema de CiU és “Eficaços per avançar.

De “El Candidat”, com diria en Nadal, a l’hora del seu parlament no és que m’hagi motivat gaire, un discurs calmat i en la línia d’un partit que està a l’oposició. Comentar que en Joan Spuch a destacat que no està en contra de l’increment de l’habitatge, privat, que s’ha de millorar la comunicació amb Tarragona i Torredembarra (trobo a faltar referencies al Baix Gaià en aquest punt) i que s’ha de fer una millor política per al jovent... quan no hi ha cap jove a la seva llista.

Afegir que el proper dilluns, Esquerra d’Altafulla per Sant Jordi muntarà una paradeta al Carrer Canto de la Vila de 5 a 8 de la tarda aproximadament on, tots aquells i aquelles que vulgueu, podreu passar a recollir un llibre o una rosa que Esquerra regala en motiu de la Diada i parlar amb els diferents membres de la llista d’Esquerra d’Altafulla, us hi esperem!

Porra altafullenca

2007-04-18T23:32:00.000+02:00

Aqui teniu una porra de les eleccions altafullenques que vaig penjar a el Racó:

2003

AUPA 4

PSC-PM 2

ABG-EPM 2

CiU 1

ERC-AM 1

PP 1

2007 (pronòstic)

AUPA 3

ABG-EPM 3

ERC-AM 2

PSC-PM 1/2

CiU 1

PP 0/1

IDEAL 0/1

PAU 0/1

-AUPA, segueix baixant, l’alcalde actual, en Manel Ramon Fuentes, després d’haver flirtejat amb CiU i PSC, no repeteix i deixa pas a Eva Martinez, una propietària d'un centre de salut alternativa del poble.

-ABG-EPM, pujarà, han estat venent molt bé la seva feina al llarg d’aquets 4 anys, però el fet de que el seu anterior cap de llista, en Fèlix Alonso d'EUiA, ara treballi a la Generalitat com a Director General de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana i per tan no pugui presentar-se com alcalde, els ha restat vots. A més, d’una llista d'11 persones, només hi han 3 dones i cap jove.

-Esquerra d’Altafulla, pujarà, reflexant així els vots que ja obté el partit a les generals i catalanes. Repeteix Alasà però amb una llista renovada gairebé al 100%, on només repeteixen el mateix Alasà i la actual numero 3. La campanya dels republicans, enfocada a mostrar tota la llista, amb Hèctor Lopez Bofill, 2 candidats de les JERC (una de les quals com a independent) i un numero 2 potent, espera donar els 2 regidors a Esquerra.

-PSC-PM, es mante, de la mateixa manera que mantenen la mateixa persona com a alcaldable com ja va sent costum: Gené vol ser Alcalde com sigui. Sorprèn la retirada del numero, Pep Muntadas, per la seva tasca al llarg de la legislatura. La creació del PAU pot restar-los vots, doncs molta gent del poble veu en el candidat "pauero" l’esperit del PSC.

-CiU, també mante vots i nombre de regidors. La seva actual regidora, Olga Arnau deixa pas a un nou candidat. Al llarg d’aquets 4 anys CiU no ha destacat gaire, i senzillament s'ha dedicat a fer acte de presència. Ja no és la CiU de Ceperuelo que aspirava i obtenia alcaldies.

-PP, també presenten el mateix candidat, el promotor immobiliari Antonio Del Castillo, que aquesta legislatura a influït en el govern en política lingüística i cultural, fomentant el bilingüisme en el sí de l'Ajuntament, però l’aparició de l'IDEAL pot fer que els populars perdin la representació al consistori altafullenc, de nou.

-IDEAL pot aparèixer en forma d'un regidor, el seu candidat Josep Perez. Els "ideals", com ja se’ls coneix, s’estan deixant molts diners, són els propietaris de constructores, comerços i hotels del poble. Calçotades per 200 persones, mariscades, carrossa pròpia per carnaval on donaven botifarra a la gent, fideua per a 300 comensals... i propostes “de borratxera de bar” com posar altaveus amb el "cara al sol" cada mati. Aquesta és la presentació d'Independents per Altafulla.

-PAU, el partit d'un històric del poble, en Francesc Blanc, alies Fonxu. Antic regidor d'AUPA i del PSC, ara es presenta en solitari en un partit fet a mida. Tot i tenir problemes a l’hora de fer la llista, farcida de familiars, aspira a fer-se seus els vots del PSC i d'AUPA, ni que sigui a petites quantitats. Que en Fonxu entres a l’Ajuntament, seria si més no, divertit i potser crispador a l’hora.

Com veieu, 8 partits per a 11 regidors. Més emocionant impossible. Aquets darrers dies entre el butlletí d’Esquerra, els estudis i d’altres cosetes no he pogut estar pel bloc malgrat que si que he escrit, a paper però.

Jo? valencià d'Altafulla!

2007-04-04T02:21:00.000+02:00

Abans d’entrar a les JERC no em creia allò dels Països Catalans, veia el País Valencià com un lloc anticatalà, feixista i perquè no, d’una altra època. Però hi ha un moment en que vaig enfrontar-me a la realitat i vaig tenir la sort de conèixer gent del que ara conec com “el Sud”, és a dir, per a mi, la meva nació acabava a una mica més al sud d’Alacant. I això no queda en un simple pensament, coneixes gent fantàstica, grans o joves, que lluiten en el dia a dia per a fer que Catalunya i el País Valencià els arribi el dia que caminin plegats, juntament amb la gent de les Illes, en el projecte social i nacional dels Països Catalans.

Però com a tot arreu, et trobes els típics, que amb ganes de protagonisme, volen vendre una cosa d’una manera quan realment no és així, i no, no parlo d’Artur Mas. Parlo d’Enric Morera, Secretari General del Bloc Nacionalista Valencià, un Mas a la valenciana. El personatge en qüestió en una entrevista ha fet dues declaracions que m’han irritat.

Segons Morera, “Per a Catalunya, el País Valencià no existeix”. Perdoni’m, però jo sóc del Principat, i en el meu dia a dia tinc molt present el País Valencià, tan que me l’arribo a creure, de debò. Fa unes setmanes vaig estar al míting d’Esquerra a Ciutat de València, el 5 de maig tornaré al cap i casal del País Valencià a manifestar-me per la commemoració dels 300 anys de la Batalla d’Almansa (derrota també del meu poble), i cap allà l’estiu segurament m’arribaré a Elx amb Anna, a la presentació de diferents seccions locals de les JERPV per la zona.

És més, amb el País Valencià no només m’uneix un vincle d’Euromed amunt, Euromed avall. La meva avia paterna era valenciana, de Benicarló si mal no recordo. I això fa que de tan en tan em consideri valencià, molt de rebot, però orgullós.

El bo de Morera, a més, i aquí va la seva segona frase que provoca vergonya aliena, a dit que “Esquerra del País Valencià és un aliat objectiu del PP”. Només diré que és el Bloc Nacionalista Valencià qui pacta i fa PAIs, que no País, juntament amb els populars. Potser és que Morera, com al PP, voldria que Esquerra no tingues cap representació al País Valencià.

Per últim, dir-li a Morera que el 5 de maig molta gent d’Esquerra i les JERC, “valencians del principat”, anirem a manifestar-nos juntament amb els companys de partit del País Valencià, o “catalans del sud”... com cada any. Perquè, que fa la seva estimada aliada de CiU pel 5 de maig? Un nou DVD on hi torni a dir que anar a Perpinyà és sortir fora del país?

Xandall independentista.

2007-03-29T19:12:00.000+02:00

Des del passat diumenge que la gent d’Esquerra i CiU estem jugant a un estira i arronsa permanent. Els convergents, després de l’oferta que varem fer, van demanar a Esquerra que presentéssim una proposta al Parlament del Principat, i així ho em fet, quan potser ells creien, perdo, afirmaven, que les declaracions de Xavier Vendrell a la II Calçotada Independentista de les JERC del Camp eren fruit d’una consumició abusiva del fantàstic vi del Priorat.

Xavier Vendrell era el que anava més seré en aquella calçotada, doncs és pare de família i havia de conduir per tornar a casa, i així s’ha demostrat al ple del Parlament avui, amb la votació d’una proposta d’Esquerra en que hi deia:

“El Parlament de Catalunya constata que:

L’acord de gener de 2006 a la Moncloa va fer possible l’aprovació de l’Estatut vigent -que comportà la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya- que tot i haver estat ratificat posteriorment pel poble de Catalunya en referèndum ha permès de fer una interpretació a la baixa i deslegitimadora per part de l’advocat de l’Estat i possiblement del Tribunal Constitucional. Si aquesta eventualitat negativa es produeix, la via autonomista quedarà en un atzucac i d’acord amb les reiterades resolucions en aquest sentit d’aquest Parlament, el poble de Catalunya ha d’exercir el seu dret democràtic a decidir la constitució d’un Estat propi en el si de la Unió Europea.”

Doncs Convergència, aleshores de fer el que hauria estat més fàcil, coherent i sensat, votar a favor, a votat finalment en contra, potser s’han sentit al·ludits amb lo de “la supressió dels eixos bàsics del projecte aprovat pel Parlament de Catalunya”. Però això no ha estat tot, CiU a presentat una altra proposta, on deia que Catalunya no renega al dret a l’autodeterminació, per a després retirar-la.

No es tracta a dir si reneguem o no a l’autodeterminació, com deia la proposta de CiU, es tracta a si els partits catalans estan disposats a o no a exercir aquest dret. Com ja li he dit a algun amic, és com aquells que es compren un xandall cadascú, un se’l posa i va a córrer, i l’altre es queda al sofà amb el xandall encara a l’armari. Potser és el que no entén CiU, l’autodeterminació està per exercir-la, no per contemplar-la.

És a dir, mentre CiU es queda al sofà, la gent d’Esquerra ja fa temps que ens em posat a córrer amb el xandall, de la selecció dels Països Catalans, és clar.

Sobirania i Progrés

2007-03-15T01:13:00.000+01:00

L’altre dia llegia que Antoni Vives i Mireia Pujol, militants de Convergència, s’havien adherit a Sobirania i Progrés. El món convergent ràpidament els va assenyalar amb el dit acusador sota l’argument de que Sobirania i Progrés és una plataforma de l’entorn d’Esquerra. Conseqüències immediates? Vives havia de ser el numero 2 de CiU a Barcelona abans de l’adhesió a la plataforma, després de l’adhesió ja s’ha comunicat que serà el numero 8 de Xavier Trias.

Una vegada més el narcisisme convergent s’equivoca avantposant el partit a qualsevol altra cosa. Un procés de sobirania nacional, com se li diu ara al projecte independentista, és un procés transversal, lliure de partidismes o d’eixos esquerra-dreta. Desenganyem-nos, és des de la societat civil i el seu clam des d’on es construiran uns Països Catalans lliures i socialment justos. Si, per ara, a Sobirania i Progrés destaca la presencia de gent d’Esquerra és perquè som conseqüents: som independentistes d’esquerres, ergo volem la sobirania i el progrés del país.

Si a Sobirania i Progrés hi ha pocs convergents és per dos motius. O no són independentistes o es que són uns sectaris que creuen que la independència la construiran ells solets. Si és per això últim, que s’ho facin mirar, que reflexionin una mica sense pensar en la seva militància política i que vegin a Sobirania i Progrés un lloc de trobada de tots aquells que volem que la nostra nació tingui un espai a la ONU, a tots aquells que volem uns Països Catalans lliures i amb llibertat de dir el que pensem arreu el món.

Voldria creure’m que la gent de Convergència és capaç de donar el pas del nacionalisme partidista al independentisme conseqüent i pràctic, però necessito fets. Cap partit donarà la independència a la nostra terra, doncs els partits només són eines al servei de la societat, i és aquesta la que farà el pas sobiranista. Benvolguts convergents (i iniciativerus, perquè no.), el 18 de febrer de l’any passat desenes de milers de catalans i catalanes varem sortir pels carrers de Barcelona al crit de “Som una nació”. Vosaltres vareu dir que aquella manifestació seria un fracàs, us va equivocar. Us voleu tornar a equivocar?

Perqué volem.

2007-03-12T01:39:00.000+01:00

(escrit el dissabte 10 per la nit)

Ara estic a l’Octubre, mentre escolto en directe a Feliu Ventura i reflexiono sobre les meves cosetes. València no és com ens la pinten sovint: capital de la Comunidad, barraca de neofeixistes i terra de gent que ja a abandonat. La capital del Túria és molt més que totes aquestes fantasmades. És una ciutat desperta i digna, cap i casal del País Valencià i amb moltissima gent disposada a plantar cara dia a dia a totes les injustícies.

Avui, després de dormir 3 hores, Anna m’ha despertat a les 8. Havíem d’anar al Palau de Congressos a ajudar a preparar l’acte d’Esquerra, sempre a les ordres de Teresa, un pel nerviosa però amb les idees fixes sobre el que s’ha de fer. Cap a les 4 de la vesprada van començar arribar les primeres persones (i també els blaveros i feixistes).

Veure com de la plana d’asfalt valenciana anaven sortint valencians i valencianes independentistes, d’esquerres i de totes les edats per totes bandes va animar-me molt, Esquerra del País Valencià és un projecte i una realitat molt il·lusionadora i en l’acte de dissabte va notar-se, per exemple, en com molt dels assistents a l’acte van jugar-se el físic a l’haver de passar entre els feixistes i blaveros. Si no és gracies a la il·lusió i l’esperança, ja em direu a mi d’on es treuen forces per tirar endavant.

A l’acte, parlaments d’Heras, Carod, Puigcercós i Agustí Cerdà. 2 valencians i 2 principatins. Voldria destacar Agustí, que em va saludar a l’Estació del Nord amb un “Hòstia! Tu deus ser l’altafullenc!” seguit d’una apretada de mans que va mostrar-me com de content i il·lusionat està Agustí. Ell lidera un projecte i un equip de persones que volen el millor País Valencià, que volen un sud digne.

La ciutat doblement lleial té molta gent que l’hi correspon al seu propi emblema. Gent que aquets darrers tres dies m’han demostrat que és treballar de valent malgrat que d’altres et diguin que perds el temps. El temps no es perd mai, doncs demà el sol tornarà a sortir.

A les properes eleccions, després de saber quants regidors traurem Esquerra d’Altafulla, el primer que faré serà trucar a Anna i felicitar-la, independentment dels resultats. Es mereixen el millor, i el País Valencià d’esquerres se’ls mereix. A mi València, igual que Berlin m’ha enamorat, potser és que m’enamoro fàcilment, però el fet de pensar que l’any que ve podria estudiar a València i ser valencià d’adopció... m’il·lusiona, perquè vull.

Cap de setmana divers.

2007-03-05T01:09:00.000+01:00

Aquesta setmana ha estat força moguda, havia de fer exàmens endarrerits, trucades per l’acte d’avui, solucionar detallets d’última hora, acabar de preparar amb en Toni el nostre taller sobre les eleccions municipals... i tot, o gairebé tot, ha acabat bé:

-Divendres, manifestació antirepressiva. A Torredembarra ja fa temps que en “Paco” va a empipar a la gent que esta per l’Auca o de l’AJBG, fins al punt d’amenaces, identificacions sense motiu i d’altres actuacions de dubtosa legalitat. Per això, divendres a les 7 de la tarda, molts joves, i no tant joves, varem fer una manifestació per els carrers de la Torre exigint la fi d’aquestes actuacions i que la Guardia Civil deixi en pau al jovent que s’implica en les preocupacions socials i polítiques de la ciutadania. Malgrat les –poquissimes- diferencies, tot el meu suport a la gent de l’AJBG.

-Dissabte, la tieta marxa. Vaig llevar-me d’hora, tal com tenia pensat, per anar a Barcelona a buscar el zap de JERC i quedar amb l’Anna per almenys dinar plegats. Però quan ja estava fent el mandrós al llit, mon pare va donar-me la mala noticia: la tieta Mari havia mort d’un infart aquella mateixa nit. La tieta era una d’aquelles dones que va viure la postguerra de la Guerra Civil espanyola. Un dia mentre dinàvem a casa, va sortir el tema de la República i la guerra, va començar a recordar noms de gent d’esquerres que els feixistes van afusellar a Tarragona... i va posar-se a plorar 70 anys després. Allò era memòria històrica. Educada doncs entre un ambient de por i nacionalcatolicisme, va arrelar en ella dues passions, els membres de les cases reials, i per tant a la història, i a una practica impecable del cristianisme. Un cop arribada la democràcia i fins ahir, ferma defensora de Convergència i de Pujol, fins al punt de dir-me, amb tota l’alegria que ella desprenia ,i que era molta, “Jordi, malgrat que siguis d’Esquerra i d’esquerres, ets molt bon noi i em caus molt bé”. Tu també em queies molt bé tieta, enyoraré les xerrades sobre qui regnava a determinada nació europea al segle XIII.

-Diumenge, les JERC i Esquerra avancen. Era el dia, tot el que va començar amb un “ei, podríem fer...” acabava avui posant a prova aquella idea d’en Jordi Rofes, tot un mestre de les JERC i blocaire per fi!. Al mati em fet la primera jornada de formació de les JERC del Camp, on jo feia una de les xerrades juntament amb en Toni, una persona de la qual n’estic aprenent força. Després em anat al casal La Violeta a preparar les taules, l’escenari, la música i tots els detallets... i a la 1 la gent ha anat arribant. Tenia por de que l’acte falles, però més d’un centenar de persona han assistit a la presentació dels caps de llista d’Esquerra del Baix Gaià, i han vingut des de gent d’altres partits del poble com en Francesc Farré de l’ABG (en la seva tasca de periodista, gracies per venir de totes formes!) fins a gent de Barcelona com l’amic Marc Espasa. Després de l’acte, el dinar, on unes seixanta persones han gaudit del menjar d’en Salva provinent d’Arbúcies.

Com veieu, un cap de setmana força mogut, des d’aquí donar les gracies a en Toni Fullat i en Ferran Civit per les xerrades de la jornada de formació, a en Gerard Castells per les hores que ens em passat ensobrant cartes i fent targetons, als candidats d’Esquerra al Baix Gaià, a en Sergi i a l’Hèctor per participar en l’acte polític i a totes les persones que participant de forma o altra als actes de les JERC i Esquerra fan que cada dia estigui més il·lusionat amb el nostre projecte:

Sobirania i Progrés!

PD: A la foto, en Marc i la Núria a l'acte d'avui, que alguna vegada, juntament amb en Jordi Rofes, m'han fet de segons pares...

Descentralitzant el Baix Gaià

2007-03-01T01:38:00.000+01:00

Avui sortint de classe a les 3, en Xavi, conserge de l’institut i secretari d’organització d’Esquerra de Torredembarra m’ha cridant i m’ha ensenyat una noticia d’un confidencial torrenc on el titular d’una noticia deia “ERC a Torredembarra, perd protagonisme?” on es diu que pel fet de que la presentació dels alcaldables d’Esquerra del Baix Gaià sigui a Altafulla, Esquerra de Torredembarra ja perd pistonada.

Ignoro totalment qui és l’autor d’aquest confidencial torrenc, però ho sento, m’ha tocat la vena patriòtica altafullenca, i els que em coneixen saben que sóc molt altafullenc. L’acte és de totes les llistes d’Esquerra a les viles del Baix Gaià, i com Esquerra és un partit descentralitzador, no sempre tot s’ha de fer a les capitals, en aquest cas de comarca. De debò, fora de Torredembarra hi ha vida i s’hi poden fer actes, polítics o no, d’àmbit de Baix Gaià, i un exemple serà l’acte d’Esquerra del Baix Gaià a Altafulla aquest diumenge.

Bé, no és que Esquerra de Torredembarra perdi protagonisme o pistonada, és que Esquerra d’Altafulla avança, com bé diu el nostre lema de precampanya. Avancem en nombre de militància, avancem en actes fets i volem avançar en la nostra representació a l’ajuntament d’Altafulla. La meva visió és que ningú d’Esquerra del Baix Gaià hi perd, al contrari, hi guanyem totes les seccions locals gaianenques d’Esquerra. I la idea de que aquestes comencin a treballar en alguns projectes de forma coordinada és un fet que m’anima a treballar més.

Però vaja, personalment crec que la intenció de la noticia del Torredembarra Confidencial no és altra que desprestigiar la gent d’Esquerra de la Torre, una possible visió centralista del Baix Gaià ha estat la critica aquesta vegada a Esquerra. Una mica com passa a nivell nacional, tan se val el que faci Esquerra, la qüestió es criticar. Com deia aquell “ladran, luego cabalgamos”.

Per acabar avui i ja que parlo de Torredembarra, animo a la gent a participar a la manifestació que es celebrarà el proper divendres dia 2 a les 7 a la Plaça de l’Escorxador de Torredembarra en contra de la repressió de l’agent Paco contra el Casal l’Auca.

PD: Al dinar popular ja hi ha unes 50 persones apuntades, teniu fins divendres a les 5 per apuntar-vos, tot i que demanarem més menjar per si de cas algú s’apunta a darrera hora.

PD2: La imatge publicitària de l’acte del dia 18 no és definitiva, encara s’ha de confirmar la data.

Independents de l'electorat

2007-02-27T00:05:00.000+01:00

Ara mateix acabo d’arribar d’una reunió d’Esquerra d’Altafulla, del comitè de campanya. Em començat a perfilar la nostra campanya al poble mirant els actes que podem fer, el material que em d’adquirir, les reunions que hauríem de fer amb les diferents entitats locals i tota la pesca. L’altre dia li deia a l’Anna que quan vaig entrar a militar a JERC creia que les eleccions municipals serien les més avorrides. M’equivocava. Ara per ara les estic gaudint molt i això que només estem en precampanya.

I com en tota precampanya, els rumors de les diferents formacions comencen a escampar-se. A part del que ja he sentit un parell de vegades (que l’actual Alcalde no es torna a presentar) , avui n’he sentit un que m’ha fet recordar el que em deien els companys de les JERC de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant. “Tenim un poble de cacics”, van dir-me el dia que els vaig conèixer. Com ja vaig dir en un altre article, a Altafulla es presentaran 8 partits a les properes eleccions, entre ells, els Independents d’Altafulla o IDEAL. Fixeu-vos el gran enginy lingüístic a l’hora de triar les sigles del partit, no podríem dir que són gaire modestos.

El cas és que la gent d’IDEAL, majoritàriament els comerciants del poble, segons m’ha arribat, han començat a fer de cacics sense tenir representació encara. Es veu que ja van repartint cadires, i han començat comprant vots a canvi de treballar als negocis respectius, i un cop arribin al govern local (si és que hi arriben) ja començarien a repartir cadires. L’altre dia en una reunió de caps de campanya un militant d’Esquerra de Torredembarra ho va dir clar. Els partits independents d’àmbit local poden mentir i jugar amb la ciutadania sense por a ser castigats per l’electorat a d’altres eleccions, poca gent recorda certes coses 4 anys després, i menys si a 3 mesos d’eleccions es comencen a fer inauguracions, pavimentacions de l’asfalt o donacions econòmiques a entitats. A més, s’ha d’afegir el fet de que aquets partits no han de justificar les seves finances a ningú, cosa que els partits convencionals si, és a dir, partits d’Altafulla com l’IDEAL o AUPA o de Torredembarra com el VUT o la TODA, poden fer unes grans campanyes electorals gastant-se molts diners i mai sense declarar aquets diners, mentre que els partits convencionals tenen marcats uns límits.

El fet de que aquets partits d’àmbit municipal no tinguin un referent nacional els dona un marge de maniobra molt gran, inigualable per als partits convencionals, i se n’aprofiten fins al límit: des de organitzant balls per a la gent gran fins a l’hora d’especular amb el territori. Sempre amb un mateix objectiu, el benefici de la butxaca del regidor “independent” en qüestió. A les properes eleccions hi ha qui juga en avantatge, però nosaltres anem fent la nostra feina sabent que anem per el bon camí.

PD: A la imatge, el cartell de l'acte que fem a Altafulla el dia 4, veniu?

Incoherència partidista

2007-02-06T01:04:00.000+01:00

Llegeixo a un diari electrònic de l’orbita convergent que els joves de Convergència, les Joventuts Nacionalistes de Catalunya, mostren la seva oposició a la Llei de partits polítics (llei que va permetre la il·legalització de Batasuna), ja que és fruit "d'un acord excloent entre PP i PSOE que deixa de banda el nacionalisme basc i que en lloc de contribuir a l'acabament del terrorisme, només serveix per enfrontar els partits polítics democràtics" segons un comunicat dels joves convergents. Jo, amablement els recordaré una cosa, l’acord del que parlen no va ser excloent alhora de fer-ne les votacions al Congrés espanyol, doncs CiU també hi va votar a favor, juntament amb populars, socialistes i regionalistes canaris. És a dir, que vosaltres, la gent de la JNC també sou còmplices de la il·legalització d’idees, una vegada més mostreu la vostra incoherència política i perquè no, un oportunisme descarat.

Però això no és tot, hi ha més perles provinents de la JNC. El secretari general de la JNC, Jordi Cuminal, ha defensat el dret de Juan José Ibarretxe, “com a president d'un Govern escollit democràticament, a exercir l’acció política que cregui oportuna, i a reunir-se i dialogar amb tots i cadascun dels actors polítics i socials del seu país" i "mostra el seu suport (de la JNC) total a aquelles iniciatives que facin avançar el procés de pau a Euskadi, la desaparició de l’organització terrorista ETA i la solució dialogada al conflicte, sempre i quan hi hagi una absència de violència".

Ara fem un exercici, substituïm Ibarretxe per Carod i ETA per Batasuna, recorden a principis del 2004 tot “l’escàndol” del Cas Carod? Aquells dies se’n van sentir de molt fortes del líder d’Esquerra i tota la gent del partit independentista. En aquell cas, com no, tot el món que envolta a CiU va criticar Carod i Esquerra, se’ns va titllar de dimonis en amunt. Però, quan és Ibarretxe, President d’Euskadi (Carod aleshores era President de la Generalitat en funcions) el que és reuneix amb Otegui, el suport cap al lehendakari per part dels convergents és total. No se que pensar, en incoherències o amb interessos partidistes .

En aquest país hi ha qui juga a tenir una doble identitat, de dia són els més patriotes del món, de nit miren d’obtenir ministeris a països estrangers, i ja se sap, que qui porta una doble vida tard o d’hora o tria una opció, o s’ensorra. Dieu ser nacionalistes, molt bé, m’ho creure el dia que vegi els vostres líders cridant “independència” amb la mateixa força que ho fan els meus, els d’Esquerra. Us atreviu? Em temo que no estan per la feina els de dalt...

Retrets i vots: Muntanyans.

2007-01-30T01:37:00.000+01:00

A Torredembarra hi ha un espai natural únic en tot el Mediterrani, els aiguamolls de Muntanyans i tot el seu entorn medi ambiental. Demano ja disculpes per si no ho he dit bé. L’estiu del 2006 vaig estar treballat al GEPEC durant un mes als aiguamolls, vigilant que els turistes respectessin l’entorn i buscant com un boig per Internet subvencions per al GEPEC o Lleis que poguessin ajudar amb la salvació de Muntanyans.

Salvació de Muntanyans? M’oblidava de dir-vos de que una promotora anomenada "Vegas de Guadaira" s’ha encarregat de comprar els terrenys per construir uns 550 habitatges. Aquesta empresa té com a màxima accionista a la "Caja Granada", que un ocellet va dir-me que finança, i amb molts dinerets, al PSOE a Andalusia. A ran de tot aquest embolic, el consistori torrenc ha mantingut algunes discrepàncies internes, crec que sobretot entre PSC per una banda i Esquerra i Alternativa Baix Gaià per l’altra. Parlo coneixent poc la realitat política interna dels partits del govern de la Torre, perdoneu-me si vaig errat Jordi o Lluís.

El que em preocupa a aquestes alçades de la història és la politització del tema. Ja no s’hi veu una lluita per la terra, una lluita ecològica, sinó una lluita electoral, política, per a veure qui treu més vots el proper maig depenent del que digui/faci/voti tal o tal partit sobre Muntanyans II. Quan treballava al GEPEC si que hi veia un interès únicament mediambiental, i casualment qui més treballava per salvar Muntanyans era la Plataforma Salvem els Muntanyans. Però el passat 10 de setembre, dia que va haver una manifestació de caràcter unitari pel centre de Torredembarra, va començar la politització del tema.

Al finalitzar la manifestació, va llegir-se un manifest i el nom de totes les entitats adherides, algunes van ser xiulades, entre elles Esquerra de Torredembarra i les JERC d’Altafulla, per individus d’altres organitzacions que estaven adherides al manifest unitari. Ja veieu quan va acabar-se la unitat: al moment que per mi, va ser el tret de sortida per la captura dels vots, i així va començar la politització de Muntanyans II i les acusacions i retrets entre partits.

Ara el tema em fa molt de fàstic, com ja he mig dit, aleshores d’anar tots a una, aquí tothom vol apuntar-se el gol de salvar Muntanyans, i amb això, crec que s’estan donant falses esperances. Les excavadores ja estan a Muntanyans, per molta mobilització popular que es faci, ens colaran Muntanyans, com va passar fa anys al Canyadell i els Munts, esta passant ara a La Mora i pot passar a qualsevol altra vila del Baix Gaià: l’especulació del totxo no hi ha qui l’aturi a nivell municipal. O si?

P.D.: Al vídeo en Ramon, una persona que s’hi està deixant molt per salvar Muntanyans sense voler un redit electoral.

5 pometes té el pomer...

2007-01-11T23:19:00.000+01:00

El periodista torrenc Jordi Salvat em posa deures: he de fer una meme, que tracta a dir 5 coses meves personals, 5 confessions. No se ben bé que dir, però vaja, a veure que surt:

1- Al llarg de la meva vida he parlat 3 cops amb el President Pujol: el primer jo era més baixet que ell, el segon érem igual d’alts i el tercer jo ja el superava i de molt. La tercera volta que ens varem trobar va ser a Torredembarra, jo estava amb els meus amics a la Plaça de les Monges i portava la samarreta de la Juventus de Tori, que aquella setmana s’enfrontava al Real Madrid a la Copa d’Europa. Pujol, des de l’altra banda de la plaça va girar-se cap a mi i va cridar “Aquell noi!”, de cop tothom que estava al seu voltant va venir cap a mi donant-me copets a l’esquena els convergents del poble i fent fotos els periodistes. Pujol va preguntar-me que perquè portava la samarreta de la Juventus, que si era per fer la punyeta al Madrid. Vaig dir-li que no, que jo era seguidor de la Juve i que a Madrid no se li ha de fer la punyeta, se li ha de fotré canya. Això ara no toca va contestar-me...

2- De petit era un fan d’Itàlia, d’aquí la meva afició cap a la Juventus de Tori. D’adolescent vaig enamorar-me de la URSS i la seva història (gracies a això començo a descobrir el món de la política... i també del MiG-29) i ara, després del meu viatge a Berlín el setembre de l’any passat, sóc un germanòfil declarat, estudiant d’alemany i visitant diari de la pagina web del Die Linke, Linkspartei.

3- Encara avui conservo els meus tresors d’infantesa: els Playmobil (quantes hores he passat amb ells!) i els còmics del gran Ibañez, Mortadelo y Filemon i els seus Superhumor, els devorava... ara m’han vingut ganes de llegir-ne un!

4- Ara farà un anyet i mig va entrar-me la idea d’entrar a algun partit polític. Dubtava entre crear, juntament amb d’altres companys del poble, la secció local de les JERC i participar a Esquerra d’Altafulla o entrar a l’Alternativa Baix Gaià. Al final vaig decidir-me per les JERC, doncs ja coneixia gent i el factor de treball nacional va influir molt. Tot i així, la nit de les properes eleccions municipals penso emular a Joan Saura i cridar “Govern d’esquerres, govern d’esquerres!”. Qui em coneix sap que el meu somni, mínimament realista, per a les properes eleccions, és un govern format per Alternativa i Esquerra. Malgrat que en Fèlix estigui a la Generalitat...

5- El meu grup preferit és U2, m’encanten, sovint quan estic sol a casa, poso el DVD del concert de Chicago, i apa, fot-li el volum alt! A més, vaig poder assistir al concert que van fer l’estiu passat a Barcelona juntament amb en Joan Canyada... però jo no hi havia d’anar. La meva entrada era de l’Arnau Carulla (el noi de la foto de dalt), però li van oferir feina a un restaurant de Torredembarra i va donar-me l’entrada, l’endemà del concert... el van acomiadar. Aprofito per dir que el considero el meu millor amic i espero no perdre’l mai, de la mateixa manera que la millor amiga és l’Anna Sans, ara exiliada-estudiant a la Universitat de Girona, què no ens veiem gaire no vol dir que l’hagi oblidat.

Bé, ja està, 5 cosetes meves, ara toca passar l’encàrrec a 5 personetes més... les altafullenques fotologueres Anna Sans i Joana Martinez, el reusenc Toni Fullat, el barceloní Marc Espasa i el valencià Joan Hornos.

Ja tenen el que volien

2007-01-09T00:43:00.000+01:00

Primer dia després de les vacances nadalenques (servidor se les ha passat treballant als Cinemes d’Altafulla) i els portaveus de la Brunete Mediatica, els diaris més ràncies del Reino, l’ABC i El Mundo, ja presentaven enquestes dient que el PP ja supera en intenció de vot al PSOE. Ja ho tenen, el poder a tocar, però a un preu massa alt: amb sang pel mig.

Quan he vist les enquestes ales 9 del mati he pensat en les víctimes d’ETA. Aquesta gent no es sent utilitzada? No veuen que amb actituds com la del PP i la de la pròpia AVT l’únic que obtindran seran més afiliats a la mateixa AVT, i per tant, més morts?

El tema fa fastig, la utilització barroera de les víctimes per transformar la sang causada per ETA en vots per als dos grans partits d’àmbit estatal em produeix vergonya aliena, i l’actitud del PSOE, també em fa molta pena. Quan va descobrir-se que Carod-Rovira havia parlat amb ETA, l’ara vicepresident de la Generalitat, no va penedir-se en cap moment del que havia fet, el PSOE ja fa maniobres polítiques d’autocrítica, no fos que perdessin algun vot. Perquè parlem clar, als barons del PSOE i del PP del tema d’ETA només els interessa una cosa: trauran un redit electoral, com més vots millor, i la pau... per a un altre dia, perquè qui treu vots de la pau?

Per cert, al diari Més Tarragona d’avui dia 9, m’han publicat l’article “Solucions democràtiques participatives”, gracies Jordi!

Com veureu al menú de la dreta hi ha un enllaç a Som i Serem Ràdio, emissora per Internet impulsada des de les Illes recuperant l’esperit de Som Ràdio, l’emissora publica que el PP de Jaume Matas va tancar a l’arribar al poder illenc. Si hi piqueu al banner, l’escoltareu en directe!

Solucions democràtiques participatives

2007-01-07T18:49:00.000+01:00

Sovint s’acusa a ETA, i de pas a tota l’esquerra abertzale, de ser feixistes, antidemocràtics i de tendències dictatorials. Es curiós que aquestes acusacions les facin partits que són hereus del franquisme (el PP de Fraga) o que facin lleis lights de condemna al franquisme (el PSOE i la seva Llei de la memòria històrica) que semblen massatges al cadàver d’en Franco.

També no deixa de ser curiós que els dos grans partits d’àmbit estatal titllin d’aquesta manera als partits independentistes i després actuïn ells de la manera que els constitucionalistas critiquen. Que PSOE i PP acusen l’esquerra abertzale de feixistes? Doncs ells prohibeixen partits polítics bascos. Que els constitucionalistas diuen que hi ha falta de democràcia a Euskal Herria? Facil, de referèndums d’autodeterminació ni parlar-ne! Que els acusem d’autoritaristes? Aleshores els demòcrates del PP i PSOE eviten que l’esquerra abertzale es manifesti pels carrers d’Euskal Herria.

Si el problema ve d’una arrel violenta, la millor solució ha de ser tot el contrari. La solució ha d’estar lluny de la pressió policial i a prop de les vies democràtiques, és a dir, en forma de consulta popular on la gent d’Euskal Herria (i dels Països Catalans, perquè no!) decideixin lliure i democràticament com volen viure. Així doncs, contra la violència, solucions democràtiques... i es que, a qui li fa por la democràcia participativa?

Avui no sóc un bitxo.

2007-01-05T01:30:00.000+01:00

Ahir estava parlant amb l’Anna (... la de Vilassar de Dalt, he d’especificar amb tanta Anna per aquest món...) sobre aquest bloc i ella va preguntar-me si només escrivia de política. Doncs bé, avui no parlaré de política, sinó de mi.

Ara mateix estic acabant 3 maleïdes assignatures de 2º de Batxillerat ( Matemàtiques, Història de l’art i Filosofia) i les tardes de dimarts i dijous tinc alemany a l’EOI de Tarragona, per allò d’aprofitar el temps. A principis de curs creia que em passaria mig any a Tarragona entre la EOI i la Rut, però la vida dona moltes voltes, i el que havia de ser per sempre, s’apaga ràpid com una espelma al vent. Et trobes sol i tocat un temps, decideixes anar a un sopar a Barcelona per animar-me... i coi, mira si m’animo que acabo coneixent a l’Anna, la de Vilassar de Dalt... i ja fa un mes que prenem cafès i passegem junts pels carrers de Barcelona.

La vida té això, quan menys t’ho esperes et canvia gairebé tot, i per ara, no em queixo. A més, el 22 de desembre vaig començar a treballar als cinemes d’Altafulla, que així em trec uns dinerets per comprar-me una poma blanca molt bona o finançar un viatge a Berlín. Als cines, a part de comprovar el que ja sabia (que els cines del poble són un desastre i qualsevol dia explotaran) he conegut gent com l’Andrea i el Gerard, i la resta de la trepa, persones amb les que parlo molt al llarg de la jornada laboral, jornada que en alguns moments pot arribar a fer-se interminable i avorridíssima... però quan t’avorreixes a uns cines la solució és fàcil: t’agafes unes crispetes (...n’estic menjant a tones aquets dies...) i entres a una sala a vigilar que tot vagi bé, o dit d’altra manera, a mirar la pel·lícula.

Miro cap endavant i penso que vull: acabar el curs i treure’m la selectivitat per estudiar Ciències Politiques a l’UAB el curs vinent, seguir estant igual o més bé amb l’Anna malgrat la distancia (...tren amunt, tren avall...) i no ser regidor als 20 anys però perquè no als 24 (ja ha sortit la política!)? No ho se, potser a alguns l’escrit d’avui us sonarà a propòsits meus per al 2007, no era la intenció, només volia parlar de mi, que de política hi ha un moment que ja cansa.

Vull gaudir de la meva vida i de la gent important per mi que m’envolta. Una abraçada a tothom!

PD1: La foto és de l'estiu passat, a Berlin amb l'Arnau... vull repetir aquest viatge!

PD2: Ja se, l'escrit d'avui és força personal, però són coses que havia de dir. De tan en tan ho he de fer.

Euromed, 13:20 hores.

2007-01-04T00:27:00.000+01:00

Estic a l’Euromed de camí a Barcelona (el bitllet des de Tarragona em val 4,30€... això de ser fill d’un treballador de RENFE... perdó, ADIF, és tot un privilegi!) i aleshores de seure a la meva butaca, vaig al Tren-Restaurant, doncs allà tenen força diaris: El Mundo, El Periódico, La Vanguardia, La Razón, Levante... però, i l’Avui? No, diaris en català no en tenen, malgrat que estic en un tren de recorregut de Països Catalans el català no hi existeix. Bé, primer fullejo El Mundo i El Periódico i em trobo amb una curiosa coincidència: tots dos diaris, tan el còmic pepero com el pamflet socialista, critiquen a Joan Ridao per dit que ETA a fet més que el govern espanyol al llarg de la treva. Com deia, curiós.

Finalment agafo La Vanguardia, arribo a la pagina 13 i em trobo amb un petit titulat que diu “CiU discrepa de ERC y PNV sobre el fin del dialogo y el estado del proceso”. Com no, després de l’atemptat d’ETA a Barajas, CiU, de la boca de Duran i Lleida, s’ha posat al costat del PSOE, doncs per obtenir el tan desitjat ministeri, els convergents ja saben que hauran de fer una bona sessió de “peloteo”, tot té un preu. En canvi, Esquerra s’ha posat al costat del PNB i del govern basc. Tot i que encara molts republicans tenim en ment les critiques (1 i 2 i resposta de Tardà) de fa dos dies d’Iñaki Anasagasti a Esquerra, nosaltres no em dubtat de posicionar-nos a favor dels que realment volen la pau, doncs perquè abans d’interessos partidistes, som coherents amb els nostres principis. En canvi els convergents només tenen clara una cosa: tocar poder.

Ara jo espero amb ànsies articles de l’Anasagasti al seu bloc, criticant als convergents per la seva submissió al PSOE que tant criticava fa no res ell d’Esquerra. Però vaja, que esperar de la dreta basca i catalana que no sigui incoherència? Recordem que mentre Josu Jon Imaz donava el vist-i-plau al pacte Mas-ZP i deia que l’Estatut pactat era la hòstia a Barcelona, Juan José Ibarretxe demanava el dret a l’autodeterminació per Euskadi. Per a que vegin senyors i senyores del PNB qui està al seu costat malgrat els insults: els independentistes catalans, la gent d’Esquerra.

Com diria en Tardà, Agur EAJ!

Altafulla a la torrenca?

2007-01-02T20:39:00.000+01:00

Avui en Josep Maria (que en breu serà blocaire) m’ha enviat per correu el seu últim article per al Plaça del Pou (la revista local d’Altafulla que edita l’ajuntament). A l’article el ja cap de llista d’Esquerra a Altafulla parla d’un problema que segurament tindrem a la propera legislatura a la nostra vila: l’existència de fins a 8 partits polítics diferents al consistori local. He dir-vos que l’ajuntament d’Altafulla només té 11 regidors. Espero que no ens passi el mateix que als de Torredembarra...

Els partits serien els partits parlamentaris de sempre: Esquerra, PSC, CiU, PP, Alternativa Baix Gaià (marca d’ICV al Baix Gaià), i els partits independents locals: Agrupació Units per Altafulla (partit de l’alcalde), Independents d’Altafulla (partit de quatre comerciants del poble, bastant de dretes tot sigui dit) i la Plataforma Altafulla Unida (partit del Fonxu, ja que es veu que al PSC no el volen...). D’aquets partits independents, dos (IDEAL i PAU) han de presentar 50 firmes de suport i sembla ser que la PAU ho té una mica difícil. Mentrestant, el partit de l’alcalde Fuentes, AUPA, té greus problemes interns i es diu que l’alcalde s’està pensant de no tornar a presentar-se: porta 8 anys com alcalde i d’aquí poc, serà pare, a més a més que ha de portar el bufet d’advocats i la seva gestoria immobiliària.

Fins fa uns dies creia que Alternativa donaria un gran salt a les properes eleccions, però el que havia de ser el seu cap de llista, en Fèlix Alonso, fa poc que ha estat proclamat Director General de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana de la Generalitat del Principat i per tant, a deixat de ser regidor al poble i ja ha dit que no serà el cap de llista d’ABG a Altafulla, cosa que potser farà que alguns conciutadans s’inclinin per d’altres opcions polítiques.

I bé, a casa pròpia, a Esquerra d’Altafulla, ja tenim lligat tan el cap de llista (en Josep Maria) com la persona que la tancarà, que encara no es pot dir el seu nom. Espero que puguem treure dos regidors i poder ser claus a l’hora de formar el proper govern local, i crec, sincerament, que som capaços. És la nostra hora.

Que actuï la natura.

2006-12-26T20:38:00.000+01:00

A les 19:47 LibertadDigital se’n fa reso de que la coordinadora dels joves d’Izquierda Unida de Rivas (Madrid), Leire Olmeda, té com a desitjos de Nadal que Fraga es mori. Ràpidament ja han trucat al PP de Rivas i aquestos han dit que Olmeda “es una persona "con enormes ganas de destacar" así como de apoyar a "grupos musicales proetarras"”. Doncs tot el meu suport cap a na Leire. Jo també vull que la naturalesa passi comptes amb Fraga, de la mateixa manera que fa 4 dies, per causes naturals, Pinochet va traspassar, i no al Manchester United precisament.

Però els gran periodistes de LibertadDigital segueixen investigant sobre la jove comunista madrilenya. En certa manera, l’acusen de voler una feina d’acord els seus estudis (la xiqueta estudia psicologia)... mare meva que has anat a demanar i dir! Però el que deia, que jo també vull la mort, a poder ser a càrrec de la sabia mare naturalesa, de tots aquells que en el seu dia van contribuir al feixisme i a l’opressió del meu poble, el català.

El que passa a l’Estat espanyol només passa a llocs com Xile, i que em perdonin els i les xilenes, no és precisament un país del món desenvolupat com ho pot ser Espanya. A l’Estat espanyol del dia a la nit uns van passar de ser feixistes i cantar el cara al sol a ser demòcrates de tota la vida i començar a entonar l’himne de l’alegria mirant cap al Parlament Europeu.

Així doncs, demano a la naturalesa que faci tot allò que la justícia, ja sigui espanyola o internacional, no va fer en el seu dia: que passi factura a certs personatges que avui en dia encara es pensen ser algú... perquè algú s’imagina que a la alemanya de després de la II Guerra Mundial s’haguessin absolt ministres nazis i més endavant aquets fossin President de partits polítics i de lands alemanys? Oi que no?

“España é asin”

Va de símbols.

2006-12-19T02:00:00.000+01:00

Fa uns dies tota la plana major convergent (i dels seus joves de la JNC) va posar el crit al cel perquè la Conselleria de Governació, després de retirar la bandera espanyola, la va tornar a posar. La JNC ho va titllar com un acte de submissió d’Esquerra al PSC, jo directament els dic que abans que res sóc demòcrata. Si trèiem la bandera i ningú diu res, doncs endavant, però si algú ens veu (en aquest cas La Vanguardia, quina casualitat...) i se’ns mana fer complir la llei, doncs se la de complir malgrat no l’haguem votat, no com d’altres que voten a favor d’Estatuts d’autonomia gens nacionals.

Però, canviem la situació. Suposem que una institució governada per CiU tingues un símbol de l’espanyolisme ranci sense que cap llei l’obligues, que dirien aquets convergents que van donant classes d’independentista? Doncs no fa falta imaginar tant, només cal anar a la sala de plens de l’ajuntament de Tarragona, governat per CiU i el Partit Popular, on ens trobarem un retrat de Felip V, si, el de l’11 de setembre de 1714, el que va prendre les llibertats nacionals al poble català. Doncs CiU de Tarragona es nega a treure aquest quadre de la sala de plens del consistori tarragoní... i aquí cap llei obliga a que estigui el quadre.

No fa gaire, les JERC de Tarragona van iniciar una campanya per tal de retirar el retrat de Felip V i Esquerra de Tarragona va demanar durant un ple que es retires l’anomenat retrat. La resposta de l’equip de govern de Tarragona: NO. I ho recordo, no hi ha cap llei que obligui a l’ajuntament de Tarragona la permanència d’aquest quadre a la sala de plens. Si Joan Puigcercós va haver de penjar la bandera espanyola de nou, és perquè Felip V va envair-nos en el seu dia i això va portar les seves conseqüències... i sembla que els convergents de Tarragona n’estan contents, i ho demostren premiant al monarca amb un quadre a la sala que representa a tots els tarragonins i tarragonines.

Així doncs, votants i militants del principal partit regionalista del país, si realment voleu donar classes d’independentisme, sigueu-ho... cosa que mai us atrevireu a ser, no fos que perdéssiu diners... i un cop sigueu independentistes... bé, vaig a dormir, crec que ho necessito... CiU independentista... quines coses que tinc jo de dir també! Espero que m’ho perdoneu. Us imagineu a Mas i Duran cridant IN-DE-PEN-DÈN-CI-A!? Ai convergents, convergents.

Al camarada Caballero.

2006-12-15T23:38:00.000+01:00

Sembla que s’està posant de moda per Internet una nova practica: que els blocaires de la JSC i de les JERC ens cantem les quaranta... i m’encanta! Jo vaig contestar un escrit del jove socialista tarragoní Alejandro Caballero, on parlava sobre la Constitució espanyola i les reformes que ell creia que s’hi havia de fer. Jo vaig recordar-li que, en tant que ell és socialista, com és que s’oblida del Dret a l’Autodeterminació, dret tan important per al socialisme. A la seva resposta ell comença a fer símils entre nacionalismes i socialismes i acaba arribant a Hitler, Stalin i nacionalisme radicals.

A mi que m’expliquen de nacionalismes radicals? Jo la única cosa que tinc de radical és el meu grau de demòcrata, i això conseqüentment m’implica a ser republicà, però sobretot, m’implica a reconèixer el dret de la ciutadania a dir que vol ser, estic parlant com no, del Dret a l’Autodeterminació (d’aquí que sigui independentista també). L’Alejandro em diu que només som un 15% d’independentistes al Principat de Catalunya. No s'ho creu ni ell. Si només fóssim un 15% el Dret a l’Autodeterminació no causaria tanta por, si només fóssim un 15% d’independentistes demà mateix el senyor ZP ens deixaria convocar un referèndum per fer-nos veure als independentistes, pobrets de nosaltres, que som un insignificant 15%... però si no ens deixen fer el referèndum d’autodeterminació serà per alguna cosa, no? Potser els líders de la política espanyola creuen com jo, que d’independentistes som més del 15%, i el 20% i el 40%.

Després el bo de l’Alejandro em ve amb un argument típic dels convergents: “potser els productes catalans no tindrien sortida, al mercat espanyol”. Amic meu, hi ha vida més enllà dels mercats de les espanyes, de debò, t’ho diu un que es passa els estius treballant en un poble molt turístic, és impressionant: et venen italians, i compren, els anglesos també. Clar, els francesos no serien menys que els anglesos, i també et compren... que dir dels alemanys! Aquets compren com els que més! Vaja, que el mercat català, en cas d’independència, tindria sortida, i molta. Que Espanya ens fes un boicot? Allà ells. Es trobarien amb dues cosetes.

Primer, una sanció econòmica de la Unió Europea per fer boicot econòmic a un altre Estat membre de la UE (si, Catalunya estat membre de la UE, quan un territori esdevé Estat, aquest hereta les mateixes lleis internacionals i la pertinença a organismes internacionals on estava l’Estat al qual pertanyia abans ) li fotrien una sanció que ni el bo d’en Solbes sabria com arreglar. I segon, es veuria el talant democràtic d’Espanya, cosa que quan es parla d’independències i processos d’aquest estil, Espanya recorda més a governs dels anys 40 que a un Estat del segle XXI.

Per acabar, si CyU porta 26 anys portant el debat sobre el nacionalisme damunt la taula, anem bé. Si durant les seves majories absolutes no van posar el Dret a l’Autodeterminació damunt la taula és perquè aquesta gent és de dretes, abans la pela que el poble, i tu amb la frase de “potser els productes catalans no tindrien sortida”, camarada Alejandro, m’has demostrat que et tira més la pela que el poble.

Fem-nos el llit solets.

2006-12-12T22:59:00.000+01:00

Ahir llegia a un diari gratuït que Iniciativa ha començat una campanya anomenada “A peu ja hauríem arribat, RENFE solucions ara!” per tal de fer una denuncia del mal funcionament del servei ferroviari al Principat. I punt, 30.00 díptics, 5.000 fundes per a les targetes i els abonaments i 300 pancartes per a fer una denuncia. És curiós, tant material (amb les despeses que comporta) per fer una simple denuncia.

I dic jo, no seria més coherent, i aleshores de denunciar, directament exigir el traspàs de les competències en matèria de transport? No és més coherent que si a un no li agrada com li fan el llit, que decideixi fer-se’l un mateix? Sembla que la bona gent d’Iniciativa prefereix seguir demanant que li facin el llit, però per favor, si no és molta molèstia, que el facin bé. En canvi, la gent d’Esquerra ja varem demostrar fa uns mesos que com que estem a casa nostra, el llit ens el volem fer nosaltres, no fa falta que vingui el veí a fer malament el llit quan nosaltres sabem fer-lo bé, doncs no som criatures ja.

Sovint aquesta forma de fer d’Iniciativa em treu de polleguera, una campanya simpàtica i molt visual, però es queda en res, en denuncia, cap fet, cap reclamació de competències, no fos que la gent del PSC s’enfadés. En això queda ICV, en allò del “quiero y no puedo”. Queda molt maco parlar de papers per tothom, de donar suport al moviment okupa i demanar que els trens funcionin, són, tots ells, gestos preciosos. Però amb això no n’hi ha ni per començar, com diria el President -jo citant Montilla, coses de l’Entesa suposo-“Fets, no paraules!”.

Per cert, voldria felicitar des d’aquí a en Fèlix Alonso, militant d’Esquerra Unida i Alternativa i regidor d’Altafulla, per el seu nomenament com a nou Director General de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana. Molta sort Fèlix!

PD1: Noteu que els d’EUiA si que em cauen bé. Els d'ICV no gaire...

PD2: Al video, acte de les JERC de Reus contra la Constitució espanyola. Genials aquets ganxets.

Sense aturador.

2006-11-17T02:18:00.000+01:00

Pensava que després de les eleccions el ritme de “la meva vida política” baixaria, i m’equivocava per variar. Dissabte va tocar-me anar a la presentació al Casal d’Esquerra de Tarragona del llibre d’un altafullenc (un d’aquets nous altafullencs que emigren de la selva i el caos barceloní en busca de calma gaianenca), l’Hèctor Lòpez Bofill, una persona que tenia moltes ganes de conèixer des de que vaig llegir “Catalunya i la realitat”, espero que a partir d’ara puguem coincidir més sovint per Altafulla.

L’endemà, dissabte, va tocar anar a Valls amb en Gerard Castells, en Jordi Rofés, la Núria Gavarró i en Marc Anguera (...cap d’ells és blocaire... ehem...) per començar a encarrilar dos projectes que em motiven molt: la II Calçotada Independentista de les JERC del Camp i l’Escola de Formació de les JERC del Camp que es farà a l’alberg Casa Gran d’Altafulla. Em fa especial il·lusió fer l’Escola de Formació, pel simple motiu de que es celebrarà al meu poble i si tot va com tenim pensat, servirà per donar un impuls a la col·laboració i al treball en equip de les diferents seccions locals d’Esquerra del Baix Gaià.

Com veieu feina sempre n’hi ha, a part dels estudis, també s’han de fer coses per Esquerra d’Altafulla ( i més ara que em estrenat l’AIA, el nostre butlletí local!). A l’horitzo ja hi ha una nova data electoral: el 27 de maig toquen eleccions municipals (i a Corts Valencianes, oi Anna?), i des de les JERC ja estem començant a preparar-les!

Per cert, visca l’Entesa Nacional de Progrés!

Saura, aquell sociata.

2006-11-05T02:53:00.000+01:00

Una de les dades que més ha destacat d’aquestes darreres eleccions ha estat l’alta abstenció de la ciutadania. En números, el 43,23% de la ciutadania va preferir aprofitar els últims moments d’aquest llarg estiu, fer turisme després d’anar al cementiri o quedar-se directament a casa reflexionant sobre l’àrbitre del Barça-Chelsea enlloc d’anar a votar. Però, qui és, en part, el responsable d’aquesta baixa participació?

Viatgem en els temps cap a finals del 2003, exactament a el dia en que Maragall nomena els seus Consellers i Conselleres. Fixem-nos amb un Conseller ecosocialista i Presidenciable a la Generalitat. M’estic referint a Joan Saura, persona a la qual se li va fer una Conselleria a la seva mida: Conseller de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana. Sobre la primera part de la Conselleria ( Relacions Institucionals ) només diré que aquesta secció va ser creada per la negociació de l’Estatut... i així va anar: CiU pactant a l’ombra i la voluntat catalana sense ser considerada. Però avui volia fixar-me amb la segona part de la Conselleria d’en Saura, la de Participació Ciutadana.

Joan Saura com a Conseller de Relacions Institucionals i Participació Ciutadana del Principat de Catalunya ha viscut 4 conteses electorals: el referèndum de la Constitució europea, les eleccions al Parlament de la Unió Europea del 2005, el Referèndum de l’Estatut d’aquest estiu i les eleccions del 1-N al Parlament del Principat. Si mirem les dades de Participació Ciutadana, salta a la vista que algú no va fer els deures:

-Participació referèndum Constitució europea: 40,59%

-Participació eleccions Parlament europeu: 39,80%

-Participació del referèndum de l’Estatut: 50,59%

-Participació eleccions al Parlament català: 56,77%

En total ens surt una mitja de participació del 46,94% de la societat catalana davant les consultes electorals durant l’era Saura... doncs aquest senyor i la seva formació han pujat 3 escons, així ens va el país. Un Conseller el qual veu que fracassa en la seva tasca, el més lògic és que dimitís, però no, en aquest país els únics Consellers que han plegat han estat els d’Esquerra, i això que feien la seva feina. La meva reflexió és que aquells que són submisos són premiats: tan CiU com ICV-EUiA, dues formacions teòricament tan llunyanes ideològicament, han coincidit en dos punts. Els dos han guanyat escons i els dos són submisos als interessos del PSOE, però submisos de debò, eh!

Porrot egin dute.

2006-11-03T00:27:00.000+01:00

Aleshores de clar i català, clar i basc, perquè veurem que a partir d’ara la política catalana, amb cert gust a txakoli. I que vol dir “Porrot egin dute”? Doncs que han fracassat, m’explico:

Convergència i Unió

Porten 3 anys fent una política d’oposició a l’estil PP del Congrés dels Diputats, enviant els seus joves (vegis Madí...) a l’escola de formació conservadora FAES, insultant Esquerra pel fet de ser independentistes, fent DVDs contra el tripartit, satanitzant el sobiranisme i dient que Carod no seria un bon cangur perquè a la mínima estaria parlant amb el lladre de la cantonada ha tingut el seu resultat: 2 escons més. Tanta sang al riu per dos diputats.

Sens dubte l’hòstia ha estat forta a Ca Convergent. Artur Mas va dir a RAC1 que esperava treure 56 escons, i al final n’han tret 48. De prepotents i xulesc se’ls podria tractar, ja semblen el típic “macho ibérico”, lliga 1 i conta 3. I parlant de lligar, qui voldrà fer President a Mas després de la guerra bruta dels regionalistes cap a les altres formacions?

Partido Socialista Obrero Español – Federación Catalana

Van enterrar políticament a Maragall, han quedat sotmesos a la voluntat dels socialistes de Madrid, van carregar-se el Tripartit i l’efecte Montilla ha quedat en res. Una cosa que jo deia ha estat certa: la gent que vota al PSOE a Catalunya a les eleccions espanyoles, en unes eleccions catalanes, per molt pedigrí espanyol que tingui el candidat del PSOE-FC, no aniran a votar, les eleccions de Catalunya és una cosa i les de l’Estat espanyol una altra.

Una nit electoral més, al Quarter General dels socialistes de Catalunya el cava tenia un gust amarg. Montilla al final a fet bo a Maragall, i no només en els resultats finals: 37 escons, Montilla 5 escons menys que Maragall, 37 diputats amb hòstia inclosa a Barcelona. L’intent de culpar a Esquerra del fracàs del Tripartit ha fallat. Però com diem els independentistes, aquest era un fracàs planejat per Zapatero i Mas la mateixa nit que van trair la voluntat catalana del 30 de setembre del 2005. Montilla, tu vas utilitzar a Maragall, però en Zapatero i en Mas tan utilitzat a tu... tal faràs, tal trobaràs.

Per avui prou, aquesta setmana faré l’anàlisi profund dels resultats d’Esquerra... però, a que ve el títol en basc d’aquest post? Amb l’entrada de CiUtads... perdo...Lapsus lingue... l’entrada del Partit de la Ciutadania, una Esquerra que ha aguantat el cop, un partit socialista espanyolitzat i una Convergència que mira més a Madrid que no pas a Barcelona, s’inicia, crec jo, la basquitització de la política catalana, però sense violència. I tot això de que ha servit? Miraré de contestar-ho al proper post.

De campanya....

2006-10-19T00:10:00.000+02:00

Dimecres. Al mati a tocat anar a Tarragona, doncs en Joan Almacelles (Secretari Nacional d’Organització de les JERC), ens portava el material de campanya de les JERC pel Camp (... uns 1000 cartells, 400 exemplars de La Veu del Jovent...) i ja que estava, he aprofitat i he agafat banderoles de les llargues per a les seccions locals d’Esquerra d’Altafulla i Torredembarra. Un cop agafat el material, en Joan m’ha deixat a Torredembarra (gracies!) i cap a classe...

Una de les propostes que més m’han agradat dels pocs dies que portem de campanya és la d’un futur Govern per l’Autodeterminació, constituït per Esquerra, CiU i Iniciativa, partits que en un moment o altre (o sempre, com és el cas d’Esquerra) han donat suport al dret de decidir, l’autodeterminació, el dret més democràtic de tots potser, el que en deixaria dir lliurement el que som. Aquest pacte si que seria un pas endavant, un pas cap al benestar social de tots la ciutadania catalana i cap a la plena sobirania del Principat, ens deixaria en una situació ben diferent de l’actual: amb un Estatut que peta per totes bandes. El tema d’aquest possible Govern per l’Autodeterminació miraré de tractar-lo més en el bloc.

Dilluns va agradar-me molt parlar amb el Joan Canyada, un company de classe i de festa, sobre el finançament dels partits polítics. Com molta gent, no sabia ben bé d’on surten els diners dels partits (no, amb les quotes de militants no, amb això no n’hi ha ni per començar!). Vaig explicar-li una mica el tema de la carta financera d’Esquerra (similar a la del PSC i d’ICV) i la relació d’aquesta amb l’afer de les cartes del Vendrell... i com no, parlant de finançament, va sortir el tema del 3%, és a dir, la forma de guanyar peles dels convergents, lo típic d’ells: jo t’adjudico unes obres i et pago 100 quan les obres valen 60, i després 20 per tu i 20 per mi... però ep! Els 20 que pertoquen a Can convergent que sigui donació anònima, que sinó es desmunta el xiringuitu!

El post d’avui ha estat un poti-poti de dos posts que tenia preparats i cap dels dos acabats... em nego a acabar els dos, avui estic rendit, acabo d’arribar de l’acte d’Esquerra a Tarragona i ja tinc son... que demà, si, a encartellar! És campanya.

Entre medicaments i actes.

2006-10-15T12:27:00.000+02:00

Ahir va ser un dia força mogut, amunt i avall. Primer cap a Barcelona, a l’acte central de les JERC, on uns 400 militants ens varem reunir en un dinar per homenatjar a Víctor Torres (91 anys), fundador de les JERC i a Núria Pi i Sunyer, fundadora de les JERC de Londres a l’exili, curiosa secció local! Veure com 75 anys després aquets dos militants de les JEREC seguien al peu del canó realment em va animar moltíssim, però veure l’emoció d’ells pel fet d’estar envoltats de 400 joves que seguim la seva lluita, això ja no té preu. Com se sol dir, la lluita continua avui com ahir.

El parlament d’en Víctor Torres (que ara mateix deu estar present a l’homenatge a Lluís Companys a El Tarròs... aquest home no para!) va estar carregat d’emocions i molt de sentiment, coses molt importants per començar amb força la campanya que ens ve al damunt. Més endavant el portaveu nacional de les JERC, Pere Aragonès, seguit dels candidats i candidates de les JERC al Parlament del Principat, va fer el seu parlament, i per acabar, el Secretari General d’Esquerra, Joan Puigcercós també va dir-hi la seva.

Quan va acabar l’acte, la gent de les JERC del Camp varem voler anar a visitar la nova seu d’Esquerra... primer no la trobàvem (nosaltres buscàvem al 116 del Carrer Calàbria) i després, quan varem anar a l’adreça correcta (Calàbria 166) ens adonem que la jornada de portes obertes era de 10 a 2... res, varem fer un cafè i jo i el meu senyor refredat, cap a Tarragona que hi ha Correllengua i el Jordi Rofes esperant-me. Realment a la Plaça del Rei (rebatejada per els organitzadors del Correllengua com a Plaça de la República Catalana) feia molt de goig i el concert de Pepet i Marieta va animar molt a la gent... sobretot quan el cantant va despullar-se... per acabar la jornada, el Rofes, el Gerard Castells i jo (zako, zako...) varem anar al Dotzè a beure alguna coseta i a xerrar (jo no gaire... coi d’afonia!) sobre com arreglar el món, o la regió del Camp, poc a poc...

... i així vaig ventilar-me el dia d’ahir, entre medicaments i gent de les JERC, gent que estic contentíssim d’haver conegut, perquè com bé em deien el Gerard i el Jordi ahir, mai se sap quan pot necessitar, ja no uns companys de les JERC, sinó uns amics amb els quals comparteixes militància política. Un salut a tots els militants de les JERC i JERPV amb els quals he compartit alguna cosa més que militància política!

Jo també vull un Estat propi.

2006-09-04T01:19:00.000+02:00

Si alguna persona llegeix el bloc freqüentment, recordarà que vaig estar a Roma el passat Juny i que vaig poder veure com els romans i romanes sortien al carrer a celebrar la victòria de la seva selecció nacional al Mundial d’Alemanya. Aquell dia, veient centenars de persones, sortint de forma espontània al carrer amb la “tricolore” dirigint-se a Piazza Venezia a celebrar la seva victòria, va mostrar-me com el fet de no tenir un Estat propi, ens prohibeix a molts ciutadans dels Països Catalans d’exaltar-nos per un dia i ser feliços en el conjunt de la nació.

Una mostra d’aquesta felicitat conjunta la varem poder viure molts quan la nostra selecció d’hoquei va guanyar el Mundial B de Macao: plaça Sant Jaume estava a rebentar. Però com diuen els castellans, “una y no más”. A les espanyes ja van veure que provocava el fet de tenir seleccions esportives pròpies, ni que fos les d’hoquei, van veure que ens rebotàvem i ens creiem que podem pintar quelcom en aquest món, prescindint totalment d’ells, és a dir, independitzant-nos.

El fet de no tenir un Estat propi ens prohibeix gaudir d’una sèrie de sentiments que ens fan ser més feliços a gran part de la ciutadania, fet que potser per als d’Iniciativa els ha passat per alt... si, aquells que volien que l’Estatut recollís el dret a la felicitat dels catalans i catalanes. Doncs ves per on, l’Estatut d’ara, a part de dir que no som una nació ni de donar-nos el Prat, tampoc ens deixa ser feliços en el seu conjunt als que estimem a la nació catalana.

Així doncs, ni Estatuts ni hòsties... jo també vull un Estat propi!

Yanguas de nou...

2006-07-12T04:26:00.000+02:00

Avui buscant-me pel Google he trobat que algu va traduir el text, al castellà, que vaig escriure al decembre titulat "De les JERC i amb arrels yangüenses.", cosa que m'ha fet gracia. He pensat que si algu ha traduit un article meu, serà perquè l'haurà penjat a un web o bloc castellà. Si algu el troba o l'autor de la traducció torna al meu bloc li agrairia que em pases el link, em fa gracia tu!

A més, el mateix article té un comentari d'un Comunero, que em recomana que visiti Yanguas, cosa que m'agradaria i em comenta que segurament a Yanguas hi ha molta gent que es senten castellans i no tan espanyols. N'estic segur, per la familia que tinc per Castella ja se que el sentiment castellanista és bastant fort, però desgraciadament, aquest sentiment castellanista va força lligat al sentiment espanyolista.

També he vist que al web de Yanguas de Eresma m'hi han enllaçat, i fins tot posat una foto meva (cap avall de la plana) a la secció d'emigrants o algo així de Yanguas. L'autor d'aquesta web també m'enllaça a la plana principal, al costat d'un parell de links que parlen sobre els "charnegos"...

Coherència.

2006-07-09T01:41:00.000+02:00

L’altre dia, a raó de la reunió entre Batasuna i el PE, van sortir per televisió les imatges de la mare de Joseba Pagazaurtundua, victima d’ETA. Darrere d’aquesta dona hi havia diferents persones amb vestides de blanc i amb mascares blanques. Teòricament estaven donant suport a la mare de Pagazaurtundua, però els seus crits eren els típics “ZP Traidor”, “Libertad, Libertad” o “Con ETA no se negocia”. Vaig tenir la impressió que aquella dona s’estava deixant la veu per una cosa, i els de darrere seu per un altre, era una escenificació de la utilització que fa el PP i el seu entorn de les víctimes d’ETA.

Però jo volia escriure d’una altra cosa. Ens trobem amb que el PP està sempre al costat de les víctimes d’ETA, fa manifestacions, lleis per il·legalitzar partits que no condemnen el terrorisme etarra... però en canvi, si canviem la paraula ETA per la paraula franquisme, la opinió del PP canvia radicalment. Diuen que parlar del franquisme és fer revisionisme històric, alguns, com Josep Piqué, s’atreveixen a dir que Franco no era feixista, i d’altres, com Mayor Oreja al Parlament Europeu, no condemnen el franquisme. Algú s’imagina a la CDU/CSU d’Angela Merkel negant-se a condemnar el nazisme? Provocaria tot un escàndol polític a nivell internacional! Doncs això és el que fa el PP, condemnar el franquisme, segurament no ho fan perquè dintre del PP hi ha encarà força nostàlgics de Franco i protagonistes d’aquella època com Fraga Iribarne, antic ministre i ambaixador de Franco. Ara, amb tots els respectes del món a les víctimes d’ETA, els hi demano que estiguin al marge, que es deixin de manifestacions, crits i insults, doncs aquestes reaccions seves no fan més que posar pals a les rodes al procés de pau, doncs si segueixen amb aquesta actitud, crec que lamentablement, el col·lectiu de victimes d’ETA podria augmentar. Els morts que els deixin en pau, de la mateixa manera que durant la transició els partits polítics d’esquerra van haver “d’oblidar-se” de les víctimes del franquisme.

Amb tot això vull dir que per al PP, els morts provocats per el terrorisme d’Estat practicat per el franquisme, no se’ls ha de donar importància perquè són part del passat, jo crec que com aquelles persones que van patir realment el franquisme no són del color polític del PP, prefereixen ignorar-les i inclús subvencionar fundacions com la Fundación Nacional Francisco Franco, que encara avui és fan autobombo del terror que va provocar el franquisme. En canvi el terrorisme d’ETA si que se l’ha de condemnar, i jo no dic que no, però crec que tots ja sabem que com les víctimes d’ETA són del color polític del PP, a aquestes se’ls hi ha de donar tota la importància del món. Jo demano a la gent del PP, una mica de coherència. Si condemnen el terrorisme d’ETA, que condemnin també el franquisme, doncs tots dos han provocat moltes morts. I demanant coherència, si ells opten per no condemnar el franquisme, que no exigeixin a Batasuna i a d’altres que condemnin el terrorisme d’ETA. I ja que el populars exigeixen respecte a les víctimes d’ETA, jo els demano respecte a la voluntat dels pobles, que lamentablement formem part de l’Estat espanyol.

Enveja sana.

2006-07-01T01:10:00.000+02:00

Ahir vaig arribar de Roma, una ciutat que m’agrada, malgrat que sovint passejant-hi arribis a pensa que estat a Catalunya, per la semblança mediterrània. Però una cosa que tenim que ens diferencia és el fet de ser quelcom en aquest món, m’explico. Dilluns a la tarda, mentre estava a la parada de bus de la Basílica de Sant Giovanni, mirant el caòtic tràfic de la zona, tots els conductors van començar a pitjar els seus clàxons. Una estona abans havia parlat amb un dels policies que vigilava l’entrada de la Basílica, i portava una radio a la mà: com mig país estava escoltant l’Itàlia – Austràlia.

Al moment vaig entendre que el so dels clàxons volien dir que Itàlia s’havia classificat. En pocs minuts van aparèixer molt cotxes i motos amb grans banderes italianes i moltes colles d’amics amb la “tricolore” i cantant ves a saber quins himnes. En aquell moment vaig tenir un gran sentiment d’enveja, de la sana, però enveja malgrat tot. Tota aquella gent podia celebrar la victòria de l’equip que representa la seva nació. La gent que estimem i creiem en la nació catalana tenim prohibit poder emocionar-nos, ja sigui en esdeveniments com un Mundial de futbol o uns Jocs Olímpics. Som molts els que ens agrada l’esport però que quan arriben les grans competicions entre nacions, no podem cridar consignes en favor de la nostra selecció nacional, doncs ens la prohibeixen.

Jo al veure aquella gent, molta de la meva edat, em van venir ganes de comprar una bandera italiana, anar a Piazza Venezia i unir-me a aquella festa que hi havia celebrant la victòria italiana. Volia ser membre d’una nació amb Estat propi, en aquell moment vaig adonar-me de la lacra que representa Espanya per a els Països Catalans, són el tap que evita fer-nos veure al món.

També voldria dir-vos que el propietari de l’apartament que varem llogar quan va preguntar-nos de quin lloc érem, jo vaig dir que de Catalunya “non spagnolo!”... dimecres, per problemes amb la factura varem tornar a parlar amb ell i aquest va trucar als de la agencia. Em va fer gracia el fet de que ell va presentar-nos al de l’agencia com “Sono catalani, non spagnolo, che prende l'offesa!” (Són catalans, no espanyols, que s’ofenen!) mentre m’aixecava el dit polze en signe d’aprovació...

Sono catalani, non spagnolo!

Diari de Campanya: Dia 3

2006-06-06T02:09:00.000+02:00

No, no he tingut dia 2 de campanya, per dos motius: no tenia res programat i tenia el sopar de fi de curs, sopar en que se'm va atorgar el premi a “Millor cul de La Falange”... amb això podreu suposar que no tinc ni bon cul (estic primet, tu...) i que no sóc de La Falange. Pel simple fet de que no tingues un “Dia 2” de campanya, no penseu que no em va afectar: el “sopar” va allargar-se fins a dos quarts de set del mati, hora en que vaig posar-me a dormir, que no adormir-me, que això ja va portar-me feina. Això va provocar que durant el "Dia 3" de campanya jo anés força cansat...

Doncs així, al llevar-me a les 12 del migdia, ja estava en el meu “Dia 3” de campanya, que bàsicament consistia en assistir a la manifestació que va organitzar la plataforma Diguem No! (on les JERC hi som presents). Cap a les 7 de la tarda vaig quedar amb en Jordi a la plaça de les oques, un cop allà ens vam trobar amb companys de les JERC de Tivissa i de Montblanc, vam anar al Casal Foment a buscar samarretes i xapes pel NO a l’Estatut i després ens varem dirigir a la Plaça del Mercadal, on hi havia la resta de companys de les JERC i membres d’altres organitzacions polítiques, socials i culturals d’arreu del Camp.

Jo diria que en total érem unes 150 persones, i el nostre bloc (format per gent d’Esquerra i les JERC) una trentena. A més, la manifestació anava animada amb una xaranga que no parava de tocar ritmes i mentrestant els de les JERC cridàvem diferents càntics. A l’arribar davant de la seu de CyU, diferents joves (no militants de les JERC) van llençar uns gots plens de pintura roja a la façana de la Caserna dels botiflers de CyU (això ens ha portat problemes a les JERC, mireu el vídeo)i van fer petar una traca com si estiguéssim ja per Sant Joan. He d’aclarir que abans de que succeís això, la gent d’Esquerra va anar al Casal Foment. Acte seguit, la resta de la manifestació va dirigir-se cap a una plaça on hi havia la Caserna dels altres botiflers, els del PSC, on es va llegir un manifest. Així doncs, va donar-se per clos l’acte.

Teòricament jo havia d’anar al concert de la nit en motiu del 15º aniversari del Casal Despertaferro de Reus, però tenia una son que em moria i li vaig vendre la meva entrada a un company de les JERC de Montblanc, varem anar a la seu per pillar cartells, xapes i samarretes i jo i en Joan Blas ens varem dirigir a l’estació de tren per tornar ja a casa, o en el cas d’en Joan, a celebrar l’ascens a Primera Divisió del Nastic. Jo va ser sopar i anar a dormir...

Diari de Campanya: Dia 1.

2006-06-04T23:09:00.000+02:00

Bé, ja estem en campanya. Com ja us vaig dir vaig anar a Miravet a l’acte inicial d’Esquerra per la campanya del referèndum de l’Estatut. El grup de “jerkis” varem arribar a Miravet cap allà les 8. Tot el poble estava ple d’indicadors de cap a on havíem d’anar: fins a la Plaça de l’Arenal, on hi havia un equip de so, on més tard hi tocarien musica, que desconec quin grup era, però em va agradar molt com tocaven.

Doncs això, a l’arribar a la plaça varem seure amb gent d’Esquerra de Reus amb qui vam estar xerrant una estona mentre preníem una cervesa. I va anar arribant la gent, sens dubte, la plaça de l’Arenal, a la vora de l’Ebre, es va quedar petita. Cap a les 9 van arribar tots els “capos” d’Esquerra, i amb ells tot un exèrcit de periodistes armats amb càmeres, focus i llibretes, més tard, va començar a repartir-se els entrepans, que sincerament, un mica de tomàquet no l’hi hauria anat gens malament, però vaja, no ens podem queixar perquè malgrat la “sequedat ” del pa, estava força bo.

Quan ja eren les 11, que tothom estava fent una cervesa a la fresca, es va anar dient que ja podíem dirigir-nos cap al Casal (o Teatre, ara no recordo), doncs l’acte estava apunt de començar. A l’arribar al Casal, que estava a rebentar, vaig pensar “el meu primer míting de campanya!”. Tot estava preparat per a que l’actriu Txe Arana inicies la presentació del míting i anés donant pas a la Marta Cid, a Josep Bargalló, a Joan Puigcercós i a en Josep-Lluís Carod-Rovira per a que fessin els seus respectius parlaments.

Tot va anar molt bé: el contingut dels parlaments, la posada en escena, l’assistència de la militància de la gent d’Esquerra... així comença la batalla per als que ens queda dignitat en aquest país.

(He tingut problemes amb la connexió a Internet, per això penjo aquest text tan tard!)

Diari de campanya: dia 0.

2006-06-01T17:13:00.000+02:00

Avui a la nit, passades les 12, comença la campanya electoral per a votar la reforma de l’Estatut del principat. El primer acte d’Esquerra serà a Miravet i m’han dit d’anar-hi... no ho he pogut rebutjar! Serà la meva primera campanya electoral i millor que vagi aprenent de que va això, perquè ara ve el referèndum, però a finals d’any (segons en Pasqui) venen eleccions a la Generalitat i al Maig del 2007 eleccions municipals que ha saber que serà de mi!

Bé, la meva intenció és que cada dia de campanya, és a dir, d’avui fins el 16 de Juny, escrigui quelcom de la campanya que portarem a terme les JERC i Esquerra. Com ja he dit abans, avui aniré a Miravet on intervindran Josep-Lluis Carod-Rovira, Joan Puigcercós, Josep Bargalló i Marta Cid. Sens dubte el moment polític és intens, i més que ho serà fins al proper 18 de Juny.

A nivell municipal se que Esquerra ha organitzat un acte presentat per Josep Andreu (diputat a Madrid per la província de Tarragona) i Josep Maria Alasà (regidor d’Esquerra a l’ajuntament d’Altafulla) per al dia 14. Pel que fa les JERC, em de mira si fem quelcom a Altafulla o si ens posem més a nivell del Camp, que ja tenim programats alguns actes. Ara toca fer entendre a la gent que aquest Estatut no és el que varem aprovar al nostre Parlament, sinó que és un Estatut redactat per Madrid. Ara toca dir NO!

Més val tard que mai

2006-05-14T16:23:00.000+02:00

Bones gent! Aquets dies estic d'examens i no tinc gaire temps per a escriure al bloc, però agafant els videos que ja tenia de la calçotada que vam fer les JERC del Camp farà ja dos mesos (com passa el temps...) i instalant al ordinador el Movie Maker, he fet aquest video per recordar l'acte que vam fer, que va sortir de conya!

Ah! Ja que parlo de la calçotada, també posaré la carta que ens va enviar en Marc:

“Més val tard que mai”

Als companys i companyes de JERC,

A tots als que vau fer possible, amb el vostre esforç, la Primera Calçotada Independentista; GRÀCIES!!!

- Gràcies per la bona feina realitzada.
- Gràcies per la vostra dedicació desinteressada.
- Gràcies per la suor perduda.
- Gràcies pel vostre temps.
- Gràcies perquè heu demostrat, amb aquesta festa lúdico-política, qui som, què fem i la feina que realitzem.

Hem demostrat que som una regional conjuntada, unida, forta i que un dia no gaire llunyà i amb gent com vosaltres, l’alliberació nacional dels Països Catalans és més a prop que mai. Qui sap, després de 300 anys, en aquest solitari i llarg camí d’un poble desemparat i amb diversos intents d’amagar i negar la realitat de la nostra existència, la negació dels drets del poble català, com Estat sobirà, per part d’aquells que encara estan immergits en l’imperi “donde nunca se ponía el sol” i no han evolucionat (el seu cervell) fins els nostres dies (segle XXI), segur que abdiquen en el seu afany de destrucció, i han de menjar-se segles i segles de mentides, desprestigis, calúmnies, etc.

De ben segur que ens tornaran a reconèixer els nostres drets, perquè els engranatges del moviment independentista, fa anys que funcionen i la màquina ha començat a rodar; no s’aturarà mai més. Ara tenim una força que no teníem mai i és que arreu del món, saben de la nostra existència i la lluita que duem a terme; i com mitjançant amb les úniques armes de les que disposem; la paraula, el respecte i la democràcia, vàrem emprendre una lluita que encara continua i continuarà fins que assolim el nostre objectiu: LA Independència!!!

Malgrat els obstacles que ens posen, pretén ser un petit homenatge a tots vosaltres i a totes aquelles persones que defenen un model de societat justa i la llibertat del poble català. Sense ells no seria possible l’avenç i el progrés.

Gràcies de tot cor!!! Perquè sense vosaltres no hagués estat possible tirar endavant un acte tan important com aquest, en tota la regional. Sou collonuts!!!!

Salut i independència pels PPCC!!!

Atentament,

Marc A. Anguera i Pino, Portaveu de la Federació Regional de JERC Camp"

El vot de les JERC a l'Estafatut, segons Minoria Absoluta.

Partidisme deslleial

2006-04-07T00:37:00.000+02:00

Abans de comença a escriure, vull disculpar-me per aquestes llargues cibervacances que m’he pres. Entre viatges a Reus per la regional, reunions d’Esquerra aquí Altafulla i maldecaps amb els estudis, gairebé no tinc temps per a tot allò que jo voldria. L’anàlisi que en trec d’aquet darrer mes és que sempre resulta fàcil criticar quan ho veus quelcom des de fora, però un cop a dintre, tot és més difícil del que sembla. Quant em queda per aprendre!

Entre les i els amics que parlo de política (n’hi ha que ja n’estan farts de la política...) saben que fins fa poc encara tenia cert respecte cap a CiU i ICV. Però de la forma en que s’ha desenvolupat tot el procés de l’Estatut, les desqualificacions demagògiques cap a Esquerra arran de les famoses cartes d’en Vendrell i els intents de comparar el NO sobiranista d’Esquerra amb el NO feixista del PP, jo m’he anat reafirmat en el meu ideari independentista i esquerrà.

Estic desil•lusionat amb CiU a causa de la seva gran capacitat d’oportunisme. Aprofiten la mínima per intentar esgarrapar a Esquerra. Ja no recorden que quan CiU i el President Pujol eren atacats per l’afer Banca Catalana cap allà els 80, l’únic partit que els va recolzar i no criticar va ser ERC. Potser el que ha canviar han estat les postures ideològiques d’ambdós partits. M’explico, als 80 els dos eren partits nacionalistes, avui CiU és regionalista (per molt que ho vulguin maquillar...) i Esquerra és el referent de l’independentisme català. Això és una mostra que fa 20 anys els dos partits tenien un mínim de sentit d’Estat català, avui només Esquerra conserva (i maximitza) aquest sentit d’Estat.

Estic decebut amb ICV pel fet de no paren de demostrar que són un simple apèndix del PSC o el PSOE, segons convingui. Quan tota l’oposició va atacar al Conseller Milà, Esquerra li va donar suport al Conseller. Això si, quan els ecosocialistes tenen una oportunitat de fer mal a Esquerra per simple partidisme, bé que ho fan sense cap remordiment. ICV és l’oportunisme parlamentari, el partit que somia massa amb l’Espanya Federal i que alhora gosa autoanomenar-se “l’esquerra verda nacional”. Però a que venen les critiques d’ICV a Esquerra? Simplement per intentar desviar l’atenció al seu suport a cegues a l’Estatut pactat per en Mas i en ZP a Espanya, així de senzill.

Així doncs, ens trobem en una situació en que em de triar dir no per exigir allò que varem demanar a casa nostra i demostrar que tenim dret a decidir o acceptar un Estatut que donarà uns ministeris a CiU, provocarà la socioconvergència i demostrarà que gran part de la classe política catalana és conforma amb quatre engrunes quan el poble vol un pa de pagès sencer.

Refiat dels socialistes Saura!

Imaz, Mas i l'autodeterminació.

2006-02-25T00:26:00.000+01:00

&amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;amp;lt;br&amp;amp;amp;amp;amp;amp;gt;

Dies després del nefast pacte Mas-ZP a la Moncloa, l’Artur va reunir-se amb els seus companys de Galeuscat per a que Josu Jon Imaz del PNB-EAJ basc i Anxo Quintana del BNG gallec. Per a que aquesta trobada? Suposadament va ser per a rellançar la plataforma Galeuscat que aplega als nacionalistes bascos, gallecs i catalans (considerant encara a CiU com a nacionalistes...).

Però l’objectiu real de la trobada va ser per a que els líders del PNB-EAJ i del BNG donessin suport al pacte Mas-ZP per tal de demostrar que aquest pacte satisfà a gent tan sobiranista com ho és Josu Jon Imaz. Vaja, la trobada de Galeuscat només era propaganda política per tal de fer veure que les queixes d’Esquerra envers del pacte de CiU amb el PSOE no eren res més que un atac d’enveja de nosaltres, els independentistes. Josu Jon Imaz va arribar a dir que el pacte era “bon acord que obre portes a Euskadi i Galícia”. Així doncs, Mas ja tenia el suport de sobiranistes, però...en una visita de Pasqual Maragall a el president basc Juan José Ibarretxe, aquest va defensar el dret a l’autodeterminació.

Oh! Sorpresa! Dies després del pacte Mas-ZP, davant del mateix Mas, el PNB-EAJ diu que l’Estatut pactat per CiU és la canya (un Estatut amb un sistema de finançament penós i on no enlloc posa el que som, una nació). En canvi Ibarretxe davant d’un membre del Partit Socialista defensa el dret a l’autodeterminació, diu que aquest és el camí que a de seguir Euskadi i descarta seguir l’anomenada via catalana. Curiós, no?

Sens dubte, les paraules d’Ibarretxe davant de Maragall han deixat en evidència que el pacte Mas-ZP ens deixa tal i com estem amb el vigent Estatut: som un trosset, una regió, d’Espanya i a callar. Si el senyor Mas vol que realment ERC se’l prengui com un nacionalista que aprengui d’Ibarretxe i parli del dret amb l’autodeterminació. Si la manifestació del 18-F hagués estat cosa de bascos, el PNB s’hi hauria sumat, doncs aquestos encara tenen sentit d’Estat, cosa que CiU fa anys i anys, des del seu primer pacte amb el PP, que ho han perdut. Podrien fer una refundació i anomenar-se Nova Lliga Regionalista.

El 18-F i els sensevergonya

2006-02-21T17:05:00.000+01:00

Sovint diuen que si vols treure conclusions sobre una manifestació o un acte important, millor a esperar un parell de dies. Doncs bé, ahir dilluns vaig tindre la possibilitat de veure les noticies de TV3. Destacaré diferents noticies, enllaçades entre elles, que sincerament, m’han indignat, però alhora servirien de prova a qualsevol persona que vulgui demostrar que ICV ve a ser el mateix que el PSC i que CiU no sap on coi s’ha fotut encara amb el pacte ZP-Mas.

En una roda de premsa a la seu d’Iniciativa, la diputada ecosocialista (curiós, el corrector em corregeix ecosocialista per colonialista...) Dolors Camats ha dit que els que ens vam manifestar aquest dissabte ho varem fer en defensa de l’Estatut i en contra dels atacs del PP. Aleshores, dic jo, si la manifestació era per aquest motius, on hi eren tots els altres partits catalans? On estaven els socialistes, convergents i ecosocialistes? Doncs pensant que dir davant del que alguns creien que seria un fracàs. Es van equivocat.

Els líder dels convergents, Artur Mas, ha dit que en cap cas es va pretendre posar en dubte el pacte sobre l'Estatut a què va arribar amb el president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, i de retruc, Mas ha tornat a instar ERC a assolir un acord millor. És a dir, en Mas no sap encara ni quin era el lema de la manifestació i de pas li encarrega a Esquerra els deures que ell va fer malament, ell la va pífia i l’independentisme ho haurà de solucionar... aquest encara ens tracta d’idiotes.

Mentrestant, l’home més simpàtic del món, José Blanco, secretari d’organització del PSOE, creu que els que varem sortir al carrer dissabte votarem "sí" a l'Estatut pactat entre ZP i Mas... aquest home crec té problemes de comprensió. Al mateix temps l’Acebes va fer de les seves i va posar en el mateix sac la manifestació del 18-F i a ETA, així de fàcil tu! Però bé, també segons ell, en ZP ens donarà el dret a l’autodeterminació a catalans i bascos...

I els ecosocialistes on eren? Aquets com que directament ja passaven de buscar excuses, doncs ja els hi donarien l’endemà des de la seu “nacional” del PSC, van decidir fer una altra cosa... ai las! Que en farem dels fills d’esquerres i de debò d’en Maragall i la De Madre!

El PP buscant firmes a BCN i l'actitud democrata dels peperos...

La parella és cosa de dos!

2006-02-09T01:26:00.000+01:00

Contra el federalisme... independentisme!

A Catalunya, i en menor mesura a les Illes Balears i el País Valencià, les federacions autonòmiques del PSOE (PSC, PSIB i PSPV) tenen, teòricament, un alt grau de sentiment federalista. Sovint he sentit discursos de Maragall o Antich dient que la solució és el federalisme, però amics meus, el federalisme, com la parella, és cosa de dos, i si un dels dos no vol, no hi ha parella, i per tant tampoc federalisme.

I com si d’una història d’amor es tractes, les federacions socialistes del PSOE arreu dels Països Catalans estan encegats per el seu amor fidel al federalisme. Per molt que en Romeu d’en Maragall (o Antich, o Pla, o Nadal...) reciti poemes per a la construcció de l’Espanya Federal (i tants d’altres adjectius com plurinacional, multicultural, plurilingüistica...), la bella, per a alguns, d’en Bono (o Ibarra, o Chavez, o Sevilla...) l’ignorarà. Doncs la història a canviat, a l’Espanya rància els Romeus no tenen Julietes, doncs aquestes s’han enamorat, des de fa dècades, de casanoves de la talla de Rajoy, Acebes i Zaplana.

Però ja ho diuen que a base de bufetades se’n aprèn, i no ho dic per Maragall, Antich o Pla... sinó per el poble que envolta tota aquesta història, que poc a poc se’n adona de la farsa que des de Madrid (i CiU) se’ns aplica. En aquest triangle amorós on el feixisme nostàlgic i el jacobinisme socialista ballaran plegats al gran ball i el federalisme és quedarà sense parella i apareix un altre personatge: l’independentisme, que com si fos el subconscient del federalisme, li farà veure finalment a aquest que la verdadera utopia és l’Espanya Federal i que l’únic i últim camí que ens queda és la independència.

Cara a cara entre Xavi Vendrell (ERC) i Francesc Homs (CiU) on l'independentisme li fot una bofetada al regionalisme.

Ens tracten d'idiotes

2006-01-30T23:39:00.001+01:00

Bé, abans de tot demanar-vos disculpes per haver deixat el bloc dues setmanes mig abandonat... però havia d’acabar el Treball de Recerca i tota la pesca... i ja està, el “TdR” ja està acabat, al sac i ben lligat.

Doncs bé, Ibarra crida que “los nacionalistas han perdido”, en Piqué diu que l’Estatut pactat li sembla bé, la De la Vega enorgullint-se de que amb el pacte ZP-Mas “Toda España gana” i el Zapatero recorda que ell mai va comprometre’s a acceptar l’Estatut sortit del Parlament de Catalunya.

Mentre a les espanyes estant contentíssims amb l’Estatut pactat, la classe política catalana en aquesta legislatura es dedica a fer excursions: uns a Perpinyà, a parlar de pau i d’altres a la capital de Reino, a negociar el futur del seu partit i ja que estan, a condemnar a tot el Principat a 25 anys més de frustració. Sens dubte, el senyor Artur Mas a tractat a el poble català d’idiota. On està ara aquella CiU que deia que només votaria favorablement a un Estatut on hi poses que som una nació i que tingues un model de finançament digne mínimament similar al sistema basc?

Artur, no n’hi ha prou amb un Estatut “substancialment millor”. No era això el que va pactar el nostre Parlament i els seus 120 diputats que li van donar suport. A Catalunya tots varem aprovar un Estatut, que com tu no paraves de recordar a tothom, consensuat per el 90% dels nostres representants. A vostè senyor Mas li falta una cosa: sentit d’Estat, d’Estat català. I què és sentit d’Estat? Vostè mateix ho va dir el dia que va anar a Madrid amb Carod i De Madre a presentar l’Estatut. Sentit d’Estat és no enganyar a la gent en temes importants.

D’aquí dedueixo dues coses: o per a vostè l’Estatut no té cap mena d’importància per a Catalunya, o ens està prenent el pel de mala manera per arribar de nou al poder, ja sigui a la Generalitat o als Ministeris d’Espanya. Sincerament, no se com no se li cau la cara de vergonya a terra. Vostè a venut Catalunya per un tros de poder, el país per el partit. Vostè a declarat que “algun dia torni a Catalunya un Govern com cal”... o vos esteu de broma o us refereiu al retorn de Carod-Rovira al govern de Catalunya.

A Madrid el senyor Mas va dir que aquest Estatut indicaria on vol arribar Catalunya. Per a les JERC aquesta no és la estació on ha de baixar Catalunya, nosaltres seguim endavant. I no, no ens fa por el no.

Interesant entrevista al Minoria Absoluta al periodista d'econòmia Josep Maria Ureta

La ironia i la metàfora, les armes intel·ligents.

2006-01-14T16:44:00.000+01:00

Iu, res a callar, res a perdonar!

Avui m’he llevat bastant tard, i com cada dia, després d’esmorzar i fer-me l’habitació, m’he posat davant del portàtil per llegir la premsa del dia. Entro a “El País” i llegeixo una noticia que fa referència a l’article d’opinió de Iu Forn “Manual del bon colpista'” publicat ahir al diari Avui. L’article de “El País” recull que “El ministro de Defensa emplazó ayer al fiscal general a estudiar acciones legales tras recoger el malestar de varios mandos”. Si mirem d’altra premsa del dia veurem noticies semblants: criminalitzant el diari Avui i la petició dels militars de que s’emprenguin accions contra el rotatiu català.

No farà ni un mes tota la brunete és va alçar en peu de guerra quan la Generalitat li va donar plens poders al Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) per a que decidís el futur de les ones de la COPE a Catalunya. És a dir, una institució democràtica escollida pel poble li dona certs poders a un organisme que depèn del parlament català, així de normal i democràtic. Aleshores van començar les amenaces i les paraules que titllaven de nazis als catalans per voler censurar a la COPE.

Doncs bé, avui són els militars qui demanen accions contra el diari Avui, els militars! Uns bojos armats que no tenen cap poder que hagi estat atorgat pel poble... això em sona a velles èpoques, quan eren els militars, i no el poble (o els seus representants), qui decidien que era correcte i que no. És més, segons la brunete avui s’han d’emprendre accions contra l’Avui per que en Iu Forn va insinuar que les mares dels militars són unes putes... suposem que és prenen accions contra l’Avui i s’arribà a l’extrem d’un tancament com va passar ja amb Egunkaria.

Aleshores amb la COPE que fem? La emissora que a titllat d’assassins a tot el poble català, que diu que el col•lectiu homosexual són gent malalta i anormal i que s’atreveix a comparar la classe política catalana amb el nazisme hitlerià. Que fem amb aquets, senyors militars? Vostès segurament els donarien subvencions o senyals de Televisió Digital Terrestre (com ha fet el PP al País Valencià i a Madrid). Nosaltres faríem el que les seves mares, putes o no, no van fer: ensenyar-li’s a ser respectuosos amb la voluntat popular i educar-los per a que aprengui’n que amb les armes no s’arriba enlloc. Però bé, que podem esperar d’aquells que tenen les armes de l’estat espanyol ? Res de bo.

Voldria afegir un últim comentari: en Iu Forn en el seu article insinua que els militars que són fills de puta (nens no llegiu!) són els militars colpistes... sembla que tot l’estament militar espanyol s’ha donat per eludit...

Reflexió en veu alta: no tinc res contra les prostitutes i considero que la educació d’un fill/a és cosa de dos: mare/pare, pare/pare o mare/mare.

La jove democràcia espanyola no creix

2006-01-06T17:35:00.000+01:00

José Mena Aguado, tinent general de l'Exèrcit de Terra i General en cap de la Força Terrestre.

Quan a l’estat espanyol va començar a parlar-se de llibertats, al nou regim se’l va anomenar “la jove democràcia espanyola”. En aquella època de reformes i grans canvis hi havia una gran por: la reacció dels militars davant de tant progressisme. Van ser molts els militars que van fer amenaces i plans, com la “Operación Galaxia” i que finalment és van aixecar en armes i sortir al carrer, com va passar el 23-F.

Doncs bé, 29 anys després de les primeres eleccions democràtiques al estat espanyol tornem a veure com els militars tornen a fer amenaces i a dir de les seves en temps de reformes polítiques (l’Estatut). Avui el tinent general de l’Exèrcit de Terra i general en cap de la Força Terrestre, José Mena Aguado, ha dit que si l’Estatut supera els límits de la Constitució, l’Exèrcit hauria d’actuar... i tots sabem com actua un Exercit com l’espanyol, que mai ha estat depurat. A més, Mena a assegurat que l’exèrcit espanyol també hauria d’actuar en cas de que fos obligatori saber el català a Catalunya.

En un Estat on l’exèrcit sempre està per el mig quan hi ha d’haver importants reformes polítiques que tenen un gran suport de la població només demostra una cosa: que és un Estat irracional, infantil i immadur. Un Estat amb una democràcia de 29 anys no és pot permetre està vigilada per militars. Sens dubte, si la democràcia espanyola fos un pacient, el seu metge (o psicòleg potser) li diria que pateix del síndrome de Peter Pan, doncs la democràcia espanyola ja té 29 anys, la seva mentalitat democràtica és la mateixa de quan en tenia 4, la democràcia espanyola encara és molt jove i el poble català fa temps que ja a crescut.

Sóc solidari, sóc antiespanyol?

2006-01-02T01:33:00.000+01:00

Abans de tot, espero que hagueu tingut un bon inici d’any 2006.

Ahir per cap d’any, vaig anar a sopar a casa d’uns amics de la família aquí Altafulla i com passa a gairebé tot sopar, les converses que teníem cada vegada anaven derivant cap a continguts polítics. I com no varem acabar parlant del Nou Estatut, la insolidaritat i el fet de sentir-se, o no, català o espanyol.

Quan varem tocar el tema dels diners, més d’un es va exaltar. Jo amb la meva tranquil·litat vaig exposar un enunciat que compartiré amb vosaltres, lògicament. Us l’exposo:

Suposem que l’espoli fiscal que pateixen els Països Catalans, per part de l’estat espanyol fos cada any la quantitat 100. Ara suposem que els representants polítics dels Països Catalans diguessin als seus homòlegs espanyols que a partir d’aquest any, els deixarem de donar 100, però que d’aquets 100, la meitat ens la quedaríem nosaltres i l’altra meitat la enviaríem al país/països més pobre/s del món.

Al moment, els Països Catalans esdevindrien la nació més solidaria del món. En números i percentatges aproximats els Països Catalans, la nostra terra, ingressarien de més 9.875 milions d’€ (unes 1.639.250.000.000 pessetes) cada any i destinarien la mateixa quantitat als països més pobres del món. Percentualment parlaríem d’un 4.7% del nostre PIB.

Actualment la mitja mundial en % sobre inversió solidaria cap a estats que necessiten d’ajudes és del 0.26%, i tots els països del món (o gairebé tots) s’han compromès a destinar el 0.7%... els Països Catalans donarien el 4.7%, crec que els números són prou clars. Qui s’atreviria a dir que som uns solidaris?

Doncs bé, davant d’aquesta argumentació, alguns dels que m’acompanyaven en el sopar d’ahir em van titllar d’insolidari a mi. Em vaig quedar sorprès. Em van titllar d’insolidari sota l’argument de que “prefieres dar tu dinero a un niño de Zimbabwe a uno de Extremadura, tu quieres joder a los españoles!”. Doncs si. Jo sóc internacionalista i abans prefereixo que els meus diners vagin a parar a Zimbabwe per a construir una xarxa adequada d’aigües o d’escoles a que vagin a Extremadura, què que jo sàpiga, allà ja fa molt de temps que ja hi tenen escoles i aigua corrent.

En fi...

Declaració d'intencions en 5 minuts.

2005-12-28T02:38:00.000+01:00

Avui, he anunciat al Racó Català (i aprofito i us ho comunico a tots vosaltres!) que finalment s’ha constituït la secció local de les JERC d'Altafulla. Un raconaire m’ha preguntat " I quines propostes teniu per difondre la conscienciació nacional?". Aquí us adjunto la meva resposta feta en 5 minuts:

"De moment volem treballar a nivell de conscienciació local, poc a poc i bona lletra. Més endavant, quan estiguem més ben organitzats entre nosaltres i estiguem consolidats com a organització, ja farem actes, diguem-ne, de nivell nacional.

Volem fer veure, per començar, a la gent que Altafulla té importants problemes on entre d'altres en destaquem la degradació del casc antic i el nefast estat del riu Gaià i el seu entorn mediambiental.

Ara mateix damunt del casc antic i corre un fantasma: l’hotel Gran Claustre, el qual s’està apoderant de tot el casc antic, convertint aquest espai de la vila en un espai només per a turistes, quan nosaltres creiem que per tal de donar vida a lo que sempre ha estat el nucli del poble, hauria de ser el lloc on, per exemple, els joves, tinguessin la possibilitat d'obtenir la seva primera vivenda.

D’altra banda, doncs tenim el problema de les agressions del riu Gaia, territori que administrativament és de l’ajuntament de Tarragona, però que aquest no fa res per tal de preservar lo poc que queda del Gaia, ans el contrari, especula sobre la construcció d’habitatges... una nova urbanització de Tarragona. Com ja deien no fa tan molts ciutadans i ciutadanes d’arreu dels Països Catalans: el riu és vida.

Un punt que no he esmentat, però que aquí Altafulla és de molta importància, és la mentalitat que hi ha a la nostra vila i a les del voltant: l’existència d’una realitat comarcal diferent a la tarragonina, la comarca del Baix Gaià, doncs ens sentim gaïanencs i no tarragonins. Per aixó a la nostra secció local hi ha militancia de fora d'Altafulla i treballarem també per intentar activar JERC's arreu del Baix Gaià.

I bé, com ja he dit, l’aspecte nacional m’imagino que el començarem a treballar entrant la primavera o l’estiu, amb l’arribada massiva de turistes i en conseqüència potser fem alguns actes per tal de conscienciar a aquets turistes que estan de vacances en una vila dels Països Catalans i no de l’estat espanyol.

Personalment crec que el camí cap a la independència s’ha de construir des de les viles, tractant de fer veure que aquells que ens considerem independentistes d’esquerres som capaços de portar endavant un projecte social i polític el qual millori la vida de la ciutadania.

Ens em de guanyar la gent a base de feina i que quan vegin el nostre logotip o anagrama no pensin "ah mira! independentistes..." sinó que se’ns vegi com la millor opció a triar, tal i com jo penso d’acord en la meva ideologia política, tan social com nacional.

Salut, independència i molta canya!"

Doncs aixó gent... molta canya i bon dia dels inocents!

Balanç final 2005: positiu, oi?

2005-12-27T02:22:00.000+01:00

”És Nadal al teu cor
quan somric content de veure’t,
quan la nit es fa més neta,
quan m’abraço al teu cos.”

Doncs si gent, ja estem a l’equador d’aquestes festes de Nadal i apunt de deixar enrere l’any 2005, un any molt marcat per els esdeveniment politics, des de els de casa nostra fins als que han provocat autèntics terrabastalls a tot el món. Espero que vosaltres, estimats lectors (això queda maco, eh?) també tingueu, després de tot, un bon balanç final (que es noti que faig Empresa!) de l’any que deixem enrere.

Al Principat em viscut la cursa final de la aprovació d’un bon Nou Estatut al Parlament de Catalunya, a Euskadi quan pocs s’ho esperaven l’esquerra abertzale es va presentar i triomfar a les urnes i a Galiza els resultats electorals van donar la Xunta als socialistes i al Bloque Nacionalista Galego i a la resta de l’estat espanyol s’ha viscut una època d’odi, acusacions i retrets... i de certa catalanofòbia, per que negar-ho. A la resta del món tenim el definitiu fracàs de la Constitució europea, els atemptats de Londres, el huracà Katrina, la violenta postguerra a l’Iraq, la gran aliança del CDU/CSU i el SPD a Alemanya... i d’altres fets d’igual o major importància que de segur que em deixo al tinter.

Personalment a estat un any genial. Vaig començar amb el record de que estava repetint, però poc a poc em vaig anar confiant i així traient-me 1º de BAT. Després a la feina a Cal Serafí en vaig sortir molt content .De concerts n’he tingut de tots els colors, des dels U2 (al Camp Nou) fins a Wir Sind Helden (a Berlín) passant per la festa del Palau Sant Jordi del 23 d’abril (Obrint Pas, Lax’n’busto, Mesclat...) o Green Day a Badalona. El tema viatges genial, he estat a dos capitals europees que volia visitar de feia temps: Londres i Berlín. Políticament, després de tot m’he decidit per militar a les JERC i fer una secció local aquí Altafulla. I sentimentalment... a 6 dies d’acabar l’any m’ha succeït el millor que m’ha passat no només aquest any, sinó al llarg de la meva vida: que m’hagi trobat un tresor, la Rut.

Bon Nadal i feliç any nou!

De les JERC amb arrels "yangüeses".

2005-12-23T01:20:00.000+01:00

Yanguas de Eresma, a Segovia.

Avui, després d’haver estat tot el dia donant voltes per Barcelona amb la Rut, la Marina i la Esther, he anat a casa a sopar. No se com a sortit el tema, però el meu pare m’ha acabat parlant del poble on va néixer i viure de jove el meu avi. Aquest poble,on Izquierda Unida treu els mateixos vots que el Partido Familia y Vida, cau per Segovia i és diu Yanguas de Eresma, una vila de poc més de 170 habitants i que majoritàriament es basa en la agricultura, tot i que per el que he vist per Internet, ara s’estan fent algunes cases rurals.

Realment, m’ha fet molta il·lusió haver trobat el poble on el meu avi patern va néixer i viure la seva joventut cap allà els anys 30. No he pogut evitar de pensar en que hauria estat de mi si el meu avi no hagués emigrat de terres segovianes. Per començar, potser no em diria ni Jordi (Jorge potser?), no tindria tan avorrida la platja com la tinc aquí Altafulla i segurament el meu segon cognom tampoc seria el que tinc ara, Poblet. Però... si ho miro per l’altre costat, tindria el problema de sentiment de pertinença nacional arreglat.

Segurament em sentiria espanyol de cap a peus sense cap problema, no em passaria hores i hores discutint sobre si la meva llengua és la mateixa aquí que 100 km al sud, no hauria de patir que al anar al cinema em trobes pel·lícules en llengües estrangeres, podria emocionar-me i patir amb la meva selecció nacional espanyola de futbol quan aquesta jugues partits internacionals. En canvi, no em sento espanyol de cap de les maneres i sovint he de justificar el perquè em sento només català, gairebé cada dia he de discutir perquè a València també és parla català, totes les sales del cinema d’Altafulla estan en llengua castellana i la selecció catalana, la qual és la única amb la que m’identifico, no és oficial i fins i tot se la arribat a titllar d’il·legal.

Però, estic molt content de que el bo del meu avi decidís en el seu dia emigrar cap a terres catalanes en busca de noves oportunitats, i jo en sóc una de les conseqüències de que el meu avi fes aquesta important decisió, marxar en busca d’una vida millor. Avui, d’un avi conservador i espanyol nascut a Yanguas de Eresma, n’ha sortit un net independentista català i socialista convençut d’Altafulla, de la província de Segovia a la vegueria del Camp de Tarragona, de la Espanya profunda a els emergents Països Catalans. Tot gracies al fruit de la integració i de la assimilació cultural i social de la terra d’adopció.

I el que més em satisfà és que com jo, hi ha molts joves, que malgrat tindre arrels per diferents pobles de Espanya, avui són independentistes catalans, i mai sense renegar de les seves arrels, doncs jo avui, malgrat no haver estat mai físicament a Yanguas de Eresma, estic orgullós de que el meu primer cognom sigui d’allà i que alhora, aquest cognom estigui en llistes on posa que jo sóc de les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya.

Respecte o secessionisme lingüístic?

2005-12-21T18:56:00.000+01:00

Dilluns estava mirant per televisió el canal públic de les Illes Balears, IB3, també coneguda com PP3 o “el show de na Munar & Matas”. Doncs bé, estaven emetent una pel·lícula americana... doblada al castellà. Tot i això, és una pel·lícula que ha estat doblada al català per a la seva emissió a TV3.

Els motius que a donat l’Ens Públic de Ràdio i Televisió de les Illes Balears ha estat que no volen emetre en català del Principat per tal de no provocar “ingerències” del nostre català amb el dels illencs, per tal de poder conservar així els dialectes catalans de les Illes.

Tenint en compte aquest raonament de no barrejar dialectes, que algú m’expliqui com és que a Televisión Espanyola (TVE) s’hi emeten, tan ara com en l’època del PP, serials de televisió en dialectes d’Americà . Digueu-me malpensat si voleu, però si això no és una altra actuació per tal de dividir la llengua catalana, ja em direu a mi que és el que fan aquesta gent d’en Matas i companyia!

També vull dir-vos que les JERC d’Altafulla tindrem un autobús per tal de poder anar a veure el partit de la selecció catalana del dimecres 28 de desembre, que es jugarà al Camp Nou, i poder anar al concert que és farà al Palau Blaugrana després del partit, on tocarà Obrint Pas, Mesclat i La Carrau. Per a més informació piqueu al vincle de la web de les JERC d’Altafulla que hi ha al menú de la dreta.

Ens veiem al Camp Nou i al Palau Blaugrana!

Una setmana de presentacions.

2005-12-11T03:58:00.000+01:00

La manifestació del dia 6

Bé gent, ara mateix he arribat de Vandellòs, abans passant per Tarragona per estar poc més d’una hora de festa, on s’ha celebrat la reunió de la regional de les JERC del Camp de Tarragona. A la reunió i han assistit les JERC de Tivissa, Tarragona, Reus, Constantí, Vandellòs i per primera vegada, les d’Altafulla, on jo n’he estat el representat per que mira, per allò de que alguns diuen que en podria ser el portaveu...

Dimarts passat ja vaig assistir també a la manifestació de les JERC contra la "Constitución Española" que és va fer a Barcelona, on se’m va presentar a tothom que passava per la Seu Nacional de les JERC, va ser una tarda de donar la mà, dir el meu nom i explicar una mica els problemes d’Altafulla i la feina que les JERC d’aquí haurem de fer. Va ser un dia genial, reivindicatiu i festiu al mateix temps, on els parlaments d’en Pere Aragonès, Portaveu Nacional de les JERC, d'en Uriel Bertran, diputat d'Esquerra, i d’en Oriol Junqueres, professor d'història de la UAB, hi van posar la cirereta al dia perfecte, políticament parlant.

Respecte la reunió d’avui he de destacar el ritme de treball de les JERC de Vandellòs, és frenètic! Les mobilitzacions contra la central tèrmica, les encartellades de diferents campanyes, la creació de pancartes en contra de la retallada a l’estatut, el coneixement absolut sobre els mil i un embolics de Vandellòs, la capacitat de mobilització que tenen sobre la població... com algun company de JERC ja m’ha dit, són un exemple a seguir.

Per acabar, vull agrair a en Marc de Constantí, la Núria de Valls i ha en Jordi i en Carles de Reus per, entre d'altres moltes coses, els viatges que han fet a Altafulla, les llargues estones que han xerrat amb mi sobre les JERC i la preocupació que han tingut sobre la creació d’unes Joventuts d’Esquerra a Altafulla. També com no, un “gracies” molt gran a la resta de militants de les JERC (i JERPV!) que he conegut al llarg d’aquesta setmana.

Com varem cridar tots al Tio Canya... Visca les JERC i Altafulla!

Els premis Nobel, amb nosaltres.

2005-12-01T17:05:00.000+01:00

Com ja he deixat anar en algun article d’opinió d’aquest bloc, aquets últims dies (i no em passaria si digues setmanes o mesos...) estem assistim a una guerra dialèctica entre catalans i espanyols: els primers, majoritàriament a favor del Nou Estatut i els segons, majoritàriament en contra o amb “peros”.

Però... hi que pensen les personalitat que no són jurídicament de l’estat espanyol? Òmnium Cultural ha trobat, en part, la resposta. L’entitat presidida per Jordi Porta a engegat un manifest de suport a l’estatut del Principat que avui pot arribar a comptar amb el suport de fins a 9 persones premiades amb els prestigiosos premis Nobel. El primer en signar el manifest és el premi de la Pau, de nacionalitat argentina, Adolfo Pérez Esquivel, que va actuar com a mediador entre el govern espanyol i ETA fins l’any 1996, amb l’arribada del Partido Popular al govern d’Espanya.

Aquí és demostra els suports que tenen uns i altres: els catalans tenim el suport de premis nobels, els espanyols tenen el suport de la COPE i la FAES. Mentre nosaltres tenim el suport de personalitats que treballen per la pau, ells tenen el suport d’emissores de radio que demanen que surtin els tancs als carrers de Catalunya o que equiparen el Nou Estatut amb estats dictatorials de la talla de Corea del Nord...

... la pregunta és, també tindrem armament nuclear amb el Nou Estatut? Segur que més d’un del Partido Popular creu que si... aix! Que faríem sense la brunete mediatica! Ser lliures...

Un triangle amorós especial...

2005-11-29T20:49:00.000+01:00

“Los de Esquerra sabían de este apoyo (d’ETA)
a la reforma del Estatuto catalán. Los que se
reunieron con ETA (ERC) en Perpignan y que
son socios del PSOE”

Aquesta és una de les “perles” que Angel Acebes, Secretari General del Partido Popular, ha dit aquest cap de setmana, tot arran d’un suposat comunicat d’ETA, que aquesta hauria enviat a delegacions de la Unió Europea i a ambaixades de diferents Estats del món per tal de que facin de mitjancers en el conflicte armat. Aleshores, el gran manipulador informatiu del 11-M, el “sex-symbol” de la dreta espanyola o defensor del Gran Urdaci, va fer una genial roda de premsa.

Val afegir, que normalment ETA quan fa un comunicat, l’envia al diari Gara, aquesta vegada no. Però els suposats receptors del comunicat també neguen que l’hagin rebut, els mitjans mundials de comunicació també neguen tenir en les seves mans el suposat comunicat... personalment, crec que això és només una noticia inventada per mitjans afins al PP per tal de que la dreta espanyola tingui bales per disparar contra la nostra llibertat.

Doncs bé, en aquesta roda de premsa, l’Angel, és va atrevir a dir, entre d’altres coses, que ETA està imposant a Catalunya i Euskadi, que nosaltres som una nació diferent a l’espanyola. Sembla ser que el bo d’en Acebes no sap que tenim un Parlament propi, amb 120 de 135 diputats que donen suport al Nou Estatut, i que molts d’ells han treballant durant gairebé durant 2 anys per a que el poble català, per fi, faci tota una declaració sobre el que som, una nació, la catalana.

Aleshores, jo li demano a aquest pocavergonya, que deixi de comparar al poble català amb grups terroristes, que deixi de fer demagògia contra el 90% de la població del Principat, que deixi de fer manifestacions per les espanyes on és va contra la nostra lliure voluntat, que, en definitiva, es fiqui en els problemes de la seva nació, que prou en tenen!

Quin Triangle Amorós faríem entre Angel Acebes, tot el viatge del Nou Estatut Català i ETA... algú s’anima a fer una novel•la al respecte? Senyors del PP: Imaginació al poder!

Obeint a na reina roja Llucifer!

2005-11-23T20:29:00.000+01:00

I Llucífer va dir…

“Tenim el que ens mereixem,
Gracies als de l’ajuntament.
Ja és hora que ens mobilitzem
Si volem un personal decent!”

Doncs en menys d’una setmana, un grup de joves del poble em fet cas a la roja de na Llucífer. Si res falla, aquest mateix divendres és constituiran les Joventuts d’Esquerra Republicana de Catalunya d’Altafulla (JERC-Altafulla). Serem vora deu joves del poble, socialistes i independentistes, que tenim com a intenció conscienciar al jovent de la vila dels problemes que ens afecten al dia a dia.

La idea de fer unes JERC-Altafulla és una idea que des de les eleccions municipals del 2003 i serà aquest divendres 25 de novembre de 2005 que és farà realitat aquest petit somni meu i de tants d’altres nois i noies del poble!

Sabem que feina per fer n’hi ha, i molta, per això volem començar el més aviat possible, i no només a Altafulla, sinó també per tot el Baix Gaià, ja que dintre de les JERC d’Altafulla hi hauran joves de la Riera de Gaia i de la Nou de Gaia, i si s’han de moure fils per a que la secció de JERC de Torredembarra torni a reviure... s’hauran de moure fils... el jovent del Baix Gaià amb l’esquerra independentista!

Canya!

Melilla, Franco i Abd el-Krim.

2005-11-22T00:23:00.000+01:00

Franco, tornant a Melilla

En veure aquesta foto, alguns pensareu que deu ser de fa 30 anys, en el moment que en els primers dies de d’aleshores “Jove democràcia espanyola” alguns municipis ja van començar a retirar simbologia del regim feixista del General Franco. Doncs no, és tot el contrari, en aquesta fotografia no retiren, posen.

Això va succeir fa uns dies a Melilla, quan l’alcalde-president de la ciutat autònoma, Juan José Imbroda Ortíz va decidir tornar a col•locar l’estàtua del “Caudillo”, que va ser retirada per unes obres a la plaça on hi estava. On es vist en un Estat democràtic, que es tornin a posar estàtues que honoren personatges dictatorials i feixistes? Si això succeís a Alemanya amb una estàtua de Hitler de segur que hi hauria un gran enrenou, i no només a nivell germànic.

Però bé, l’efígie metàl•lica consisteix en una imatge de cos sencer de l'exdictador quan era jove i havia estat destinat, l’any 1921, a Melilla com a comandant de dues banderes de la legió, per lluitar contra l’assetjament de les tropes del líder nacionalista marroquí, Abd el-krim. Potser es que “Don Imbroda” vol recordar a aquells que odiem a Franco, i tot el que representa, que encara hi ha qui vol esborrar del mapa als que no pensem com el “Caudillo”, els que no pensem en “Una, Grande y Libre”, doncs nosaltres, el poble català, volem el mateix que Abbdelkrim, la llibertat de la nostra nació.

Per cert, vull felicitar des d'aqui al Grup de Diables d'Altafulla, sobretot per els seus tradicionals Versots. Visca Altafulla i les seves festes!

Ah, si? Des de quan!

2005-11-04T22:44:00.000+01:00

Estava mirant ara Caiga Quien Caiga, i com no, han fet un reportatge sobre l’Estatut. Han parlat amb en Carod, Trillo, Mas... i sens dubte, la millor aparició de totes a estat la de la Vicepresidenta del Govern espanyol, María Teresa Fernández de la Vega, que ha dit la gran frase de la setmana “en democracia todo es posible”.

Només escoltar la frase se ma quedat la cara... no se com dir-ho. “Todo es posible...”, ah si? El Dret a l’autodeterminació? La federalització entre autonomies? La igualtat lingüística de les llengües no castellanes amb el castellà? Les seleccions esportives catalanes? L’agencia Tributaria Catalana? La retirada de l’exèrcit espanyol del Països Catalans? Una ensenyança 100% laica, pública i en català? Vaja, no ho sabia! Jo creia que tot això era inconstitucional! Sera que la Constitució espanyola no és democràtica aleshores?

Sens dubte, De la Vega aquí m’ha demostrat la seva ignorància. Potser demà hauria de dir “Todo es posible... con psoematizes”. O potser es referia a que tot es possible per fer sagnar lo no espanyolista, com per exemple, prohibir partits politics independentistes, no jutjar membres de governs de dictadures feixistes espanyoles, censurar el periodisme alternatiu, mentir sobre la unitat de la llengua catalana, sentenciar que un noi de 14 anys i independentista pateix d’una malaltia psicològica... resumint, De la Vega hauria d’haver dit que en democràcia només es possible el que els espanyolistes volen, els de la “perifèria” o ens rebotem o a seguir pagant com a ases.

Massa preguntes sense resposta governamental per avui potser...

I ara és queixen!

2005-11-02T23:00:00.000+01:00

Contra la censura, coherència! Visca SomRàdio! Fora PP3/IB3!

Fa uns dies, el CAC (Consell Audiovisual de Catalunya) va comunicar que obriria un expedient a la emissora de l’església, la COPE, per els seus programes amb continguts anticatalans i les seves crides al boicot a tot allò que sigui o soni a català. Així doncs, amb l’anunci del CAC, el neofeixisme espanyol ja comença a veure fantasmes, Losantos & Company ja parlen de censura, persecució periodística, pensament únic... vaja, tot allò que ells van fer durant a dictadura franquista.

Però, és curiós, quan el PP va tancar Somradio (radio pública en català de les Illes Balears i Pitiüses), empresonar i censurar molts membres del diari en basc d’Euskal Herria, Egunkaria (encara avui clausurat indefinidament) o prohibir i eliminar les ones de TVC al País Valencià (ficant contrarepetidors que evitessin l’entrada de les ones de TVC a terres valencianes), ningú de les espanyes es va queixar, cap veu castellana es va alçar per denunciar la persecució dels mitjans de comunicació no afins al PP i tot el seu entramat. Es més, ho van voler justificar.

I que ningú es confongui, jo no demano que es tanqui la COPE, doncs crec en la llibertat d’expressió, cosa que ells no com ja han demostrat amb Somradio, Egunkaria o TVC. A més, reconec que m’encanta llevar-me cada mati escoltant al Losantos i tota la seva demagògia barata i humorístic. Sadomasoquisme? No, m’agrada saber que pensa l’enemic...

... i demà algo de l’Estatut, que està la cosa emocionant...

Aquestes no són maneres.

2005-11-01T04:46:00.000+01:00

L’altre dia pujava cap a casa amb el cotxe de la meva veïna, i just en l’últim revolt, ens trobem un camió d’una obra aturat al mig del carrer, passat casa l’alcalde. Allà no hi havia cap senyalització, cap operari de la obra per avisar de que n’hi havia per temps, ni tan sols una trista barrera al inici del carrer per tal de que els cotxes no puguin passar.

El cas es que després d’estar uns 5 minutets esperant i tocant el clàxon del cotxe, un operari va sortir a veure qui era que “feia tan escàndol”. La meva veïna, indignada, va començar a discrepar, doncs com ja he dit, ningú, ni els operaris de l’obra ni l’ajuntament, hi havia posat cap senyalització de que un camió hi havia de descarregar material de construcció. Finalment, després d’una bona estona de discutir, la meva veïna va cridar “el capullu de l’alcalde no fot res!”.

No va acabar la meva veïna la seva frase, que ja sortia per la porta de casa seva l’alcalde Fuentes. Jo vaig pensar que com a Alcalde, sortiria a veure que passava, després d’uns deu minuts de tocs de clàxon, crits i queixes davant de casa seva, i així intenta solucionar la situació. Doncs no va ser així, el primer que va fer va ser amenaçar a la meva veïna “Li fotre una denuncia!”, per l’insult es suposa.

A mi, sincerament, em va sobtar la reacció de tot un Alcalde, amb certa trajectòria, la primera reacció que tingues fos la d’amenaçar de denunciar a una dona, que qui sap, potser li va donar el seu vot. A més, algú que té un càrrec polític, a de saber aguantar les critiques, amb això no justifico l’insult de la meva veïna, només dic que un a de saber mossegar-se la llengua i tragar, com es diu sovint. Us imagineu l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, sortint al carrer amenaçant de denunciar a tot aquell que l’increpes? De segur que no acabaria mai!

I si tantes ganes de ficar denuncies té l’alcalde, potser que comenci per aquells que violen la Llei de Política Lingüística o que fan malbé el patrimoni històric i arquitectònic d’Altafulla... aquestes si que serien, potser, maneres.

Ja em decidit nosaltres!

2005-10-31T05:02:00.000+01:00

Aquets últims dies em sentit tots que ara toca als espanyols donar la seva opinió sobre l’Estatut català, vaja, traduint: que el PP i el PSOE comencin les retallades i deixin el consens del 90% en un Estatut de baixada de pantalons. Però voldria remarcar quelcom que Angel Acebes no para de reivindicar: ara toca als espanyols. Sembla ser que, o el “lapsus linguae” que va tenir Esperanza Aguirre fa un més i escreix se li ha encomanat a Angel Acebes o bé el PP ja no considera als catalans com a ciutadans espanyols.

M’explico, fa poc Esperanza Aguirre va dir quelcom així com “es inadmissible que un organismo español este fuera del territorio nacional”, referint-se al fet de que la CMT (Comissió del Mercat de Telecomunicacions) es trasllades a Barcelona, per tant, na Esperanza va considera que Barcelona estava fora de la “nación española”. Ara el PP i el PSOE diuen que toca decidir als espanyols... però, no som també, segons ells, espanyols? No han decidit ja doncs els socialistes i populars al Parlament de Catalunya?

Aquets dos successos demostra que per a els dos grans partits espanyols, el PSOE i el PP, la opinió i la voluntat dels catalans i les catalanes no te cap valor, no compta. Aleshores, per a que seguir-los el joc? Així doncs, si Catalunya disposa d’un Parlament propi, amb parlamentaris que es consideren només catalans, només espanyols o mig i mig... a que coi em d’anar a Madrid? Els espanyols que viuen a Catalunya ja han dit la seva, i a partir d’aquí s’ha fet, l’Estatut que el dia 2 arriba a Madrid es l’Estatut del poble català, el que en surti, serà l’Estatutet de l’espanyolisme.

Chaves i la integració.

2005-10-30T00:37:00.000+02:00

L’altre dia estava mirant per televisió una entrevista al President d’Andalucia, Manuel Chaves. Va dir una cosa que em va sobtar: “En Catalunya hay un millón de andaluzes”. Això em va donar a entendre dues coses: o Chaves no coneix o no sap que es la integració o bé considera al milió d’andalusos residents al Principat com a colons espanyols.

Si és el primer cas, demostra el fet de que molts espanyols creuen que els que van venir a la nostra terra ignoraven (o tan els hi feia) la cultura i llengües catalanes, i segons una visió forana, així ho fan encara avui. En conseqüència aquesta actitud de gent com Chaves, converteix a aquells inmigrants en colons, doncs segons ells, han rebutjat la cultura històrica d’aquesta terra i han preferit que des del seu “auto ghetto”, imposar els costums i la llengua de la seva llunyana terra.

Doncs no senyor Chaves, som molts els que tenim arrels fora dels Països Catalans i que en el seu dia els nostres avantpassats eren espanyols. Avui, molt d’aquets andalusos (i castellans, murcians, aragonesos...), i els seus fills, que van vindre a la nostra terra als 60, estan a les files de d’independentisme català. Es una mostra de que em vingut aquí i, malauradament per als interessos espanyols, “em patit” la integració i après el contingut d’aquest mot, mot que Chaves encara sembla que no coneix...

Apa, d'aqui poc més... contra la brunete mediatica!

Comença el festival peperu!

2005-10-24T02:33:00.000+02:00

Cartell que des de demà podrem veure a alguns diaris espanyols.

Doncs si, tal i com es llegeix a la pagina web del Partido Popular, avui comença la seva campanya contra l'Estatut del Principat, que inicialment només consistirà en una sèrie d'imatges i “cunyes” de radio en mitjans d’àmbit Estatal. Aquesta campanya disposa d'un pressupost inicial de 500.000 €, uns 85 milions de les antigues pessetes.

Així doncs, els que es fan dir demòcrates, es deixaran part del seu pressupost per tal d'insultar al 90% de la població de Catalunya i de pas, acusar-nos de mil i una coses, entre elles, insolidaris. Com pot un partit que gasta 500.000 € en insults i desprestigis, acusar alhora als ciutadans i ciutadanes del Principat de ser insolidaris? Més que un partit del segle XXI, sembla una organització amb finalitats d'altres temps.

Però, sap el PP realment que fa? Jo crec que si, tenen dues possibles intencions: la primera, dividir la societat catalana com han fet ja a Euskadi (dos blocs, l'espanyol constitucionalista i el basc sobiranista) i la segona, sacrificar el PP català de Piqué per tal d'obtenir més vots a les espanyes. Indiferentment de quina sigui la opció que hagi triat el carrer Gènova de Madrid, l'objectiu a curt i llarg termini sembla clar: sembrar per Espanya la catalanofobia.

Tallem la cinta d'inauguració...

2005-10-22T17:42:00.000+02:00

Bones!

Des d'aquest bloc pretenc mostrar les meves idees des d'Altafulla fins al món, passant per el Baix Gaià o els Països Catalans. Alhora serà el lloc que utilitzaré a títol personal per tal d'exposar els meus pensaments com a futur militant de les JERC d'Altafulla, que espero que d’aquí poc les pugem crear. Sense més, aquí us deixo, i espero que gaudiu d'aquest espai.

Salut!

Jordi